dimecres, 23 de maig de 2012

Converses i propòsits


Darrerament parlo molt amb la Carla, una de les meves millors amigues, sobre el nostre canvi de valors. Si, estem patint una petita revolució. Amb el que ens ha anat succeint ens els darrers anys i ens les nostres converses llaaaargues a partir de mitjanit, hem descobert que tant ella com jo erem unes "clàsiques", entenent per clàsiques unes conservadores de cuidado. Massa tradicionals, massa tontes, no ens hem adonat que ja no tenim vint anys, que les regles del joc ara són unes altres i que hem madurat i ja és hora de comportar-nos com a dones amb veu pròpia. Resulta que hem descobert que massa sovint la culpabilitat (cristiana) no ens deixa ser intel-ligentment egoïstes (budisme), que de vegades mirem més de fer el que s´ha de fer que no pas el que realment volem fer:  el nostre subconcscient cristià de cole de monges i mises el diumenge fins que vam fer 14 anys, sovint ens impedeix gaudir de la vida i fer el que ens rota. Per això a partir d´ara no pensarem tant en si decebem algú o no. No farem res que no volguem o no ens vingui de gust i aprendrem a dir no sense dubtar i sense sentir-nos malament -el món laboral queda al marge d´això, evidentment i per desgràcia-. Ja no ens "sacrificarem" més per res que no ens surti directament del cor, perquè hem vist que després de molts sacrificis absurds, no rebem cap recompensa i no, no estem disposades a esperar a arribar al paradís per recollir el que ens mereixem. Nosaltres ho volem aqui i ara. Perquè vida només hi ha una. Perquè volem ser felices ara, sense fer mal a ningú, però sense haver de justificar-nos.

Així que a partir d´ara renunciem a la nostra porció gran d´ingenuïtat i ens quedem només amb una petita part, molt petita. Mantindrem això si la il.lussió, la capacitat de sorprendre´ns i el bon humor que sempre ens ha acompanyat a les nostres vetllades de vi negre o té aràbic. Seguirem rient amb la boca ben oberta i els nostres ulls ho continuaran observant tot... però sense el vel tradicional que abans no ens deixava avançar amb pas segur cap a la nostra felicitat.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada