El Pais dels Tolerants

 

" Vet aquí que una vegada hi havia el País dels Tolerants. Es va fundar amb la intenció de convertir-lo en un lloc de convivència, pau i llibertat i de seguida, el seu renom es va estendre arreu del món. Moltes foren les persones que abandonaren el seu lloc d´origen per establir-se al nou país, expectants i il·lusionats amb el nou projecte, regit per una única regla: la tolerància infinita amb tot i amb tothom. Però ben aviat, al contrari del que havíem previst els ideòlegs fundadors del nou país -persones considerades lloables i respectuoses-, el seu territori esdevingué un infern: com sigui que en aquell país podies actuar en tot moment com et vingués de gust, sense interferències ni judicis per part dels altres, una pila de psicòpates, assassins, feixistes, fanàtics, violadors, lladres, mentiders i persones malvades en general, van decidir instal·lar-s´hi, disposats a fer la seva sense que res els aturés.

Amb els anys, d´una manera o d´una altra, tots els habitants del país van acabar patint greus conseqüències a causa de la tolerància infinita i sovint, famílies senceres, desapareixien sense que ningú sabés que els havia succeït - potser els havien segrestat?, potser els havien mort?, potser havien abandonat casa seva per voluntat pròpia cercant un lloc millor on viure sense por?-. Inesperadament, la vida i la llibertat al País dels Tolerants, van esdevenir un privilegi, només reservat a aquells que ostentaven més poder i imposaven per la força els seus criteris als altres. Finalment, després d´un enfrontament ferotge de tots els poders imperants, el país sencer va col·lapsar, desapareixent de la faç de la terra per sempre. Conte contat ja s'ha acabat ".

Qualsevol forma d´ intolerància (religiosa, ideològica, política, cultural) presenta uns elements comuns: la por neuròtica a l’alteritat, creure´s tenir el monopoli de la veritat, recerca obsessiva de la seguretat de la nostra infància -per exemple, donant només com a bones, els costums i les formes religioses apreses de petits- i el fanatisme com a mecanisme de defensa i estratègia orientada a superar la por a la diferència. La suma de tots aquests elements, ha provocat tots els conflictes de la història europea moderna: el genocidi de la conquesta d´Amèrica, guerres de religió, imperialisme, colonialisme, guerres napoleòniques, guerres mundials i l,holocaust, guerra dels Balcans, la no acollida als refugiats... En tots aquests casos, la intolerància ha tingut més pes que el valor intrínsec de l´home i la dignitat humana. Queda clar doncs, que la intolerància és un perill per a la convivència; fins i tot, és un perill per la vida mateixa -la pròpia i la dels altres-, però, això significa que la tolerància, la postura contrària a la intolerància, ha de ser el nostre objectiu?.

Doncs no. Tot i que la tolerància ha tingut un paper destacat i significatiu en el procés de consolidació de les llibertats i els drets dels homes, la tolerància amb tot i amb tothom, ha demostrat no ser la solució als conflictes humans. L´excés de tolerància, la tolerància com indiferència, et fa còmplice de la barbàrie i condueix al caos de la societat, a la renúncia de la justícia i a la violació dels drets humans: perquè la imparcialitat i la no-intervenció no sempre és justa, perquè la llibertat d,expressió no pot encabir totes les opinions - algunes opinions atempten directament contra els drets i la dignitat dels altres- i perquè, quan ho tolerem tot, estem renunciant a qualsevol principi, valor o creença. Per això, tolerància si, però amb límits: ser intolerant no és un dret dels homes i, per tant, no hem de ser tolerants amb aquells que no practiquen la tolerància cap als altres; no hem de ser tolerants amb aquells que no estiguin disposats a reconèixer els mateixos drets per ells que pels altres. 

Com es tradueix tot això a la pràctica? Doncs es tradueix per tenir un respecte íntegre -i aquí substitueixo la paraula tolerància per la paraula respecte de manera conscient, perquè la paraula tolerar no deixa de tenir certes connotacions negatives, com ara “suportar en els altres alguna cosa que desaprovem” o “deixar passar quelcom, sense consentir-ho expressament”-, amb els drets bàsics dels individus i amb la seva recerca legítima de la felicitat. Hem de respectar la dignitat dels altres i reconèixer els seus drets, des de la lògica de l’alteritat, sense sacrificar els èxits aconseguits pel que fa a la igualtat. I a escala local, practicar la tolerància zero amb tots aquells que atemptin contra els drets naturals i individuals de qualsevol persona (o grup), en cada estat de la seva existència, a qualsevol lloc del món. Recordeu que cada petita acció contra la violència i en defensa dels drets humans és un granet de sorra a favor de la pau, la llibertat i la convivència.