Dies de condensació d,un mateix. Cap endins. Cap al fons. Hores que s,estiren com un xiclet i estones solitàries que es dilaten fins a envair-ho tot. Enyor de la vida normal. Llàgrimes salades. Silenci. Aïllament. Desinfecció.
Dies psicodèlics, surrealistes, irreals. Dies de parèntesi. D,una vida inesperada que mai no havíem imaginat. Somnis estranys a les nits, despertars sense despertador, princesa mandrosa entre els llençols. Ja mai no tinc pressa, però a mida que avança, el dia es torna fosc. Xifres esfereïdores que ens recorden la nostra petitesa. Gent com tu i com jo, que es mort sense poder dir adéu. Escriure cartes a persones desconegudes per pal·liar la seva solitud, pensant quin tipus de paraules pal·liarien la meva.
Diuen que res no canvia mai si res no canvia mai. Però penso que ara si, que ara canviarà tot.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada