dimarts, 27 de novembre de 2012

COSES QUE PENSO QUAN NO PUC DORMIR

Ahir mentre esperava la son, pensava en una frase que vaig escoltar fa poc a una noia pèl-roja, d´aquelles que llueixen milers de pigues i rinxols ataronjats: “Para alcanzar algo que nunca has tenido tendrás que hacer algo que nunca hiciste”.

M´encanta el missatge. És positiu. Motiva. Anima a superar-te a tu mateix... Però com que ara es fa fosc aviat, plou i fa fred, s´acosta el Nadal i tot sembla gris, de seguida li vaig treure una segona lectura, menys optimista: I què dimonis has de fer per desfer-te d’aquelles coses que tens i que no acaben de desaparèixer mai de la teva vida? També has de fer alguna cosa que mai havies fet abans? I quina és? Què has de fer per desfer-te de les coses que ja no vols tenir? Viatjar al passat i fer-ho tot diferent i així canviar el present???

Aleshores vaig somriure pensant que els viatges al passat només son possibles per el Michael J. Fox i que Regreso al futuro és la saga preferida d´uns quants coetanis meus. I d´aqui, com que seguia sense dormir-me, vaig enllaçar pensaments recordant algunes de les pelis que havia vist al cinema de petita i que m´havien impactat. Recordo quan vaig veure Superman i em posava molt nerviosa el seu planeta originari perquè era un lloc ple de gel, vidres i miralls on no hi havia res i jo em deia a mi mateixa, ¿de debò hi ha planetes on no hi ha res?. I aleshores vaig passar a pensar en l´ET. Quina enveja em feien aquells germans! Jo també volia rebre a casa la visita d´un ET entranyable i divertit que es quedés una temporada amb nosaltres. Veien la peli imaginava que volar en bici seria una passada però em faria cagar de por i em preocupava que ni la meva Orbea ni la BH de ma germana tinguessin cistella... On col.locariem a l´ET perquè viatgés còmode?.

Fa poc llegia que fins i tot es parla d´una Generació ET que agruparia totes aquelles persones que avui ronden els quaranta anys i que reconeixen que la peli els va marcar un abans i un després a la seva infantessa, perquè la cinta de Spielberg exaltava valors com ara l´amistat, la lleialtat, l´honor, el coratge… i ens va fer somiar a molts nens d´arreu del món que desitjàvem fermament tenir un ET a casa. Tal va ser l`èxit d´ET ara fa 30 anys, que la frase “Mi casa, teléfono…”  ha estat classificada en la decimocinquena posició de 100 frases de pel·lícules més cèlebres del cinema nord-americà de l´American Film Institute (pels curiosos, dir-vos que la posició numero 1 és per “Francamente querida, me importa un bledo” de Rhett Butler/Clark Gable a “Lo que el viento se llevó”)

I de sobte vaig adonar-me que el meu fill sempre m´esta parlant de planetes i d´extraterrestres –cosa que fins ara trobava estranya- i resulta que ara veig que de petita a mi també em fascinaven aquestes històries i que la meva sèrie preferida era "V". I de sobte penso que potser a tots els nens feliços del món els fan somiar els mateixos temes i això em reconforta. I de sobte penso que és tan guapo i tan dolç que me´l menjaria i que no hi ha res que no faria per ell. I de sobte ja no estic tan gris i tanco els ulls pensant que, per arribar allà on mai no he arribat abans, m´he de proposar fer quelcom realment extraordinari.
I de sobte ja dormia.
Zzzz Zzzz

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada