No mirem segons què!

Estic flipant!!!. Imaginat que vius a Alcobendas, què és una població de Madrid  que té 100.000 habitants. Imagina’t que per desgràcia t’han atracat amb violència o que tens un comerç i t’han robat uns quants dinerets que et va costar molt guanyar o que has tingut un accident i estàs pendent d´una resolució. Presentes una denúncia i et dediques a esperar. I a esperar. I a seguir esperant… perquè resulta que a Alcobendes està la “residència judicial” de la cadena Telecinco i de la majoria de productores de televisió que treballen amb ells!. I què hi té a veure?, pensaràs…

Doncs que moltes baralles que comencen al plató d’aquests programes acaben al jutjat. Això fa que la gran majoria de querelles relacionades amb, per exemple els de Sálvame o els de Enemigos íntimos, es presenten en aquest jutjat d´Alcobendes i pel seu tribunal de primera instància desfilen dia si, dia també, un gran nombre de personatges famosos buscant “justícia” o demanant-la –en el cas de Sálvame, tots els seus col·laboradors, inclòs el presentador han passat en un moment o un altre per aquest jutjat-. De manera que aquest tribunal que tramita tota mena de processos civils i penals, acaba jutjant també qui va mentir sobre la separació de Fernando Alonso, qui va atemptar contra l´honor de Carmen Lomana o qui va calumniar al marit de la Rosa Benito.

Sembla conya, però el volum de feina que generen es tan gran, que han col·lapsat aquest tribunal i fins i tot una magistrada ha abandonat el seu càrrec al·legant que ella i els seus 8 companys de feina no poden fer front ni a un sol cas televisiu més i denunciant que aquests tipus de querelles els absorvia el temps de tal manera que no podien atendre molts altres casos “normals”. Jutges al servei de la telebasura: la majoria d´aquests casos – denúncies per injuries, calumnies, vulneració a l´honor o a la intimitat- es resolen relativament ràpid, via penal, però amb un cost mig de 1300 euros amb càrrec a l’administració de justícia, segons uns estudi elaborat per un grup de magistrats. Així, el fet que un tertulià menteixi sobre la presumpta infidelitat d´un personatge famós i aquest decideix presentar una demanda, posa en marxa tota la maquinària judicial: jutges, fiscals, funcionaris, advocats i procuradors. I això implica una gran inversió de temps i diners.

Impressionant que la fosca influència de la telebasura arribi a aquests nivells. Imparable perquè Espanya està al capdavant del consum i fabricació d’aquest format televisiu -i dic Espanya perquè a TV3 no hi ha aquest tipus de programació-. Molta gent viu enganxada a la pantalla: al 2010 el consum promig televisiu va ser de 234 minuts per persona i dia, i no cal que us assenyali quin són els programes que tenen més audiència. Preocupant perquè la telebasura no sols envaeix la graella televisiva, sino que afecta al nivell cultural d´un país que dit sigui de pas, minva per moments, afecta al nivell educatiu perquè transmet models de conducta erronis –quins valors transmetem a les generacions de menys edat o quants joves tenen com a objectiu “fer-se famosos”-,  i fins i tot, ja ho veieu,  afecta als sistema judicial.

Surrealista.