Quantes vegades has escoltat algú que deia ... jo em casaria però no crec en l,església... No tinc peles ni ganes de convidar tota la família... casar-se és un negoci... M´agradaria, però en una cerimònia íntima... M´atabalen els formalismes... Els preparatius em maten: diuen que preparar un casament és una de les situacions més estressants... Jo no ajuntaria tota la meva família ni boja... Els restaurants et cobren un menú normal a preu d´or ...
I no només ho has escoltat en boca dels altres, sinó que també ho has pensat, sobretot si ets una d,aquelles persones que mai s´ha volgut casar. Potser perquè no vols ser com tothom i detestes les cerimònies típiques i tòpiques. Perquè mai has volgut entrar a la roda de treballar molt en una feina que no t´agrada per casar-te, hipotecar-te i tenir fills. O perquè els comiats de solter et fan venir basques. O bé perquè odies les celebracions multitudinàries i t´incomoda ser el protagonista, sentir-te observat i que tothom es vulgui fer fotos amb tu. O perquè no creus en l´esglèsia ni tampoc et vols casar al teu ajuntament, en el que per cert hi governa un grup polític amb el qual no simpatitzes gens ni mica.
Però tot i així, quan hi penses, et descobreixes pensant que t´agradaria celebrar quelcom especial amb la teva parella, tenir una mena de celebració íntima, personal, al teu estil. Potser et faria il·lusió que la teva parella "improvisés" per a tu una celebració especial i que et vingués a recollir un divendres a la feina amb una maleta a la mà: dins hi hauria un vestit boho&chic, unes sandàlies de plataforma i uns bitllets d´avió cap a un destí inesperat on us prometríeu estimar-vos fins al final. O potser t,agradaria que una nit d´estiu et convidés a fer una copa a uns banys antics i vora el mar, tots dos entonats i amb una corona de flors al cap, us féssiu la promesa de formar una família i d,acompanyar-vos l´un a l´altre durant molts anys. O que et preparessin una escapada a una masia antiga del segle XVII, d´aquelles que tenen un estanc amb nenúfars i una caseta pels criats que s´ha reconvertit en apartament pels convidats i després de sopar, a les postres, el masover us casés, brindant amb la cervesa artesanal que fa segles que es prepara a la comarca. O que el teu company/a t, arrossegués amb qualsevol excusa fins a la terrassa d´aquella plaça plena de gent on vau quedar per primer cop a fer un cafè i al vespre, en caure el sol, aparegué el vostre millor amic amb dos braçalets d,argent originaris de Formentera i us casés entre rialles sota les palmeres.
Al lloc i a l´hora que tu vulguis.
Sense cap o gairebé cap convidat.
Sense cap rerefons, ni religiós ni civil.
A la teva manera.
T´agradaria però creus que això no és possible?. Doncs t´equivoques. Sí que existeix. Se´n diu casament o cerimònia humanista i és una nova manera d´entendre i celebrar el compromís entre dues persones que s´estimen, tot i que, com tot en aquesta vida, corre el perill de convertir-se en un negoci més. Però deixant les parts negatives de banda, us diré que fa que aquests tipus de cerimònies resultin tan atractives:
- Per la seva originalitat. Estan fetes a mida dels participants, ni més ni menys. Pots escollir tot i tot es pot personalitzar (lloc, discurs del qui oficia la cerimònia, data, nº de convidats -que pot ser zero-, tipus de vestit que voleu dur, música...). El lloc escollit pot ser tan especial que només tu i la teva parella n,entengueu el significat.
- Et pots estalviar molts diners (els destinats a l, església, al restaurant, al comiat de solter, etc) i invertir-los en un fantàstic viatge per a dues persones.
- La cerimònia pròpiament dita es centrarà en les dues persones que es "casen", en la seva capacitat de compromís vers l´altre, en la mesura que es vulgui donar a la seva parella i en el respecte de l´un cap a l,altre. Es pot ser tant realista, tan pragmàtic o tan romàntic com a un li vingui de gust.
- La cerimònia es basarà en els valors de cadascú. No hi haurà cap culte ni cap referència a Déu. No hi haurà sermons, ni oracions, ni rituals imposats.
- L,oficiant de la cerimònia el pots contractar o bé pot ser un amic teu o algú que tu escullis.
i si ho vols, també pots optar per un casament elopement, que traduït de l,anglés ve a significar fugir i no tornar mai més al lloc d´on vas fugir. Com el que feien les dones casades quan fugien amb el seu amant. O com el que feien les parelles que fugien junts quan les seves famílies s´oposaven al seu casament. Actualment però, el significat d´una cerimònia elopement vindria a ser la celebració voluntària d´un casament humanista, a un lloc on la parella no resideix, sense convidats ni testimonis - com ara casar-se a Las Vegas o com van fer Yoko Ono i John Lennon casant-se a Gibraltar-. Els contraents no fugen de ningú, senzillament renuncien als sorolls dels casaments convencionals i busquen un lloc llunyà que a partir d,aleshores esdevindrà un lloc especial per a la parella.
Bé, companya, tot el que sigui estalviar-se aquells vestits fets a mida de casoris, allò de tirar-se arròs pel cap i, sobre tot, els comiats de solters/eres, amb aquelles mosses amb barrets amb forma de polla, ho trobo bé. Però continuu pensant que tot aquell que desitgi una cerimònia, de l'estil que sigui, no li caldria acudir a tercers. Es clar que això t'ho diu algú que l'únic que estaria disposat a fer en aquest sentit ( en el hipotètic cas que pensés passar molt de temps amb una mateixa persona ) és registrar-me per Internet en el registre civil com a parella de fet. Apa!
ResponElimina