dimarts, 28 d’abril del 2015

Nadie escapa al efecto halo

Nadie escapa al efecto halo. Puede que creas que a ti no te afecta, que eres una persona objetiva e imparcial, pero te aseguro que a diario actúas bajo el efecto halo.

El efecto halo consiste en realizar una generalización errónea a partir de una sola característica de un objeto o de una persona, es decir, realizamos de manera inconsciente un juicio previo, a partir del cual generalizamos el resto de características. Más o menos vendría a ser: me cruzo con una mujer guapa -cualidad positiva- e inmediatamente le atribuyo un sinfín de características favorables -inteligencia, honestidad, dulzura- aún cuando no he podido comprobar si las tiene o no. Por lo tanto, he dejado de lado mi objetividad y a partir de una primera impresión positiva, he dado por supuesto toda una serie de características positivas. O puede ocurrir al revés, efecto halo invertido o Devil effect, cuando a partir de un rasgo negativo -por ejemplo alguién que es feo-, lo evaluamos con características negativas como por ejemplo huraño, desagradable, aburrido.

El efecto halo fue descrito por primera vez en 1920 por el psicólogo E.L. Thorndike y parece ser que nos influye en todas nuestras primeras impresiones en lo referente al físico, la indumentaria, el carácter o a la profesión de una persona: si descubres que una persona es envidiosa directamente le atribuyes muchas más características negativas -que quizás tiene o quizás no-.

Pero además, el efecto halo se relaciona directamente con el nivel de atracción física que sentimos hacia otra persona. Esto se dedujo del siguiente experimento: se reunieron dos grupos de estudiantes y a cada grupo se le mostró un vídeo de un profesor dando clase, exactamente el mismo profesor, pero a un grupo se le mostró un vídeo en el que el profesor se mostraba cordial y afable, y al otro grupo se le mostró un vídeo donde se comportaba autoritario e imperativo. Posteriormente se pidió a cada grupo que describiera el aspecto físico del profesor... ¿Qué creéis que sucedió?. Pues bien, los estudiantes que vieron la faceta positiva, lo describieron como una persona simpática y atractiva, mientras que los estudiantes que visionaron la faceta negativa, lo calificaron con adjetivos físicos poco favorecedores. Pero además, se les preguntó a los estudiantes si pensaban que la actitud del profesor había influido en la evaluación de su aspecto físico y todos respondieron que no, convencidos que sus juicios habían sido totalmente objetivos.

Es evidente que a diario nos vemos afectados por el efecto halo, ya sea positiva o negativamente, al evaluar o ser evaluados por los demás, pero este enjuiciamiento adquiere especial relevancia en el entorno laboral, cuando nos enfrentamos a entrevistas de trabajo, a procesos judiciales o empezamos a cursar nuevos estudios.
El efecto halo también desempeña una papel muy importante en el marketing: como estrategia de posicionamiento, fabricando y promocionando un excepcional producto en particular con la finalidad de promover las ventas de la marca completa, contratando a una celebridad para promocionar determinados productos -aún cuando este personaje famoso no tenga experiencia en evaluar el producto ni ninguna afiliación previa con él-, etc.

A nivel personal os diré que en el momento justo que conozco a alguién, si esta persona tiene "la mala suerte" de parecerse físicamente a una persona que yo considere tóxicas o non gratas, no puedo evitar percibir en ella ciertas cualidades negativas - cuando en realidad, el parecido físico no tiene nada que ver con la personalidad de cada uno-. Del mismo modo, si alguién que acabo de conocer se parece físicamente a alguién a quién aprecio, inmediatamente le atribuyo cualidades positivas.  

En fin, aunque no seamos conscientes de la influencia del efecto halo sobre nuestros juicios, ¡nadie escapa al efecto halo!



diumenge, 26 d’abril del 2015

More than this?



