Parèntesi

Dies de condensació d,un mateix. Cap endins. Cap al fons. Hores que s,estiren com un xiclet i estones solitàries que es dilaten fins a envair-ho tot. Enyor de la vida normal. Llàgrimes salades. Silenci. Aïllament. Desinfecció. 

Dies psicodèlics, surrealistes, irreals. Dies de parèntesi. D,una vida inesperada que mai no havíem imaginat. Somnis estranys a les nits, despertars sense despertador, princesa mandrosa entre els llençols. Ja mai no tinc pressa, però a mida que avança, el dia es torna fosc. Xifres esfereïdores que ens recorden la nostra petitesa. Gent com tu i com jo, que es mort sense poder dir adéu. Escriure cartes a persones desconegudes per pal·liar la seva solitud, pensant quin tipus de paraules pal·liarien la meva. 

Diuen que res no canvia mai si res no canvia mai. Però penso que ara si, que ara canviarà tot.

Canviar d´hàbits estimant-te molt

Diuen alguns experts, de fet vaig parlar d´aquest tema en algun post anterior, que les persones necessitem només 21 dies per abandonar un hàbit i crear-ne un de nou. És a dir, vint-i-un dies per deixar que el nostre cos i la nostra ment s,acostumin a quelcom nou -per exemple matinar- i abandonin un comportament arrelat - per exemple, llevar-se tard i amb el temps just-. D´acord amb aquesta tècnica emprada per coachs de totes les especialitats, se suposa que si durant 21 dies realitzes una nova activitat per tal de crear un nou hàbit a la teva vida diària, a partir del dia 22, aquesta nova activitat esdevindrà un comportament habitual que repetiràs de manera automàtica i espontània la resta de la teva vida. 

Bé, fins aquí tot molt guai, molt happy, molt optimista i molt positiu. Però seriosament, algú es creu de debò que canviar un hàbit sigui tan fàcil?. Algú pensa veritablement que, per exemple, començar a practicar un esport diàriament, o deixar de comprar compulsivament, o deixar de mossegar-te les ungles o començar a seguir una dieta vegetariana, només és qüestió de tenir voluntat durant tres setmanes i després la nova conducta ja et sortirà de dins automàticament per a la resta de la teva vida?. De debò que algú s´ho creu?.

A veure, no dic que sigui impossible, no dic que no s, hagi d´intentar abandonar un mal hàbit una i mil vegades si cal, no dic que no sigui fantàstic tenir propòsits ferms de transformar els teus hàbits nocius en hàbits saludables, però no ens enganyem. Canviar d´hàbits no és un procés senzill que dura 3 setmanes: si bé el cervell és un òrgan modelable i sempre som a temps d´aprendre i experimentar coses noves que reconfigurin el nostre mapa cerebral i en modifiquin el funcionament, no sempre és possible provocar aquest canvi i reprogramar-nos en només 21 dies.

Caldrà  un període previ de reflexió i planificació de per què i com volem canviar un hàbit en concret; caldrà estar molt motivat, tenir paciència i focalitzar-nos en el nostre objectiu; caldrà esforçar-se i posar-hi moltes ganes i molta voluntat per no abandonar quan apareguin les dificultats o les recaigudes. Perquè sovint els hàbits nocius produeixen plaer a curt termini i moltes vegades, preferim aquesta immediatesa al benefici que ens reportarà un hàbit saludable a mitjà o llarg termini.

Perquè no us desanimeu, us menystingueu i plegueu veles en veure que no assoliu el vostre objectiu en 21 dies, us diré que l´equip de psicologia de la salut de la University College London va publicar a l´any 2009 un estudi que investigava el procés de formació d´un hàbit a la vida diària "Modelling habit formation in the real world". Es va demanar als participants de l´estudi que escollissin un comportament saludable que fins aleshores no tenien i l´incorporessin a la seva rutina per tal que, a força de repetir-lo, aquest comportament saludable es transformés en un hàbit. Els participants van escollir comportaments "desitjables", com ara menjar una peça de fruita a cada àpat o córrer 15 minuts després de sopar. 

Sabeu quant de temps van trigar a consolidar el comportament saludable en hàbit els participants que finalment van aconseguir el seu objectiu?

Época de cambios

"Hoy me he levantado con un salto mortal"... Bueno, tanto como salto mortal no, pero me he levantado con unas ganas locas de ordenar ropa, bolsos, fotos, papeles y documentos varios. Y, ¿por qué?. 

Pues exactamente no tengo ni idea pero creo que tiene que ver con el cambio de estación -aunque el otoño oficialmente llegó hace tiempo es ahora que por fin notamos que acabó el verano- y con el cambio de la luz -ahora amanece y anochece muuuy pronto-. Porque a mí, el frío de las calles me invita al recogimiento y a la reflexión interior -aquella que te ilumina mientras tomas una taza calentita de chocolate o te acurrucas bajo una manta-.

Y resulta que todos estos cambios exteriores me empujan, sin ser consciente, hacia una renovación interior, supongo que con el objectivo de ser más y mejor cuando llegue la primavera. Los cambios exteriores me recuerdan que yo también puedo cambiar y me reactivan las ganas de dejar atrás de una vez por todas las "cosas" inservibles que ya no quiero que me acompañen nunca más en mi camino -y sí, lo habéis adivinado, este "cosas" engloba a todo y a todas aquellas personas que ya no me interesan por ser tóxicas o directamente, malas personas que no me hacen ningún bien-.

Así que os escribo rapidito desde mi escritorio recién ordenado -parece increíble- porque estoy a punto de salir a tirar al contenedor dos bolsas de basura bien llenas de "cosas" que ya nunca más necesitaré ni nunca echaré de menos. 

Adiós basura, adiós.

 

Auri a Mallorca

Heu pensat mai a deixar la ciutat i canviar de vida? Deixar la feina, deixar l´estrès, deixar els horaris impossibles, deixar de còrrer...  allunyar-te de la família, dels amics de sempre, d´antics amors, dels teus llocs preferits, dels cinemes, dels restaurants, de les botigues, de l´ambient característic de Barcelona. Allunyar-te del transport públic, de les festes de la Mercè, del barri de Gràcia, del Born, de Montjuïc, del Tibidabo, de la nostra platja, de les nostres rondes? Ho pots imaginar?
Conec a una persona que ho ha fet.

Ara viu a Mallorca i tot i que és tracta d´una illa petita, per arribar fins la platja triga més de mitja hora en el seu cotxe atrotinat. Té molts pocs veïns. La seva casa blanca és envoltada de vinyes i unes poquetes cases aïllades. El seu jardí inmens està ple de flors i arbres de fruites (pot menjar les seves pròpies taronjes, llimones, carxofes, caquis...), té una bassa plena d´aigua de pluja i una gossa poregosa que li fa companyia. Tot és blanc, pur i tranquil. Dintre de la casa una xemeneia per abrigar-se quan fa fred, una cuina de pedra, un pou antic, un rebost, un vestidor. Tot encantadorament rústic. I silenci a tot arreu. I vida tranquil.la. I matins de ioga i vesprés de posta de sol sense sorolls.