Vota en los Premios 20Blogs

Por si resulta que pasas por aquí y dispones de 5 minutos, sientes curiosidad y muchas ganas de hacerme un favor, os dejo las intrucciones para votar en Los Premios 20Blogs, que organiza 20minutos.

¿Qué tienes qué hacer?

En primer lugar, ir a 20minutos y registrarte de forma gratuita como usuario. Únicamente necesitas una dirección de correo electrónico válida.

Una vez seas usuario registrado de 20minutos, podrás tener un nick propio y la posibilidad de dar de alta un avatar; podrás votar comentarios y/o contenidos, crear listas, inscribirte en la Blogoteca -plataforma de blogs-, tener tu página de usuario... pero además, ya podrás votar en la XI Edición de Los Premios 20Blogs!

Este blog, Un blog on tot hi Pat, se ha inscrito en la categoría Blogosfera. Así que clicas en Blogosfera y en el alfabeto que aparece en la parte superior  de la pantalla escoges la letra "U", que es la letra por la que empieza el título de mi blog. 

Una vez clicada la letra "U", te aparecerá mi blog y de nuevo una pestaña azul en la que aparece el texto "Ir a la ficha para votar este blog":

Así que clicas la pastilla azul "Ir a la ficha para votar este blog" y ya, ¡por fin!, accedes a la ficha del blog y puedes votar por "Un blog on tot hi Pat"... y así me alegras un poquito el día, que paso muchos ratos escribiendo por aquí, y me pongo super contenta cuando veo que alguién se entretiene en leerme... 

Gracias, gràcies, eskerrik asko, grazas, thank you, merci, grazie, danke, obrigado, vďaka, takk, shukran, sipas, gras, dzięki, díky, whakawhetai, mahad...

El retrobament: tot un viatge emocional al passat

Avui passejava distreta per la meva ciutat i de sobte he topat amb ella... Segueix on sempre. Em consta que sempre hi és. Sé que podria anar-la a veure qualsevol dia d´aquells que tinc temps per mi, però per un o altre motiu, mai ho faig. 

Segurament perquè no hi penso. O potser és per mandra. O perquè sense saber-ho, prefereixo no retrobar-me amb el passat.  Perquè de vegades la nostàlgia és com un pessic a l´estómac. O com una glopada de tristesa blava i espesa, que de seguida et passa a les venes i t´arriba al cor, inundant tot el teu cos de melangia.

El cas és però, que avui sense pensar-hi, m´he trobat amb ella. M´he quedat aturada contemplant-la des de l´altra vorera, confiant que ella no em veuria a mi. Segueix sent bonica, però no tant com abans o al menys com jo la recordo -ho sé, la memòria sovint ens traeix i magnifica els nostres records, de manera que algú que recordaves molt alt resulta que no ho és tant-. He tancat els ulls i he recordat els milions de moments que vaig compartir amb ella. Quantes emocions, quantes alegries, quantes coses hi vaig aprendre i com em va costar abandonar-la. 

Recordo aquell dia perfectament. El dia que sabia que la deixava per sempre. Estava satisfeta pels anys que havien passat plegades, però sabia que havia de marxar i seguir el meu camí; tot i així, deixar-la enrere em feia por, aquella mena de por que sentim quan ens separem del que coneixem per endinsar-nos en lo desconegut. Però vaig fer el cor fort. Vaig empassar-me la saliva serrant les dents per mirar de desenredar el nus que sentia a la gola i em vaig allunyar d´ella sense mirar enrere, sortint per la porta petita, fent un esforç per retenir les llàgrimes que brillaven als meus ulls -només una d´elles va escapar-se galtes avall i de seguida la vaig esborrar amb el puny del jersei, sense que ningú la veiés-.

Sé que amb ella es van quedar molts dels meus somnis d´infant. Els tres Reis d´Orient, el Ratolí Pérez, la Caputxeta i la Blancaneus. Els gronxadors, els nens de Parxís, el tobogan gegant, les pissarres verdes i les taules de dues places. Amb ella es va quedar també la biblioteca plena de novel.les de l´Enid Blyton. I més de mil somriures. I una desena de plors. I els patins de quatres rodes i les gomes de saltar. Algunes amigues que no he tornat a veure més, i les mestres, i la missa del Gall... Tot i que he de confessar que jo em vaig endur tot el que vaig poder arreplegar: totes les lletres del món, tots els números i tots els símbols aritmètics. Els mapes, els rius i les muntanyes. La història dels nostres avantpassats. La fotosíntesi i la pol.lonització. I un grapat de principis i un grapat de valors. I molts coneixements, moltes lliçons...

Per això, avui quan m´he topat amb ella l´he observada en silenci durant uns minuts. Volia dir-li que moltes vegades l´he trobat a faltar. Volia donar-li les gràcies perquè amb ella em vaig fer gran.

Us deixo la seva imatge perquè sabeu qui és, si mai us la trobeu...

La meva ESCOLA

1000 músics tocant a l´hora Smells Like Teen Spirit de Nirvana: el projecte ROCKIN 1000 That´s live

Flipada. L´he vist més de vint vegades i encara estic hipnotitzada, flipant i al·lucinant amb aquest vídeo!.

ESPECTACULAR això de reunir més de 1000 músics professionals, creant la banda musical més gran de la Terra -the Biggest Rock Band on Earth-, per fer realitat el projecte Rockin'1000 That's Live tocant rock´n roll, junts i en directe.