 

I could feel at the time
there was no way of knowing
Fallen leaves in the night,
Who can say where they're blowing
As free as the wind
and hopefully learning
Why the sea on the tide
has no way of turning

More than this - there is nothing
More than this - tell me one thing
More than this - there is nothing

It was fun for a while
there was no way of knowing
Like a dream in the night,
who can say where we're going
No care in the world
Maybe i'm learning
Why the sea on the tide
has no way of turning

More than this - there is nothing
More than this - tell me one thing
More than this - there is nothing

dimarts, 21 d’abril del 2015

Anem d´excursió ?

Us agrada la natura? Us encanta agafar la motxilla, aigua i xocolatines i escampar la boira muntanya amunt? Teniu nens i els voleu engrescar en l´excursionisme?. Voleu fer noves excursions originals i no sabeu per on començar?. Farts de dir "aquest cap de setmana anem d´excursió" i després mai saber on anar?. Doncs si us trobeu en aquesta tessitura el millor que podeu fer aquesta Diada de Sant Jordi és córrer a la llibreria o paradeta més propera i comprar-vos aquest llibre fantàstic:





Perquè hi trobareu 30 excursions per Catalunya per a nens i nenes ben referenciades i documentades -totes elles publicades a Cavall Fort-.  Amb fotografies, mapes, descripcions, manual d´ús, ressenyes històriques i anècdotes vàries perquè a partir d´ara totes les vostres excursions a la muntanya resultin tot un èxit.

"Anem d´excursió" ha estat guardonat com a millor llibre publicat el 2014 en la categoria de Literatura Infantil i Juvenil dins l´àmbit cultural català però. a més a més, és un llibre perfecte per a llegir i experimentar, tot alhora.

Vinga, prepareu les motxilles !

dissabte, 18 d’abril del 2015

Je Veux de ZAZ






"Donnez moi une suite au Ritz, je n´en veux pas
des bijoux des chez CHANEL, je n´en veux pas
donnez-moi une limousine, j´en ferais quoi?
offrez-moi du personnel, j´enferais quoi?
un manoir a Neufchâtel, ce n´est pas pour moi
offrez moi la Tour Eiffel, j´en ferais quoi?
 

Je veux d´l´amour, d´la joie, de la bonne humeur,
ce n´est pas votre argent qui f´ra mon bonheur
moi j´veux crever la main sur le coeur,
allons ensemble découvrir ma liberté
oubliez donc tous vos clichés, bienvenue dans ma réalité (...)"


dimecres, 15 d’abril del 2015

Magdalenes, són magdalenes!!!

Texans "boyfriend" per a què el teu "outfit" sigui perfecte i, sobretot, prou "cool" per a sortir d´"afterwork"... Buf. Fins els nassos. Per què adoptem tots aquests anglicismes?. Per què sovint ens sembla que aquests mots són més xulos o més moderns que les mateixes expressions en el nostre idioma?. Jo personalment penso que alguns no els necessitem, que no ens calen tots aquestes paraules en anglès i a més a més, em faig un embolic amb alguns d´ells perquè no tothom els dóna el mateix ús. 

 

D´una banda, sembla que algunes paraules dites en anglès ens fan sentir millor que si les diem en català, com si emprar aquestes paraules en anglès dignifiqués o dotés de més categoria i sofisticació els mots en si mateixos: per exemple, molt millor ser un/a "runner" que ser un home/dona que surt a córrer. Molt millor tenir un "affaire" que no pas posar les banyes o enganyar a la teva parella. I encara més, molt millor berenar "muffins", "cupcakes" o "cookies" que no pas magdalenes o galetes, no?.

 

I per una altra, sospito que està de moda crear noves paraules perquè sí. Perquè sonen bé. Per donar sensació de bon rotllo. Aquest grup de parauletes, resultants de la unió de dos mots, busquen la complicitat de l´oient/lector i fan una mica de ràbia per sucroses i empallegoses. Estic parlant de: juernes, besayuno, amigovio -sí, he posat la versió light de la paraula-, gordibuena, pagafantas -aquesta és bona-, papichulo, veroño... 

