dijous, 8 de març de 2018

Dia Internacional de la Dona - Vaga feminista del 8 de març de 2018

El 8 de març és el 67è dia de l´any del calendari gregorià, és a dir, cada 8 de març queden 298 dies per finalitzar l´any. Però evidentment, no és per aquest motiu que celebrem el 8 de març: el celebrem perquè el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora

I és escoltar aquest enunciat i un somriure irònic se´m dibuixa a la boca perquè penso que en el món actual i a l`època en què vivim, ser dona i ser treballadora té doble mèrit. D´una part perquè tots els sistemes econòmics acaben explotant els treballadors d´una manera o d´una altra, al.lienant-los, i més encara en temps de crisi. I de l´altra, perquè mira que a les dones ens han intentat trepitjar milers de vegades al llarg de la història i a gairebé totes les cultures. Mira que ens han intentat sotmetre -i a voltes ho han aconseguit- pel sol fet de ser dones. 

Perquè per desgràcia, cadascun dels drets que hem anat conquerint les dones com a col.lectiu al llarg de l´història els hem aconseguit amb sang i llàgrimes. I amb silencis. I amb pors. I patint discriminació. I humiliacions, xantatges, burles i amenaces. Hem pagat sempre un preu massa alt per uns drets que ens pertanyien per dret propi, per naturalesa, pel sol fet de formar part de la humanitat.

I és avui que encara no suporto que ens jutgin sota un prisma que fila molts més prim que el prisma amb el qual es jutja els homes. No suporto que segueixin qüestionant si som bones mares quan deixem els fills a l´escola per anar a treballar o quan "aparquem" la vida laboral per dedicar-nos a tenir cura dels nostres fills. Rebutjo que es qüestioni si som bones treballadores quan ens quedem prenyades i agafem la baixa maternal per tenir cura dels fills - els fills només són nostres?- o que ens mirin amb cara de pena si decidim no tenir fills. És indignant que diguin que tal dona té molta sort de tenir un home al seu costat o que tal altra és una amargada perquè no té parella.

És repulsiu i absolutament innaceptable que s´insinuï que de vegades ens violen perquè ens ho busquem al anar soles pel carrer quan és fosc, vestides amb una faldilla massa curta o un texans massa cenyits. O que les rajades salvatges campin soles pel món amb total impunitat i sigui la nostra responsabilitat no tenir la mala sort de creuar-nos al seu camí.

Ningú s´ha adonat que les dones mai violem a ningú?. Ningú s´ha adonat que mai hem provat de sotmetre cap altre grup? Que mai hem creat cap exèrcit ni hem envaït cap país ni hem iniciat cap combat per annexionar-nos un territori o conquerir un mercats estranger?. De debó ningú s´ha adonat que la història de la humanitat hagués estat una altra molt diferent si les regles dels homes no haguessin estat les regles del joc?.

Que quedi clar, nosaltres no volem ser opressores ni oprimides, senzillament, volem ser. I per això avui ens adherim a la vaga feminista del 8 de març, convocatòria de vaga general impulsada per la Comissió 8 de març, un grup integrat per un conjunt de col.lectius feministes, que compta amb el suport del moviment sindical.

És una vaga laboral i estudiantil que crida a fer vaga també en altres nivells, com ara en el treball domèstic, o com recomanar no fer de consumidores avui o no tenir cura, per exemple, dels fills. 

Reclamem d´una vegada per totes la igualtat de gènere. Volem treballar plegades per acabar amb la bretxa salarial i amb la cronificació de l´atur femení. Volem que no ens explotin. Volem acabar amb la violència econòmica, física i sexual. Que no ens maltractin pel fet de ser dones. Que no ens violin. Que no ens matin. Volem deixar de tenir por.

Ens agradaria demostrar que "si les dones parem, el món s´atura" tot i que som conscients que moltes dones no es poden permetre fer vaga. Però per elles, per les que ja no hi són, per les que vindran, sortim al carrer. Perquè la revolució, serà feminista o no serà.




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada