Immunitat psicològica

"Cuando seas inmune a las opiniones y los actos de los demas, dejaras de ser la victima de un sufrimiento innecesario"

 

Vull, vull, vull. Vull aconseguir-ho. Vull que l´opinió dels demés no m´afecti. Que em rellisqui.  No perdre ni un minut del meu preciós temps a pensar perquè aquest amic tan benvolgut ha dit això, perquè ma germana gran no troba bé el que jo faig, perquè aquella amiga no comparteix els meus anhels i més aviat els troba ridículs. Vull saber encaixar les crítiques constructives, fer-me´n immune. Vull trepitjar el terra amb seguretat, viure a la meva manera, respectant als demés però sense importar-me què diran, què faran, què pensaran.

Però sobretot vull lliurar-me del jutge més ferotge. Del jutge més cruel i més terrible de tots. Del jutge retrógat capaç de fer-me sentir una merda i de tirar per terra en un microsegon el més somiat dels meus somnis:  JO. Si, ho de dit bé. JO. Sovint sóc jo mateixa qui em tallo les ales. Jo mateixa m´autocensuro, em freno. Critico durament els meus errors, la meva manera de ser i sentir. Vull lliurar-me d´aquest jutge i deixar-me endur per la gran creadora de somnis que porto dins. Com abans, com quan creia que tot era possible. Com quan creia en els Reis d´Orient i en l´amistat per tota la vida... Somiar. Esperar. Creure.

 

Ja està. Decidit!. Durant durant un temps viuré per impuls. Faré cas dels presentiments. Prendré  decisions ràpides sense reflexionar abans, sense consultar ningú, ni tan sols el meu coixí, ignorant consells i opinions aliens... Ja us explicaré com em va, malgrat que la vostra opinió al respecte no m´importi en absolut :)