Escoltar com sona Smells Like Teen Spirit a mans del Rockin´1000 resulta extraordinàriament màgic, d´una banda perquè Kurt Cobain va morir tant jove que va pujar directament al pòdium dels artistes que esdevenen immortals, els del Club dels 27,  al temps que la seva música es convertia, potser sense voler-ho, en la banda sonora de tota una generació, la meva. I d´altre banda, perquè trobo súper emocionant la poderosa energia que es genera quan un grup nombrós de persones canta, reivindica o celebra quelcom a l, uníson, unit i invencible. M,hagués agradat tant ser-hi!.

Els músics de Rockin´1000 però, no només rendeixen tribut a Nirvana: l´equip de Rockin´1000 va oferir el seu primer concert real el passat 24 de juliol de 2016 a l, estadi Manuzzi de Cesena (Itàlia) oferint el seu espectacle "That´s Live" davant de més de deu mil persones. Durant el concert, aquests 1000 músics que composen la major banda de rock del món, van tocar un repertori a mode de resum de la història del rock. Beatles, Black Keys, Rolling Stones, Patti Smith, Led Zeppelin, Jimi Hendrix... 

Totes les peces d´aquest inèdit concert van ser enregistrades i finalment s´ha editat un àlbum que es va posar a la venda enguany. El disc conté un recull de 17 cançons icòniques de la història del rock:

1 – Bitter Sweet Symphony – Verve
2 – Come Together – Beatles
3 – Gold On The Ceiling - Black Keys
4 – Born To Be Wild – Steppenwolf
5 – Jumpin’ Jack Flash – Rolling Stones
6 – It’s A Long Way To The Top – AC/DC
7 – C’Mon Everybody - Eddie Cochran
8 – Seven Nation Army – White Stripes

9 – BlitzKrieg Bop – Ramones
10 – Smells Like Teen Spirit – Nirvana
11 – Rebel Rebel – David Bowie
12 – Police On My Back - Clash
13 – People Have The Power - Patti Smith
14 – Rockin’ In The Free World - Neil Young
15 – Song 2 - Blur
16 – Medley
17 – Learn To Fly - Foo Fighters

No us venen unes ganes boges de cantar, de saltar, de suar, de ballar i de cridar?

Persones immadures, adults massa infantils

Una adult immadur no és una persona que vesteix amb dessuadores de Star Wars i que llegeix i col·lecciona còmics. Tampoc és una persona que té l,habitació desordenada o que sovint arriba tard. Ni una persona que enlloc de sortir el dissabte a la nit amb els seus amics prefereix quedar-se a casa veient series. La immaduresa no és res de tot això, malgrat que sovint es confongui; la immaduresa emocional en un adult es deriva principalment de la relació que va tenir amb els seus pares durant la infància i té a veure amb la gestió de les emocions, la incapacitat de responsabilitzar-se de la pròpia vida per ser feliç i sobretot, en la incapacitat d´oferir felicitat a les persones del teu entorn. Parlem doncs, d´un tipus de persona depenent, poc autònoma, poc empàtica, egoista i egocèntrica. 

Són persones que, com els nens petits, es creuen que són el centre de l´univers i que per tant, tothom hauria d´estar agraït per tenir l´honor de passar una estona al seu costat. Són persones capritxoses, manipuladores, que donen importància només a les seves coses i als seus problemes, que no pensen mai en els altres, que consideren que tenen una personalitat molt interessant i creuen que els demés, per força, es queden atrapats per aquesta personalitat seva tan "atractiva". No admeten les seves pròpies carències i el seu tema preferit és tot el que tingui a veure amb ells mateixos. Els costa estimar, valorar o apreciar els altres així que no esperis que es posin al teu lloc, que empatitzin amb la teva causa o que els preocupi el teu benestar. Al contrari, si no accedeixes a fer realitat els seus desitjos poden reaccionar de manera impulsiva i, fins i tot, agressiva. Primer són ELLS, després ELLS i després un altre cop ELLS. 

En principi, semblaria que tenir al costat una persona immadura no hauria de ser tan problemàtic, però us adverteixo que la realitat és ben diferent: si acabes tenint per parella una persona immadura, o el teu millor amic des de la llar d´infants acaba sent un adult immadur, o el teu fill és un adult que pateix d´immaduresa emocional o el teu company de feina més proper és un Peter Pan egocèntric, veuràs que aquesta relació et provoca una decepció constant, una gran desil·lusió i un gran desgast en la convivència amb ells, perquè et xuclaran l´energia, el teu temps, el teu amor i els teus diners i a canvi no rebràs res de res, perquè les persones immadures s´aprofiten sense remordiments de qui les estima perquè sols pensen en el seu benefici propi. És per aquesta manca d´empatia, aquest egocentrisme i aquest egoisme, que tenen molts conflictes en les relacions interpersonals doncs tenen força dificultats per donar amor o per establir llaços afectius sincers i profunds.

Penseu que la personalitat immadura té com a tret principal l´infantilisme i això vol dir que l´edat psicològica d´aquestes persones és notablement inferior a la seva edat cronològica. És a dir, tot i ser adults, segueixen mantenint trets i mecanismes psicològics característics dels infants, perquè no han adquirit altres de nous, propis del desenvolupament normal de la personalitat, a l´anar creixent. Si aquesta discordança és molt marcada i es prolonga al llarg del temps, s,acaba desenvolupant un trastorn de la personalitat amb trets i conseqüències específiques. Quins serien aquests trets característics?