Diuen alguns experts, de fet vaig parlar d´aquest tema en algun post anterior, que les persones necessitem només 21 dies per abandonar un hàbit i crear-ne un de nou. És a dir, vint-i-un dies per deixar que el nostre cos i la nostra ment s,acostumin a quelcom nou -per exemple matinar- i abandonin un comportament arrelat - per exemple, llevar-se tard i amb el temps just-. D´acord amb aquesta tècnica emprada per coachs de totes les especialitats, se suposa que si durant 21 dies realitzes una nova activitat per tal de crear un nou hàbit a la teva vida diària, a partir del dia 22, aquesta nova activitat esdevindrà un comportament habitual que repetiràs de manera automàtica i espontània la resta de la teva vida.
Bé, fins aquí tot molt guai, molt happy, molt optimista i molt positiu. Però seriosament, algú es creu de debò que canviar un hàbit sigui tan fàcil?. Algú pensa veritablement que, per exemple, començar a practicar un esport diàriament, o deixar de comprar compulsivament, o deixar de mossegar-te les ungles o començar a seguir una dieta vegetariana, només és qüestió de tenir voluntat durant tres setmanes i després la nova conducta ja et sortirà de dins automàticament per a la resta de la teva vida?. De debò que algú s´ho creu?.
A veure, no dic que sigui impossible, no dic que no s, hagi d´intentar abandonar un mal hàbit una i mil vegades si cal, no dic que no sigui fantàstic tenir propòsits ferms de transformar els teus hàbits nocius en hàbits saludables, però no ens enganyem. Canviar d´hàbits no és un procés senzill que dura 3 setmanes: si bé el cervell és un òrgan modelable i sempre som a temps d´aprendre i experimentar coses noves que reconfigurin el nostre mapa cerebral i en modifiquin el funcionament, no sempre és possible provocar aquest canvi i reprogramar-nos en només 21 dies.
Caldrà un període previ de reflexió i planificació de per què i com volem canviar un hàbit en concret; caldrà estar molt motivat, tenir paciència i focalitzar-nos en el nostre objectiu; caldrà esforçar-se i posar-hi moltes ganes i molta voluntat per no abandonar quan apareguin les dificultats o les recaigudes. Perquè sovint els hàbits nocius produeixen plaer a curt termini i moltes vegades, preferim aquesta immediatesa al benefici que ens reportarà un hàbit saludable a mitjà o llarg termini.
Perquè no us desanimeu, us menystingueu i plegueu veles en veure que no assoliu el vostre objectiu en 21 dies, us diré que l´equip de psicologia de la salut de la University College London va publicar a l´any 2009 un estudi que investigava el procés de formació d´un hàbit a la vida diària "Modelling habit formation in the real world". Es va demanar als participants de l´estudi que escollissin un comportament saludable que fins aleshores no tenien i l´incorporessin a la seva rutina per tal que, a força de repetir-lo, aquest comportament saludable es transformés en un hàbit. Els participants van escollir comportaments "desitjables", com ara menjar una peça de fruita a cada àpat o córrer 15 minuts després de sopar.
Sabeu quant de temps van trigar a consolidar el comportament saludable en hàbit els participants que finalment van aconseguir el seu objectiu?
Doncs el temps emprat en adquirir el nou costum i transformar-lo en hàbit va variar entre els participants, des de 18 dies fins a 254 dies, i la mitja, per tant, va de ser de 66 dies, molt lluny dels 21 dies que ens "prometen" els més optimistes. De l, estudi es va concloure que la instauració d´un hàbit no segueix un patró igual per a totes les persones, i que depèn en gran mesura de la motivació personal, de la predisposició i reflexió prèvia, del tipus de personalitat, del nivell de compromís i de la capacitat d´esforç, de la constància, de la paciència, del grau de dificultat per abandonar o assolir una conducta. I el que és encara més important: hi ha persones que tenen hàbits que en realitat han esdevingut malalties, com pot ser el tabaquisme o els trastorns alimentaris i per tant, són "comportaments" resultants d´una malaltia i no són no comparables amb els hàbits pròpiament dits i han de ser tractats i supervisats per especialistes (metges, psicòlegs, etc).
Doncs el temps emprat en adquirir el nou costum i transformar-lo en hàbit va variar entre els participants, des de 18 dies fins a 254 dies, i la mitja, per tant, va de ser de 66 dies, molt lluny dels 21 dies que ens "prometen" els més optimistes. De l, estudi es va concloure que la instauració d´un hàbit no segueix un patró igual per a totes les persones, i que depèn en gran mesura de la motivació personal, de la predisposició i reflexió prèvia, del tipus de personalitat, del nivell de compromís i de la capacitat d´esforç, de la constància, de la paciència, del grau de dificultat per abandonar o assolir una conducta. I el que és encara més important: hi ha persones que tenen hàbits que en realitat han esdevingut malalties, com pot ser el tabaquisme o els trastorns alimentaris i per tant, són "comportaments" resultants d´una malaltia i no són no comparables amb els hàbits pròpiament dits i han de ser tractats i supervisats per especialistes (metges, psicòlegs, etc).
Així doncs, un cop aclarit que això dels 21 dies és més aviat una llegenda urbana que no pas una norma, us animo a canviar tots aquells hàbits que no us agraden, però sense pressió, sense posar-vos una data de consecució impossible de complir. Els canvis sempre fan una mica de por així que canvieu d´hàbits perquè voleu, perquè ho heu reflexionat i us heu adonat que el canvi serà molt positiu per vosaltres. Invertiu temps en vosaltres, mediteu, demaneu ajuda, sigueu pacients, i sobretot respecteu-vos, celebreu els petits triomfs i no us jutgeu despietadament si no ho aconseguiu al primer intent o en vint-i-un dies. Recordeu que per aconseguir qualsevol fita, el més important de tot és estimar-se molt un mateix i acceptar-se, sense fissures ni retrets.
#change #habit #loveyourselffirst
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada