dimecres, 25 de maig de 2016

25 de maig, dia de l´Orgull Friqui (friki, freak...)

Avui es celebra el Dia del Orgull Friki, que enguany coincideix amb el desè aniversari d´aquesta celebració, i moltes ciutats organitzen activitats durant el dia d´avui, com ara passes de pel.lícules “de culte”, tallers i exhibicions. Potser creieu que no us afecta, però en el fons sabeu que si. No ho podem negar. Tots tenim un amic, un familiar, una companya de feina o un veí que és friqui. Segur. Fins i tot algú que m´estigui llegint pensa de si mateix què és un friqui. I amb això no pretenc desqualificar a ningú: ser friqui és ser particular però no necessàriament és ser una cosa dolenta -bé, cal matissar, que els extrems, com tot en tot, poden arribar a ser malaltissos però ara no parlem d´aquests extrems, val?-. I per què es celebra avui el Dia de l´Orgull Friki? Doncs perquè un 25 de maig, però de l´any 1977, es va estrenar al cinema la primera entrega de Star Wars, episodi IV, Una nova esperança

La paraula friqui -derivat de l´anglès freak, estrany, estrafalari, fanàtic- és un mot col.loquial per a refererir-se a una persona que té aficions, comportaments o vestuari inusuals i que criden l´atenció. Als EEUU el mot freak s´utilitzava per a referir-se a persones que tenien alguna malformació o anomalia física com ara nans, dones barbudes, i que eren exhibits en circs. I no he aconseguit esbrinar perquè, però a mitjans de la dècada del 2000 el terme es va començar a fer servir a casa nostra per referir-se, en un altre context, a personatges com la Carmen de Mairena -d´aqui la connotació negativa que envolta el terme friki-. Van anar passant els anys i la paraula es va començar a emprar també per referir-se a persones extravagants, producte de tenir una obsessió extrema o estranya, amb un tema en concret (d´aquest tema normalment en són grans especialistes). 

Socialment però, aquests interessos no es veuen apropiats per l´edat del friqui en qüestió, o bé es considera raro tanta afició per un sol tema. I d´aqui que molta gent pensi, equivocadament, que tots els friquis són persones introvertides, infantils o poc adaptades. I d´aqui que molts friquis, farts de ser tractats com a raros, busquin la companyia d´altres persones que són com ells, amb qui comparteixen interessos. A més, els agrada reunir-se per compartir la seva excentricitat i celebren per exemple, trobades anuals de friquis disfressats de personatges de la Guerra de las Galaxias, de personatges de manga o dies del Orgullo Friki –que és el que celebrem avui 25 de maig-. Val a dir però, que molts personatges e històries que abans es consideraven friquis avui en dia han deixat de ser-ho perquè han esdevingut productes mainstream, però tot i així, a grans trets, podem parlar d´uns temes clàssics que desperten l´interes dels seguidors de la cultura friqui, com ara: la informàtica, l´electrònica, la ciència, els videojocs, els còmics, les pelis, els llibres i sèries -de ciència ficció, fantasia o terror-, el manga, i el videjocs de rol o el jocs de rol de taula, algun estil musical en concret... A més a més d´aquests greatest hits, també hi tenen cabuda tots els demés temes alternatius que us podeu imaginar, sempre que siguin prou específics i prou desmesurats. 


I arribat aquest punt és on arribo a la conclusió que sóc un punt friqui. Millor dit, crec que tots som una miqueta friquis a la nostra manera. 

Esta clar que hi ha diferents graus, des de la simple afició, passant per l´especialització en un tema en concret, fins arribar al friqui que fa del seu interès un estil de vida, però en major o menor grau, tots tenim una part friqui. Per exemple, ho confesso, m´encanta buscar pisos. De lloguer o de compra. No puc evitar aturar-me davant l´aparador d´una agència de finques per veure com estan els preus, quin pis és un chollo, quin té la terrassa ideal, quin no té llum, quin esta ben situat... El meu cervell va analitzant les dades a la velocitat de la llum, i quan torno a posar-me a caminar, ja tinc decidit, sense cap dubte, quin seria el pis que jo llogaria o compraria en cas de tenir necessitat. Em passa també amb els anuncis de les revistes locals que regalen al forn, però sobretot em passa amb internet. Quan algun amic em comenta que busca pis corro nerviosa a donar una ullada a les pàgines de lloguer/compra de pisos. Em torno boja. Tantes fotos, tants detalls. Durant uns dies m´enganxo a aquestes pàgines. M´hi podria passar hores fem valoracions -metres quadrats, estat de conservació, ubicació-, comparant preus i pensant quines millores hi faria jo. I ara, mentre escric, detecto amb horror que en aquesta afició meva és possible que hi hagi també una petita pinzellada de voyeurisme perquè mirar les fotos és una manera d´entrar a la casa de la gent sense que et vegin i veure com la tenen decorada, si són endreçats... Finalment quan trobo un pis chollazo em maleeixo per no necessitar realment aquell pis perquè ja m´imagino visquen allà i explicant-li a tothom que vaig trobar la millor de les ofertes del mundo mundial sentadeta al meu sofà... 

I segur que si ho analitzo una miqueta més, acabaria descobrint que tinc un punt friqui en moltes més coses... però, qui no té un punt friqui?. Qui cregui que està lliure de friquisme que tiri la primera pedra!!!!!!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada