Auri a Mallorca

Heu pensat mai a deixar la ciutat i canviar de vida? Deixar la feina, deixar l´estrès, deixar els horaris impossibles, deixar de còrrer...  allunyar-te de la família, dels amics de sempre, d´antics amors, dels teus llocs preferits, dels cinemes, dels restaurants, de les botigues, de l´ambient característic de Barcelona. Allunyar-te del transport públic, de les festes de la Mercè, del barri de Gràcia, del Born, de Montjuïc, del Tibidabo, de la nostra platja, de les nostres rondes? Ho pots imaginar?
Conec a una persona que ho ha fet.

Ara viu a Mallorca i tot i que és tracta d´una illa petita, per arribar fins la platja triga més de mitja hora en el seu cotxe atrotinat. Té molts pocs veïns. La seva casa blanca és envoltada de vinyes i unes poquetes cases aïllades. El seu jardí inmens està ple de flors i arbres de fruites (pot menjar les seves pròpies taronjes, llimones, carxofes, caquis...), té una bassa plena d´aigua de pluja i una gossa poregosa que li fa companyia. Tot és blanc, pur i tranquil. Dintre de la casa una xemeneia per abrigar-se quan fa fred, una cuina de pedra, un pou antic, un rebost, un vestidor. Tot encantadorament rústic. I silenci a tot arreu. I vida tranquil.la. I matins de ioga i vesprés de posta de sol sense sorolls. 

Ara es coneix l´illa com si hagués nascut allà. I gaudeix dels seus menjars típics i els seus vins mediterranis. I aprén el mallorquí al mateix temps que s´encomana del ritme de vida dels illencs. I diu que ja no s´imagina lluny d`allà ni tornant a una ciutat plena de gent que de vegades no és tan amable com deuria ser. I mentre dinem vora del mar un arròs amb gust de canyella, jo miro l´Auri i em meravello perquè està realment radiant. Perque li brillen els ulls i la pell, llisa i bruna. I els cabells els té més llargs que mai. I l´envejo en secret, per haver anivellat les seves pulsacions vitals al ritme tranquil de la natura,  malgrat saber que per mi no ha arribat l´hora de marxar de Barcelona i segurament no m,arribarà mai, perquè hi estic enganxada