dimecres, 29 de març de 2017

Et vols casar? Així potser sí!



Quantes vegades has escoltat algú que deia ... jo em casaria però no crec en l,església...  No tinc peles ni ganes de convidar tota la família... casar-se és un negoci... M´agradaria, però en una cerimònia íntima... M´atabalen els formalismes... Els preparatius em maten: diuen que preparar un casament és una de les situacions més estressants... Jo no ajuntaria tota la meva família ni boja... Els restaurants et cobren un menú normal a preu d´or ... 

I no només ho has escoltat en boca dels altres, sinó que també ho has pensat, sobretot si ets una d,aquelles persones que  mai s´ha volgut casar. Potser perquè no vols ser com tothom i detestes les cerimònies típiques i tòpiques. Perquè mai has volgut entrar a la roda de treballar molt en una feina que no t´agrada per casar-te, hipotecar-te i tenir fills. O perquè els comiats de solter et fan venir basques. O bé perquè odies les celebracions multitudinàries i t´incomoda ser el protagonista, sentir-te observat i que tothom es vulgui fer fotos amb tu. O perquè no creus en l´esglèsia ni tampoc et vols casar al teu ajuntament, en el que per cert hi governa un grup polític amb el qual no simpatitzes gens ni mica. 

Però tot i així, quan hi penses, et descobreixes pensant que t´agradaria celebrar quelcom especial amb la teva parella, tenir una mena de celebració íntima, personal, al teu estil. Potser et faria il·lusió que la teva parella "improvisés" per a tu una celebració especial i que et vingués a recollir un divendres a la feina amb una maleta a la mà: dins hi hauria un vestit boho&chic, unes sandàlies de plataforma i uns bitllets d´avió cap a un destí inesperat on us prometríeu estimar-vos fins al final. O potser t,agradaria que una nit d´estiu et convidés a fer una copa a uns banys antics i vora el mar, tots dos entonats i amb una corona de flors al cap, us féssiu la promesa de formar una família i d,acompanyar-vos l´un a l´altre durant molts anys. O que et preparessin una escapada a una masia antiga del segle XVII, d´aquelles que tenen un estanc amb nenúfars i una caseta pels criats que s´ha reconvertit en apartament pels convidats i després de sopar, a les postres, el masover us casés, brindant amb la cervesa artesanal que fa segles que es prepara a la comarca. O que el teu company/a t, arrossegués amb qualsevol excusa fins a la terrassa d´aquella plaça plena de gent on vau quedar per primer cop a fer un cafè i al vespre, en caure el sol, aparegué el vostre millor amic amb dos braçalets d,argent originaris de Formentera i us casés entre rialles sota les palmeres. 
Al lloc i a l´hora que tu vulguis.
Sense cap o gairebé cap convidat.
Sense cap rerefons, ni religiós ni civil.
A la teva manera.

T´agradaria però creus que això no és possible?. Doncs t´equivoques. Sí que existeix. Se´n diu casament o cerimònia humanista i és una nova manera d´entendre i celebrar el compromís entre dues persones que s´estimen, tot i que, com tot en aquesta vida, corre el perill de convertir-se en un negoci més. Però deixant les parts negatives de banda, us diré que fa que aquests tipus de cerimònies resultin tan atractives:

  • Per la seva originalitat. Estan fetes a mida dels participants, ni més ni menys. Pots escollir tot i tot es pot personalitzar (lloc, discurs del qui oficia la cerimònia, data, nº de convidats -que pot ser zero-, tipus de vestit que voleu dur, música...). El lloc escollit pot ser tan especial que només tu i la teva parella n,entengueu el significat.
  • Et pots estalviar molts diners (els destinats a l, església, al restaurant, al comiat de solter, etc) i invertir-los en un fantàstic viatge per a dues persones.
  • La cerimònia pròpiament dita es centrarà en les dues persones que es "casen", en la seva capacitat de compromís vers l´altre, en la mesura que es vulgui donar a la seva parella i en el respecte de l´un cap a l,altre. Es pot ser tant realista, tan pragmàtic o tan romàntic com a un li vingui de gust.
  • La cerimònia es basarà en els valors de cadascú. No hi haurà cap culte ni cap referència a Déu. No hi haurà sermons, ni oracions, ni rituals imposats.
  • L,oficiant de la cerimònia el pots contractar o bé pot ser un amic teu o algú que tu escullis.
i si ho vols, també pots optar per un casament elopement, que traduït de l,anglés ve a significar fugir i no tornar mai més al lloc d´on vas fugir. Com el que feien les dones casades quan fugien amb el seu amant. O com el que feien les parelles que fugien junts quan les seves famílies s´oposaven al seu casament. Actualment però, el significat d´una cerimònia elopement vindria a ser la celebració voluntària d´un casament humanista, a un lloc on la parella no resideix, sense convidats ni testimonis - com ara casar-se a Las Vegas o com van fer Yoko Ono i John Lennon casant-se a Gibraltar-. Els contraents no fugen de ningú, senzillament renuncien als sorolls dels casaments convencionals i busquen un lloc llunyà que a partir d,aleshores esdevindrà un lloc especial per a la parella.

Així que ja ho tens. Si vols gaudir d´una celebració inèdita, personal, única i irrepetible ja saps que has de fer: prepara la teva pròpia cerimònia humanista! 



1 comentari :

  1. Bé, companya, tot el que sigui estalviar-se aquells vestits fets a mida de casoris, allò de tirar-se arròs pel cap i, sobre tot, els comiats de solters/eres, amb aquelles mosses amb barrets amb forma de polla, ho trobo bé. Però continuu pensant que tot aquell que desitgi una cerimònia, de l'estil que sigui, no li caldria acudir a tercers. Es clar que això t'ho diu algú que l'únic que estaria disposat a fer en aquest sentit ( en el hipotètic cas que pensés passar molt de temps amb una mateixa persona ) és registrar-me per Internet en el registre civil com a parella de fet. Apa!

    ResponElimina