dimarts, 2 d’octubre de 2012

MOLTES FELICITATS, MOLTES FELICITATS...



M´agrada fer anys, m´agrada que la gent es recordi de mi, m´agrada que em facin regals... però no m´agrada celebrar el meu aniversari!!!!. Bé, cal especificar millor: si m´agrada bufar les espelmes o que em felicitin, però en petit comité -un esmorzar al llit, un sopar, un pastís petit amb una espelma xula, una amiga que et sorprèn, un viatget sorpresa-. El que m´angoixa és una gran celebració on jo sigui la protagonista perquè potser no sé que dir, potser no em recordo de tots els convidats -vull dir que no puc estar per ells-, potser no tinc el dia o no sé posar prou cara de sorpresa quan em fan un regal o expressar prou alegria quan descobreixo algun convidat sorpresa que no esperava. M´agrada una gran celebració per l´aniversari dels demés, però en el meu suposo que no aconsegueixo relaxar-me, es aquella sensació de sentir-te obligada a ser feliç i passar-ho molt bé a la revetlla de cap d´any.

Per això mateix, tampoc no m´agradaria ser la núvia al casament. M´agradaria no ser mai el mort en l´enterrament, però em temo que això algun dia serà inevitable...I de fet, relacionat amb això, he descobert una raó de pes que justifica la meva reticència a celebrar el meu aniversari por todo lo alto: Segons un equip d´investigadors de la Universitat de Zuric -per fi una universitat propera- les possibilitats de morir a l´aniversari del nostre naixement augmenten. Així, segons aquest estudi publicat en el diari Annals of Epidemiology, les probabilitats de morir el dia del nostre aniversari s´incrementen un 14% respecte a qualsevol altre data de l´any i a mida que ens fem més grans, aquest percentatge augmenta (és del 18 % partir dels 60 anys). L´anàlisi, realitzat en 2,4 milions de morts en un període de 40 anys, afirma que en el dia de l´aniversari augmenta l´estadística de defuncions per atacs de cor, caigudes, suïcidis, accidents, càncers... Xungo, no? 

Pel que es veu hi ha diverses explicacions d´aquest fenomen com ara: excés de menjar i beguda durant la celebració, estrès per fer-se gran o per reunir-se a celebrar el cumple amb una família horriblement desavinguda, el fet de fer balanç de la nostra vida i que ens sembli molt negatiu o per un efecte psicològic, contrari a l´efecte placebo (persones malaltes o molt grans que es posen com a meta "sobreviure" fins el dia del seu aniversari. Sembla que la ment venç al cos, però finalment, quan s´ha aconseguit l´objectiu, la ment abandona la batalla)

En fi, atenent aquestes raons, totes aquelles persones que es deleixen per tenir una graaaaan festa d´aniversari s´ho haurien de prendre amb una mica de calma... Però no us preocupeu, perquè al marge del que digui l´estadística, el que esta claríssim es que quan un fa el que vol, ja sigui festa gran, festa petita, cap festa, 1000 festes... és quan realment es sent bé. I sentir-se bé allarga la vida SEGUR!!!


1 comentari :

  1. Prenc nota!! Però amb celebració o sense, considero que qualsevol excusa hauria de ser bona per tenir un dia especial. Quants més dies especials tinguem, més especial ens semblarà la nostra vida. És com quan et pregunten "Vosaltres què celebreu, la data que us vau conèixer? la data del vostre casament? el dia que vau anar viure junts? ... " TOT" caldria respondre, perquè la qüestió no és la data, sinò celebrar coses.... Firmat: Una a la que li encanta el dia del seu cumple!

    ResponElimina