Rumore, rumore, rumore

Va arribar la tardor, vaig menjar-me tots els macarons, va passar el meu aniversari i vaig sobreviure, vaig quedar-me sense connexió a Internet, vaig anar a caçar bolets i estant sota l´influx del TAE (trastorn afectiu estacional) em trobo un dia amb la notícia que ha mort Morgan Freeman, gran actor nord-americà de 75 anys, que crec que  tothom coneix.

Primer em vaig quedar molt parada, em sabia greu. Després vaig pensar que no havia escoltat cap comentari a la feina - i això que a la oficina hi ha uns quants personatges d´aquells que ho saben tot, sempre i al moment- i després vaig descobrir que es tractava d´un fals rumor que havia corregut per la red  durant uns quants dies. Pel que es veu,  milers de persones, en assabentar-se de la seva "mort", van col.lapsar la pàgina facebook de l´actor deixant missatges de condolences i de suport a la família, fins que la pàgina web de E! Entertaniment va enviar un comunicat confirmant que l´actor era viu i que tot havia estat  un rumor. Destacava també que no era la primera vegada que l´actor era víctima d´aquest tipus de rumors i que a molts altres artistes reconeguts també els havien fet aquesta broma. I jo em pregunto, quina gràcia hi ha a fer córrer la notícia falsa que algú ha mort???

Però encara es més curiós, que un cop desmentida la notícia, la gent continua deixant els seus comentaris al grup de facebook  R.I.P Morgan Freeman que es va crear amb motiu d´aquest rumor i que fins a dia d´avui ja té 936.339 "seguidors". Impressionant. Podríem dir doncs que a tots ens agrada aquest tipus d´humor negre? 

Particularment crec que aquest tipus de notícia no és graciosa, en especial per la persona que la pateix -i si voleu un altre dia parlem dels rumors que t´afecten directament, aquells que poden circular entre els veïns de la teva escala o a la màquina de café de la feina-, però val a dir que és una pràctica mil.lenària que amb Internet ha multiplicat la seva velocitat de difusió fins a límits insospitats, de manera que un rumor es pot estendre arreu del món en molt poc temps.

Per sort no tots els rumors són tan macabres i hi ha una amplia tipologia de rumors, un més simpàtics que altres:   alertes sobre virus informàtics, cadenes màgiques, cadenes de solidaritat (amb imatges de persones malaltes), peticions (perquè signis pels drets de les dones afganes p.e.), rumors pròpiament dits (bromes roses i bromes negres),  llegendes urbanes... Per sort, hi ha persones que per mandra, per costum o per principis, trenquen la cadena natural del rumor i quan el reben no el reenvien. I per sort, a la xarxa de xarxes hi ha de tot i moltes vegades són els propis internautes els que estan decidits a evitar la propagació de falsos rumors i creen pàgines especialitzades en desmentir-los, com ara el Rompecadenas -que podeu consultar sempre que dubteu de la veracitat d´un rumor-.

Així que a hores d´ara suposo que ja puc deixar d´esperar que els de Mercadona m´envïin un xec de 100 euros per comprar als seus establiments, tot i que vaig reenviar el mail a 8 persones conegudes!