Redecora el teu arbre...

Ja esta, ja el tenim... Ahir vam posar l´arbre de Nadal!!!. 
Dir-vos que he decidit no ensenyar-lo perquè darrerament no encaixo bé les crítiques jaja i suposo que amb això teniu la pista definitiva que no guanyaria cap concurs d´arbres de nadal, però he de destacar que ha estat decorat íntegrament per l´amor de la meva vida -que per cert, té un gust una mica barroc- i això fa que el consideri únic i irrepetible...

Bé, el cas es que mentre el decoràvem vaig pensar que no crec pas que a Betlem hi hagi gaires avets, així que em va picar la curiositat, ¿per què posem a casa un avet ple de boles de colors quan arriba el Nadal?

Vaig trobar un munt d´hipòtesis possibles, però la que em sembla més encertada assegura que es tracta d´un costum heretat dels pobles celtes. Pel que sembla, els bàrbars del nord adornaven un arbre de fulla perenne que consideraven sagrat per festejar el solstici d´hivern i assegurar-se la tornada del sol. El culte al deu Sol -anomenat Frey- incloïa també un ritual de cremació que consistia en agafar un tronc i decorar-lo amb pinyes de coníferes, fruits del bosc, branques d´heura i grèvol. El col·locaven a un lloc d´honor a totes les llars perquè tots els membres de la família el poguessin tocar i deixar-li ofrenes i llaminadures. Després, al pondre´s el sol la nit del solstici d´hivern -que coincideix amb la nostra Nit del Gall-, la mare prenia foc al tronc i el deixaven cremar lentament fins que s´apagava. Aleshores guardaven les cendres amb veneració perquè creien que servien per guarir malalties i conservaven un tros de tronc carbonitzat  per encendre el tronc de l´any següent - no em digueu que no trobeu similituds amb el nostre Tió???-. 

Amb l´evangelització, quan els primers cristians van arribar al nord d´Europa, van fer-se seva la idea del´arbre per celebrar el naixement de Jesus. Van cristianitzar aquesta tradició adaptant-la a la simbologia de la fe cristina. Així l´arbre es va convertir en una mena de representació de l´Arbre del Paradís i es va començar a decorar amb pomes, que simbolitzaven el pecat original, i amb espelmes, representatives de la llum de Jesucrist al món.  Com sabeu, els cristians creuen que Jesús va venir al món per redimir-nos d´aquest pecat original, i l´esglèsia catòlica va decidir que la data del naixement es celebrés el 25 de desembre, coincidint amb els solstici d´hivern. Durant l´edat mitja es va fer molt popular una representació teatral que tenia lloc la nit abans del naixement de Jesús: a l´obra es representava l´episodi del pecat original i l´Arbre del Paradís -amb pomes i espelmes- era el centre de l´escenari. Van començar a utilitzar pins i avets pel fet de ser arbres de fulla perenne molt comuns a Europa.

Amb el pas dels anys, el costum de guarir l´arbre -i a alguns llocs el de cremar un tronc- va anar arrelant entre els cristians. L´opinió més generalitzada es que l´arbre clàssic de Nadal és una evolució de l´Arbre del Paradís, de manera que les pomes es van transformar en boles de colors i les espelmes en tires de llumetes que s´encenen i s´apaguen. Sembla ser que l´arbre nadalenc, tal i com el coneixem avui en dia, va aparèixer per primer cop a Alemanya i als països escandinaus als segles XVI i XVII i d´allà es va anant estenent per tot el món occidental.

Actualment, els models d´arbres i d´ornaments són infinits. I com a mostra, la imatge de l´arbre que en aquests moments llueix a la Plaça de la Vila de Badalona. Ejem... No us sembla sospitosament blau tenint en compte que ara, per primera vegada, l´ajuntament és pepero? He de confessar que aquesta ha estat la meva primera conclusió. Després però, he vist que IKEA era patrocinador del muntatge de l´arbre i aleshores he dubtat... potser el color de l´arbre és un homenatge al blau del gegant suec?... O senzillament l´arbre és blau i punt i jo sóc una malpensada?

Bé, en qualsevol cas, està clar que l´arbre fa Nadal. Això aquí i a Filipines!!!