I tu, de qui ets?

Tres dies confinada completament sola -la resta de dies no estava sola-. He deixat de fumar -són pocs dies però està guai-. He descobert que sola sóc molt més creativa. I que es poden fer quatre quilòmetres caminant amunt i avall pel passadís. M,he posat una màrfega el menjador i he practicat un pseudo lloga inventat. M,he retrobat amb la música. He creat noves llistes al Spotify. He escoltat cançons de sempre i n,he afegit d´altres que m,heu anat recomanant. He cantat fort, encara que no canti bé, i he ballat rock, que trobo que ho faig força bé. He seguit les notícies. He escrit tots els pensaments, el que diria en veu alta i els que no. He parlat amb gent, he escrit missatges, he fet vermuts on-line i he begut vi blanc. Us he enyorat. A tots. Us he pensat. A uns quants. He preparat una crema de carbassó amb formatge de cabra i a l,últim moment, quan anava a batre els ingredients ja cuinats, he descobert que vaig perdre el puto minipimer al darrer trasllat. He avançat una temporada de la sèrie que estic veient i ja només em queden cinc més. M, he posat totes les cremes que tinc a casa. Totes. De manera que estic prou exfoliada, prou hidratada i sense arrugues d,expressió, per quan puguem sortir al carrer. M,he rigut sola i he plorat sola, però això sempre ho he fet, no és cap novetat. He intentat llegir, però avui no m, he pogut concentrar. He menjat xocolata negra amb ametlles. M, he anat al llit tard. No m,adormia. M,he recordat de la Rosa del Petit Príncep.  La Rosa és una flor orgullosa i melodramàtica que viu a l,asteroide B612 i que sempre s,està queixant. El Petit Príncep però, aprèn a estimar-la com és i descobreix perquè ella és diferent de totes les altres roses que habiten l´univers: perquè ell n´ha tingut cura, perquè l,ha distingit amb el seu amor, perquè és amb ella, i no amb totes les altres roses, amb la que ha creat un vincle especial.

I aleshores m´he adonat que som de qui pensem just abans de dormir. Pertanyem a aquells que distingim d,entre tots els altres.