 

Evidentment cadascú pot parlar com li doni la gana i emprar les paraules que consideri més adients per a cada ocasió, i consti que no estic en contra de l´incorporació de paraules estrangeres ni de la convergència entre diferents llengües ni, menys encara, de la creació de noves paraules que, al cap i a la fi, enriqueixen una llengua. 

 

Però també penso que no cal forçar tant. Així que amb el vostre permís, vaig a berenar unes magdalenes farcides de melmelada i unes quantes galetes de xocolata!

 


dissabte, 11 d’abril del 2015

Stop complaints: 24 hores sense queixar-te de res ni de ningú!

Ahir vaig quedar amb un dels meus amics més grans i quan dic gran no parlo de la seva edat,  parlo de la seva vàlua com a ésser humà. El cas és que, allò que passa que estàs assegudet al sol davant del mar i d´unes quantes birres, ens vam posar a filosofar i entre riure i riure, em va dir que sóc la dona més rondinaire del món. I sí, reconec que és cert i reconec que no és la primera persona que m´ho diu. Sóc una gran practicant de la queixa. Molt. Així que em va proposar un repte -que segur que ja el coneixeu perquè fa setmanes que corre per Internet-.

La primera part del repte consisteix a no queixar-me durant 24 hores -glups, no sé si podré-, i si ho aconsegueixo, aleshores he d´estar 21 dies sense queixar-me de res ni de ningú -glups, això si que ja és súper difícil-. Però si, amb molt d´esforç, aconseguís no lamentar-me durant tot aquest temps, deixaria de ser una rondinaire per sempre:  resulta que les persones necessitem exactament 21 dies per abandonar un hàbit. Vint-i-un dies per deixar que el nostre cos i la nostra ment s´acostumin a quelcom nou, de manera que a partir del dia 22, aquest quelcom nou es comenci a repetir de manera automàtica, i esdevingui hàbit.

Això vol dir que qualsevol cosa que et proposis, si la duus a terme durant 21 dies, esdevindrà un hàbit a partir del dia 22 -deixar de fumar, deixar de picar entre hores, deixar de fer compres online absurdes, deixar de mossegar-te les ungles, començar a practicar un esport, començar a cuinar coses sanes, parlar i pensar sempre en positiu...-.

Per si us animeu a acceptar el repte de STOP QUEIXES, us deixo aquestes indicacions:



L´exercici de les 24 hores sense queixar-te és del llibre Coaching personal de Pam Richardson, però aquest mateix repte, però durant 21 dies, també el planteja Will Bowen en Un mundo sin quejas.

No vul ser rondinaire, ni grunyona, ni quejica, però ja us avanço que aquest repte no és fàcil -malgrat que a priori ho pugui semblar-. No queixar-se de res ni de ningú és una tasca complicada. A més a més, dic jo que l´exercici podria durar només una hora, no?. O dues com a molt. O potser es podria... Val, val. Ok. Ja deixo de queixar-me!

dilluns, 6 d’abril del 2015

Ya se verá...



Hace muchos, muchos años, en el lejano Oriente, se cuenta la historia de un niño que nació en una familia muy rica por lo que cuando su madre dio a luz todo el mundo empezó a decir “Que niño más afortunado”.

Entonces el Maestro Zen dijo: “Ya se verá”.

Pasó un tiempo, el niño creció y sus pudientes padres le llevaban a montar a caballo. Un día el niño se cayó del caballo y se rompió las dos piernas. Todo el mundo empezó a decir: “Que mala suerte. Que niño más desafortunado”.

Entonces alguien preguntó al Maestro Zen y el respondió: “Ya se verá”.

Al cabo de unos meses estalló una guerra. Todos los jóvenes tuvieron que ir a la batalla excepto el chico que como tenía las piernas rotas se salvó de ir a la guerra. Entonces todo el mundo empezó a decir: “Que suerte. Que niño más afortunado”.

Alguien se acercó al Maestro Zen para preguntarle. Y el Maestro Zen dijo: “Ya se verá”...


***


(Me´l va enviar una amiga i des d´aleshores que hi penso).