dilluns, 10 d’abril del 2017

Mobbing: assetjant les persones amb les que treballes



Cada dia què passa el mercat laboral està més congestionat i ofereix menys oportunitats i pitjors condicions laborals a la gent que busca feina. Els drets laborals i les condicions de treball han fet un salt qualitatiu cap enrere, situant-se al nivell de fa 20 anys. I si això no et sembla prou preocupant, et diré que actualment els casos de mobbing augmenten exponencialment, perquè hi ha gent que aprofita aquesta precarietat laboral per assetjar i maltractar algun dels seus companys o algun dels seus subordinats.

Quan parlem de mobbing estem parlant d´un assetjament moral a l´entorn laboral que és denunciable. És dona quan un company de feina o el teu superior et menyspreen i es comporten de manera que menyscaben la teva integritat com a persona de forma continuada en el temps, perseguint denigrar-te, anular-te i que causis baixa voluntària al centre de treball.

Les maneres de fer mobbing són infinites, des de la burla directa, la limitació a informació que hauries de conèixer, l´aïllament, el desprestigi i la difamació constant davant els companys i la resta de departaments, encàrrec de tasques per sota de la teva qualificació, negació d,oportunitats que si tenen la resta de treballadors -des de formació, possibilitats de fer teletreball, torns de vacances sobrants, promoció interna-, treure´t volum de feina perquè estiguis inactiu i et puguin acusar de poc productiu o al contrari, donar-te molta feina perquè no donis a l´abast...

El problema a l´hora de denunciar el mobbing és que és difícil de demostrar, perquè l´assetjador pot ser molt subtil -no vol que el descobreixin, vol que "caiguis" tu solet-. Però a més a més, la majoria de vegades els teus companys no estan disposats a donar la cara per tu perquè tenen por o perquè ja els està bé que tu siguis el cap de turc -si el teu cap està "distret" fent-te la vida impossible a tu, segur que no es fixa en ells i per contra, estan més ben valorats-. O també tens moltes possibilitats que els teus companys s,allunyin de tu perquè perceben que ets persona non grata pel teu cap i prefereixen no relacionar-se amb tu, per tal de no sortir perjudicats, amb la qual cosa, volent o sense voler, provoquen que el teu aïllament creixi i la teva autoestima vagi minvant. 

I per si tot això no fos suficient, també poden haver-hi companys que es facin forts vers la teva persona, que aprofitin la teva "debilitat" als ulls dels superiors, per a sortir reforçat ells i posar-se medalles, bé sigui per enveja cap a tu, bé perquè siguin uns trepes -en una societat tan individualista com la nostra els trepes cada cop són més abundants- o directament perquè tenen problemes psicològics. 

Total, que al marge del que digui la llei, si estàs patint mobbing, és complicat de resoldre, perquè és difícil de demostrar i perquè el temps va en contra teu: cada nou dia que passa la víctima del mobbing és va sentint més frustrat i deprimit, de manera que li resulta molt complicat mantenir l,objectivitat i no sap com sortir d´aquest cercle viciós. La persona sotmesa a mobbing de manera continuada, molt segurament baixarà el seu rendiment, tindrà canvis d,humor, es mostrarà trist, de vegades rabiós... i tot això va en detriment seu i fa que la pilota sigui cada vegada més grossa.

Si creus que estàs sent víctima de qualsevol tipus de mobbing el primer que has de fer es verbalitzar-ho. Parla, explica el teu cas. Si la teva empresa és d,aquelles que tenen un servei de suport psicològic al treballador, utiliza´l. Truca o escriu explicant el que t,està succeint. En segon lloc, espavila i comença a reunir proves: correus electrònics, companys que vulguin fer-te de testimonis... A més a més, comunica-ho al comitè d,empresa o als delegats sindicals, que et podran assessorar i fins i tot ajudar-te a reunir aquestes proves si ja s´han donat més casos de mobbing. I si no et fan prou cas, posa una denúncia per via d,urgència a la Inspecció de Treball o una demanda judicial. Potser perds la feina, no et dic que no, però pensa que si segueixes permetent que et facin mobbing i el maltractin, no solament perdràs la feina sinó que també perdràs la dignitat, l,autoestima i la salut.

Hi ha empreses i entitats que es creuen que tenen el millor dels climes laborals, sense adonar-se´n o potser sense voler adonar-se que dins el seu organigrama hi ha directors/es, caps i/o responsables cruels i amb manca d´empatia, que assetgen als treballadors - ara mateix tinc present els noms d,unes quantes empreses d, aquestes que fan veure que no passa res-. En qualsevol cas, pensa que tu vas a l´empresa a treballar i tens uns drets com a persona i com a treballador que se t,han de respectar. 

Així que valora,t i recorda, sobretot, que la víctima MAI NO ÉS RESPONSABLE dels actes de l´assetjador.



divendres, 7 d’abril del 2017

Estius efímers que desapareixen engolits pel mar


La finestra blava, Azure Window o Tieqa Zerqa en maltès, era un espectacular arc natural ubicat a la petita illa de Gozo (Malta) que es va crear fa milers d, anys al col.lapsar dues coves. 

Aquesta finestra de pedra creava un meravellós espectacle visual al fusionar el blau del mar amb el blau del cel, oferint un paisatge seductor d´infinit blau. Si us fixeu, he dit "era" i "creava" perquè resulta que la famosa finestra ja no hi és: el passat 8 de març l´arc es va trencar i es va enfonsar en les aigües del mar Mediterrani que tan se l´havia estimat, dotant-lo d´una bellesa inigualable.

Jo em vaig banyar sota aquest arc ceruli fa uns anys, a l´estiu del 2010 i és un d, aquells records que se´t queden gravats a la retina, perquè em va agradar tot d, aquelles vacances: l´illa de Malta, amb el seu esperit tan mediterrani i la seva capital fortificada, La Valletta, el temps, els sopars arran de mar, els riures i els balls del Max, el vaixell que ens va dur fins a l,illa de Gozo, la finestra blava, la temperatura de l,aigua, la pell bruna, l´illa de Comino i la seva blue lagoon... Ja aleshores els guies ens van dir que el meravellós portal s´estava desintegrant per l´erosió i que probablement en 40 o 50 anys l´arc desapareixeria i quedarien només dos pilars en peu. Em va semblar un sacrilegi que desaparegués quelcom que duia milers d´anys a la terra, però no hi vaig tornar a pensar fins que vaig saber que la finestra de pedra havia caigut destruïda pel vent i el fort onatge. Engolit pel mar molt abans del que havien previst, l´arc va arrossegar un dels dos pilars, de manera que només en queda un en peu. En saber-ho em vaig sentir trista. Molt trista.

Perquè  en uns segons va desaparèixer quelcom que havia trigat milers d´anys a formar-se, i això demostra un cop més el efímer de l´existència, la poca empremta que deixem del nostre pas pel món. Un arc colossal que duia milers d´anys entre nosaltres, que s´havia anat modelant i  erosionant segle a segle, es va enfonsar a les aigües del mediterrani en uns segons. I ja està. Ha deixat de ser i forma part del passat. I dintre d´un temps, ningú es recordarà d´aquell meravelló arc natural.
 

I el mateix, però encara en menys poc temps, passa amb nosaltres.

Tots els nostres somnis d´infant, de joventut i de maduresa. Totes les nostres lluites, els nostres desenganys, els neguits, les alegries i els èxits. Les nostres emocions i les nostres primeres vegades. El que ens feia riure i el que ens feia plorar. Tot el que vam aprendre i el que vam haver de desaprendre. Les persones que estimem i les que mai ens van estimar. Les nits d´estiu, les vacances, les abraçades dels fills i els petons d´amor. Tot, tot, tot, desapareixerà algun dia, en un segon, tan bon punt els nostres ulls es tanquin per sempre. I ja està. Deixarem de ser i formarem part del passat. I passat un temps, gairebé ningú es recordarà de nosaltres, tret d´uns pocs que potser ens recordaran fins que a ells també se´ls tanquin els ulls. I aleshores res. Es tancarà el cercle. 


Fi. Oblit. Buit. Infinit. Eternitat.

Ningú es recordarà que un dia van trepitjar fort la terra, ni que als estius ens banyàvem riallers al mar, aliens a la fugacitat de la nostra existència, quan encara creiem que podíem ser immortals.