La Invasió de la Vall d´Aran i la República independent de la Tramuntana

 

Tot llegint el llibre de l´Almudena Grandes Inés y la alegría, em vaig endur una grata sorpresa. Vaig començar el llibre pensant que es tractava d´una historia imaginària, que la invasió de la Vall d´Aran era una genial invenció de l´escriptora, però al veure la manera en què s´anaven desnvolupant els fets i com al text apareixien un seguit de personatges històrics, vaig adonar-me que allò semblava real i en efecte, la viquipèdia em va confirmar que la Invasió va tenir lloc de veritat  i que el llibre narra una realitat ficcionada. 

Els interessats podeu saber-ne més aquí, però resumint, a l´octubre de 1944 va haver-hi un intent, nomenat Operación Reconquista de España, que pretenia establir un govern provisional republicà presidit per Negrín a la Vall d´Aran, mitjançant l´atac d´un grup de maquis espanyols que col.laborava amb la resistència francesa a l´exili. 

Com tots sabeu, l´operació -malauradament- no va tener èxit, però a partir d´aqui,a més de constatar una vegada mes la meva ignorància histórica, és inevitable posar-se a somiar amb els ulls oberts: què hagués passat si la invasió hagués triomfat? Com seria el nostre pais, la meva família, els meus amics, si la dictadura no hagués  anat més enllà d´un lustre?

Amb tota seguretat, els meu avi no hagués estat desterrat, ni l´haguessin “citat” a Via Laietana cada vegada que el general baixet visitava Barcelona i segurament els meus pares, a més de parlar català, el sabrien escriure perfectament.  I amb tota seguretat, avui no tindriem monarquia, ni reis borbons que marxen a caçar elefants en jets privats, i potser seguiria existint la República Espanyola i fins i tot, nosaltres, podriem estar contents de viure a la Republica independent de la Tramuntana