21/12/12

Segueixo amb les dates màgiques, però aquesta és més peculiar encara que l´anterior, per tot el que s´ha escrit sobre ella. I es que el 21 del 12 del 2012 és una data assenyalada en els enginyosos calendaris maies fa milers d´anys -a aquestes alçades imagino que no hi ha ningú que no hagi sentir parlar de la seva profecia i de la fi del mon-. Però a més, és la data del solstici d´hivern a l´hemisferi nord, festivitat que s´ha celebrat d´una manera o una altra a totes les civilitzacions que han habitat la terra. I des del punt de vista astrològic, avui comença l´alineació galàctica de la terra, amb l´astre rei i el centre de la Vía Làctea i es manté fins aproximadament el dia 25.

Els més alarmistes diuen que es farà fosc molt aviat i que la nit serà mes llarga, diuen que és possible que molts aparells electrònics fallin o deixin de funcionar, fins i tot que es produeixi una apagada total a nivell mundial degut a una tempesta solar, diuen que un asteroide gegant impactarà contra la terra, que es desencadenarà un allau de desastres naturals que provocara l´extinció de la raça humana, que estallarà la tercera guerra mundial, que s´acabarà el món o bé -una interpretació menys catastrofista- que començara una nova era i que per tant, és temps de renovació espiritual.

Bé, en certa manera em recorda al final del segle XX que coincidia amb el final del mil.leni. Ho recordeu?. Alguns experts van afirmar que la nit del 31 de desembre de 1999 hi hauria un col·lapse, que els ordinadors, les màquines i els aparells electrònics es descontrolarien. Que hi hauria desastres naturals, catàstrofes... i la veritat, el dia 1 de gener de 2000 tot seguia exactament igual de bé o igual de malament que l´any anterior. 

A més, aquests dies he fet meva la idea que s´esta escampant per la xarxa i penso que el pitjor no seria que s´acabés el món, el pitjor seria que seguís com fins ara... però posats a escollir, de totes les versions anteriors, em quedo definitivament amb la positiva i per això, per si de cas, aquesta nit m´he proposat esperar a veure la sortida del sol. Vull ser testimoni del moment que aparegui el primer raig de llum. Vull sentir la escalforeta del sol, omplir-me d´energia nova, creure que hi haurà un canvi i que serà a millor...
Si és temps de renovació, vull renovar-me!. 
Si comença una nova era, vull dir adéu a l´anterior!. 

I per si el món s´acaba... us estimo MOLT!

La història la guanya qui l’explica...

Doncs si, de vegades sembla que serà així. Qui explica els fets, es qui guanya.

D´aquí que els que resulten  “vencedors” en una enfrontament bèl·lic corrin sempre a esborrar els fets reals i els disfressin segons la seva pròpia conveniència. Es creuen que allò que s’explica acabarà convertint-se en la veritat absoluta, pel damunt del que va passar en realitat. Aquesta tàctica queda reflectida majestuosament al llibre 1984 d´Orwell –llibre recomanable NO, lo següent- en el seu “Ministeri de la Veritat” on es dediquen a manipular o destruir tots els documents històrics de qualsevol tipus (fotografies, llibres, diaris...) per aconseguir esborrar els fets reals i que les evidències del passat, els registres, acabin coincidint amb la versió oficial de la historia –la que l’estat controlador vol mantenir com a real- .

Es diu també que el poder el té qui controla els mitjans de comunicació. I tots sabem que sovint la gent es creu el que “surt a la tele” o el que esta escrit als diaris o a Internet, o creu cegament en el rumor que corre per l´oficina. Per això hi ha qui afirma que la informació és poder, perquè de vegades escampant informació falsa s’aconsegueix desprestigiar a la persona o entitat  més admirable del món.

És, a més a més, una tàctica que ja preconitzava Maquiavel, qui afirmava que si vols ostentar el poder, has de deixar a una banda les consideracions ètiques ja que la finalitat  importa més que els mitjans per aconseguir-la. Considerava que la mentida era la conducta política menys dolenta per mantenir el poder. D´aquí que en una carta a un amic al maig de 1521, escrivís: "desde hace un tiempo a esta parte, yo no digo nunca lo que creo, ni creo nunca lo que digo, y si se me escapa alguna verdad de vez en cuando, la escondo entre tantas mentiras, que es difícil reconocerla”

Però vull dir-vos que NO sempre és així, malgrat que tots haguem conegut un Maquiavel de ben a prop!. Vull dir-vos que tingueu esperança perquè de vegades la veritat triomfa. Perquè de vegades les mentides cauen de sobte com un castell de naips. Perquè de vegades el temps és el braç executor que acaba demostrant quina era la veritat de veritats. I perquè si no és així, tenir la consciència tranquil·la no té preu i aquells que aixequen falsos testimonis, no tindran mai aquesta tranquil·litat. I si malgrat les mentides, la tenen, es que no hi toquen.

Para todo lo demás, Mastercard.

És el 12/12/12 una data màgica?

