dimarts, 15 de maig de 2012

Sinceritat sobrevalorada... o com algunes “veritats” poden espatllar moment màgics

Fa poc em vaig trobar una noia a qui ja no veig massa sovint. Havíem estat prou amigues però per falta de temps, com sempre, ara feia uns mesos que no en sabia res. Prenent una canya, em va explicar la seva darrera història sentimental. 

Coneix un noi al casament d´uns amics comuns. S,intercanvien els telèfons. Comencen a enviar-se sms, whatsApp, mails... queden un dia per fer una cervesa, un altre per anar al cinema i una nit per sopar. Fins aquí la història prometia i la meva amiga esta prou il·lusionada OBRO PARENTESIS: La meva amiga es una tia molts independent, que viu sola fa anys. Que ha tingut parelles de llarga durada i de menys. Que esta sola perquè de moment li va millor que acompanyada, però no, no és una dona desesperada, ni necessita un home al seu costat a qualsevol preu. De fet si esta sola no es per lletja o per avorrida o antipàtica. No. Esta sola perquè és una mica exigent, poc conformista i prou llesta per no embolicar-se amb un rèmora qualsevol per molt atractiu que sigui. Amb això vull dir que té 35 anys però no es mort per trobar un príncep blau ni molt menys per casar-se de blanc.TANCO PARENTESI. Quan acaba el sopar van a fer una copa a un bar musical. Fan una mica el tonto i acaben fent-se petons com dos adolescent. I res més. És tard i cadascú marxa a dormir a casa seva perquè l´endemà treballen. Sembla que la següent cita serà la definitiva: o passa algo o ja no passa res.

Així que després de 1000 missatges prometedors més (mails, whats, sms...) tornen a quedar per sopar. Ella s´arregla especialment per a la ocasió. Vol sopar, riure, ballar i té ganes de passar amb ell tota la nit. La cita transcorre segons el previst. Estant força contents degut a l´ampolla de vinet negre que ha caigut durant el sopar i les dues copes de després. Ell li proposa d´anar a casa seva, i ella li diu que prefereix anar a la seva. Es desplacen en taxi. La temperatura dels seus cossos augmenta a mida que s,acosten al pis d´ella. Les pulsacions es disparen, les pells suen, les respiracions s´acceleren. A l,escala es mengen els morros. Al replà gairebé es despullen i es llepen la pell. Entren al pis precipitadament, arrossegant la meitat dels mobles pel camí. Es besen. Es miren. Es toquen. Ella el va guiant cap a l,habitació. Cauen al llit ja despullats. Ella agafa un condó del calaix de la tauleta. Tot és a punt. Aleshores ell, sobre d´ella, parla: Espera, espera un
moment. Ella s´atura i el mira. Volia dir-te- segueix ell- que entre nosaltres no hi hauràs res, val?. Vull dir que no esperis res de mi perquè jo no vull res amb ningú... de fet, després de la meva ex no vull enamorar-me...bueno, no es que no vulgui es que no puc... Bé, m´entens no?. Ella diu que si. El seu cos vol continuar. Però el seu cervell treballa ràpid. Òstia! Qué s´ha cregut aquest?. Que jo em vull enamorar d,ell, deixar la meva vida, casar-m´hi i tenir fills????? Doncs no, no m´havia plantejat. Ara mateix no ho vull això... però clar, que em digui just en aquest moment que no vol res amb mi és una mica fred no? De què va?.... així que segueixen endavant però la màgia del moment ha desaparegut. I la libido de la meva amiga s´ha amagat sota el llit per no sortir més. No pot deixar de preguntar-se en silenci si calia que ell digués això just en aquell moment. No li podia haver explicat abans, o després, o senzillament mai perquè tampoc era estrictament necessari? I si vol estar sol, perquè comença una història que no pot tenir cap continuïtat? Per què tants missatges, tan plans? Per què no es queda a casa i se la pela?. Es pregunta a si mateixa si volia enamorar-se d´ell i decideix que no ho té gaire clar. Mai es sap que passarà quan coneixes algú, però que per endavant i en aquell moment et diguin que no volen saber res de tu et fa sentir de tot menys desitjada. I el sexe sense desig, no és res, només gimnàs.

Acaben. La situació es torna molt incòmode. No saben que dir-se. Ella vol que ell marxi però tampoc el vol fer fora directament. Ell es pensa que ella esta enfadada perquè tenia l´esperança de pillar-lo per sempre més (si, molts homes pensen que són un tresor que volem guardar per sempre més a casa nostra tancadet amb clau). No entén que ella està decepcionada perquè pensava que tenien una mena de connexió especial, una complicitat que realment no existeix. Ell no entén que el sexe esta al cervell i que ell li ha transmès un missatge molt clar: no ets especial ara, ni ho seràs mai i això, directament, mata el desig. Evidentment, ella no es volia casar amb ell, però tampoc volia que li recordessin que no era prou important per tenir-la en compte. Que estava descartada per endavant.  S´acomiaden. Ja ens veurem, no? Ella respon: Si, és clar ... estem en contacte.

Després d´aquella nit es van passar uns quants missatges més però no han tornat a quedar. Ell pensa que potser és millor, perquè segurament ella és una dona buscant un home desesperadament. Ella pensa que potser és millor perquè segurament ell és un paio acomplexat, enamorat de la ex i amb traumes infantils no superats.

Jo, que en principi sóc neutral, penso que és una llàstima que la història no hagi tirat endavant. Segurament no s´haguessin casat mai (¿avui en dia qui es casa?), però penso que s´ho haurien passat molt bé junts, al menys durant una temporada,  perquè sembla que encaixaven. Però la sinceritat malentesa d´ell ho va esguerrar tot.I a mode d´epíleg afegiré que fa temps que desconfio plenament de les persones que fan de la sinceritat el seu estendard, perquè massa sovint, la sinceritat es només una manera de disfressar la crueltat més despietada. Si alguna vegada us topeu amb una d,aquestes persones que van de sinceres per la vida, correu que no us aportarà res de bo, perquè lo contrari de la sinceritat de vegades no és la mentida, o la hipocresia, de vegades lo contrari és una bona persona, amb prou empatia per no anar pel món ferint la gent.
#loveyourselffirst 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada