dimecres, 28 d’octubre del 2020

A la merda tot

No vull dramatitzar la meva situació perquè sóc plenament conscient que hi ha molta altra gent que està pitjor. Sé també que aquesta pandèmia mundial i les mesures restrictives aplicades pels governs per fer abaixar la famosa corba afecten a tot el món, a tots nivells, però permeteu-me si us plau que em buidi una mica.

Estic angoixada pel nombre de malalts i perquè imagino els hospitals altre cop desbordats. Estic marejada de veure com l´economia s´enfonsa, com la gent es queda sense feina, sense negoci, sense esperances. Estic fastiguejada, farta, de no poder anar on vulgui, quan vulgui i amb qui vulgui. M,espanta comprovar que estem vivint com a les novel·les distòpiques que tantes voltes hem llegit i que sempre m´havien semblat un xic exagerades, per què era impossible que tot allò que explicaven pogués passar a l´hora. I ara veig que si. Que totes les coses dolentes poden succeir en un mateix lloc i a un mateix moment. Veig com dia a dia se´ns retallen les llibertats i com ja no saben què opinar, perquè estem desorientats i no ens sabem avenir. De vegades ja no sé què creure. Sovint no sé discernir si una nova mesura restrictiva és encertada o no ho és. Ja no sóc capaç d, afirmar amb total seguretat qui crec que té raó o qui crec que no la té gens. 

Però el que si sé, és que la vida abans era més bonica. Que si, que és cert, que mai hem tingut la seguretat de res, que la vida sempre ha estat incerta i que no existeix el risc zero. Però és que ara sembla que vivint arriscant contínuament al cent per cent i no és agradable. Voldria tornar al gener i encetar l´any de nou. 

Vull sortir a les nits i tornar de matinada fent tentines per no despertar els veïns. Vull anar a un concert i ballar, suar, cridar com una boja, abraçar i besar amb la boca oberta. Perquè sí. Perquè estem vius i perquè ens hi volem sentir. Vull anar al cine amb algú que acabo de conèixer i comentar-li la pel·lícula a cau d,orella sense preocupar-me per la proximitat. Vull fer un arròs davant del mar, llepar-me els dits, i felicitar el cuiner o la cuinera donant-li la mà. Vull fer cua per entrar al teatre i que em costi trobar entrades perquè està ple de gom a gom. Vull fer petons als altres quan tingui ganes i reunir-nos un munt de gent sota un sostre amic a celebrar el que sigui que vulguem celebrar. Vull que els nens juguin lliures al parc i que els adolescents que comencen l´insti comencin a tastar tots els sabors de la vida sense mascareta. Vull que els joves facin festes universitàries o que puguin marxar de casa a viure sols. Vull que els avis surtin de casa confiats i s,asseguin a fer el vermut al sol o que vagin a veure el partit de bàsquet dels seus néts. Vull caminar pel bosc a l´hora que ens vagi bé a tu i a mi. Vull nedar al mar i compartir tovallola, xiringuito i cervesa amb qui es vulgui apuntar. Vull comprar un pollastre a l´ast i venir a menjar-me´l a la teva terrassa. Vull turistes. Vull ser turista. Siiiii, he dit turista. Turistes respectuosos, viatgers, gent que, empesa per la curiositat, surti de casa seva a voltar pel món. Vull veure els llavis i les dents de l,altra gent. Vull fer plans que surtin bé.

A la merda el teletreball que es solapa amb la vida i no s´acaba mai. A la merda estar tancats a casa. A la merda les videotrucades -jo et vull tocar-. A la merda els hospitals col·lapsats perquè els diners de tots s´han dilapidat en comptes b i café para todos. A la merda la gent que jutja els altres i la policia de balcó. A la merda la por als ulls i l,aire calent retingut per la mascareta. A la merda la distància social i els negocis amb la persiana abaixada. A la merda les reunions de menys de sis i els transports públics a rebentar de gent. A la merda l´atur, els ERTE que no es cobren mai i les eternes finestretes vuelva usted mañana. A la merda el control de la població i el descontrol dels governants. A la merda les presons que retenen gent que no ha fet res. A la merda els somnis trencats. A la merda el toc de queda perquè qui havia de fer els deures no els ha fet. A la merda el canvi d´hora i els llums de Nadal il·luminant els carrers deserts. A la merda els desnonaments i els antidisturbis desfermats. A la merda el conformisme. A la merda normalitzar el que mai no serà normal. A la merda. A la merda tot.

A la merda tot

2 comentaris :

  1. La primera impressió del:"a la merda tot" ha estat, un NO com una casa de pagès. Perquè entenc que cal lluitar, no defallir mai i cal fer alguna cosa. Llegint amb més calma i obrint el focus per veure el quadre sencer en comptes de perdre'm en el detall de cadascuna de les pinzellades m'he adonat que precisament és això el que has fet. Has fet alguna cosa, has dedicat una part del teu temps a intentar canviar alguna cosa. Si, demà seguiràs fent teletreball, hi haurà la mateixa situació i la mateixa sensació d'enviar-ho tot a la merda, però almenys t'has parat a pensar (pensar!!), has reflaxionat i has fet alguna cosa. Potser algú amb mala llet i poca intel·ligència et dirà que has fet poc i que això no canviarà res. Jo li diria "I tú què fas per canviar les coses?".

    Salut i gràcies.

    J

    ResponElimina
  2. Actualment ni idea de com es podrien canviar les coses! Però l´actitud d´enviar a la merda les normes o les imposicions, implica un desacord absolut, implica que et rebel.les, que no et vols conformar... al marge que a la pràctica no aconsegueixis res, els avises que dins del teu cap i de les teves idees no passaran i això ja és un bon començament... Guapu, t´enyoro, cuida´t moooolt!

    ResponElimina