El fet és que aquest número esta envoltat de curiositats… 12 eren els apòstols, 12 són el mesos i els horòscops i 12 són els números que apareixen a l’esfera dels rellotges, perquè en 12 es basa el nostre sistema d´hores. La polis d´Atenes era governada per 12 famílies i 12 eren també les divinitats del Panteó grec i les divinitats egípcies. En 12 grups dividien els etrusc i els romans als seus Deus. En sànscrit –llengua sagrada de l´hinduisme- el sol té 12 noms i a la cosmologia nipona el Creador està assegut sobre 12 coixins. També esta relacionat amb la causa greàlica - recerca del Sant Greal-  i 12 van ser els cavallers de la Taula Rodona. Sinònim de la perfecció, 12 vegades 30 donen lloc als 360º d´una circumferència.

El costum de dividir el temps en dotze és un factor cultural heretat dels babilonis, que  van crear el zodíac i els càlcul del temps, malgrat que no existeix cap raó objectiva per dividir les hores de llum i les hores d’obscuritat en 12. Penseu que un sistema de càlcul basat en el 10 és molt més simple i fàcil d´emprar que un sistema basat en el 12: d´aquí que a partir del S. XVII, amb la institució del metre, Europa sencera es va acostumar a utilitzar el sistema en base 10 dels sistema mètric per a la mesura de distàncies i angles. Fins i tot es va pensar a convertir el càlcul del temps en un sistema en base 10, amb un minut de 100 segons i una hora de 100 minuts, però tots els intents van fracassar. En alguns llocs del món però no han acollit el sistema decimal i encara calculen en base 12 – per exemple algunes tribus del delta del Níger a Àfrica, o en les llengües Chepal a Nepal i Mahl a l´illa de Minicoy a la Índia-. Fins i tot, a la sèrie literària de Tolkien, El Senyor dels Anells, el poble dels Elfs té uns sistema numèric parcialment basat en el 12 amb noms especials pels números múltiples de 6...

Redecora el teu arbre...

Ja esta, ja el tenim... Ahir vam posar l´arbre de Nadal!!!. 
Dir-vos que he decidit no ensenyar-lo perquè darrerament no encaixo bé les crítiques jaja i suposo que amb això teniu la pista definitiva que no guanyaria cap concurs d´arbres de nadal, però he de destacar que ha estat decorat íntegrament per l´amor de la meva vida -que per cert, té un gust una mica barroc- i això fa que el consideri únic i irrepetible...

Bé, el cas es que mentre el decoràvem vaig pensar que no crec pas que a Betlem hi hagi gaires avets, així que em va picar la curiositat, ¿per què posem a casa un avet ple de boles de colors quan arriba el Nadal?

Vaig trobar un munt d´hipòtesis possibles, però la que em sembla més encertada assegura que es tracta d´un costum heretat dels pobles celtes. Pel que sembla, els bàrbars del nord adornaven un arbre de fulla perenne que consideraven sagrat per festejar el solstici d´hivern i assegurar-se la tornada del sol. El culte al deu Sol -anomenat Frey- incloïa també un ritual de cremació que consistia en agafar un tronc i decorar-lo amb pinyes de coníferes, fruits del bosc, branques d´heura i grèvol. El col·locaven a un lloc d´honor a totes les llars perquè tots els membres de la família el poguessin tocar i deixar-li ofrenes i llaminadures. Després, al pondre´s el sol la nit del solstici d´hivern -que coincideix amb la nostra Nit del Gall-, la mare prenia foc al tronc i el deixaven cremar lentament fins que s´apagava. Aleshores guardaven les cendres amb veneració perquè creien que servien per guarir malalties i conservaven un tros de tronc carbonitzat  per encendre el tronc de l´any següent - no em digueu que no trobeu similituds amb el nostre Tió???-. 

Amb l´evangelització, quan els primers cristians van arribar al nord d´Europa, van fer-se seva la idea del´arbre per celebrar el naixement de Jesus. Van cristianitzar aquesta tradició adaptant-la a la simbologia de la fe cristina. Així l´arbre es va convertir en una mena de representació de l´Arbre del Paradís i es va començar a decorar amb pomes, que simbolitzaven el pecat original, i amb espelmes, representatives de la llum de Jesucrist al món.  Com sabeu, els cristians creuen que Jesús va venir al món per redimir-nos d´aquest pecat original, i l´esglèsia catòlica va decidir que la data del naixement es celebrés el 25 de desembre, coincidint amb els solstici d´hivern. Durant l´edat mitja es va fer molt popular una representació teatral que tenia lloc la nit abans del naixement de Jesús: a l´obra es representava l´episodi del pecat original i l´Arbre del Paradís -amb pomes i espelmes- era el centre de l´escenari. Van començar a utilitzar pins i avets pel fet de ser arbres de fulla perenne molt comuns a Europa.

Amb el pas dels anys, el costum de guarir l´arbre -i a alguns llocs el de cremar un tronc- va anar arrelant entre els cristians. L´opinió més generalitzada es que l´arbre clàssic de Nadal és una evolució de l´Arbre del Paradís, de manera que les pomes es van transformar en boles de colors i les espelmes en tires de llumetes que s´encenen i s´apaguen. Sembla ser que l´arbre nadalenc, tal i com el coneixem avui en dia, va aparèixer per primer cop a Alemanya i als països escandinaus als segles XVI i XVII i d´allà es va anant estenent per tot el món occidental.