Barcelona té mil racons amb encant per perdre’t i que no et trobin mai més però si n’hi ha un que jo considero màgic, aquest és el Barri Gòtic. Sempre que puc, busco temps per perdre´m a soles per aquest carrerons, anar passejant sense rumb, torçar per un carrer fosc, descobrir botigues que amaguen restes de muralles, locals moderns i locals antics, fàbriques de sabó, prendre una xocolata de les de veritat, parar-me a veure un pintor del carrer, gaudir de l´ambient, de la gent que volta com jo, de les places grans i de les places petites... Qui no s´ha meravellat amb la catedral tot observant com una núvia es fa fotos a les escales del temple? Qui no s´ha sorpres amb el seu claustre on tretze oques blanques passegen al seu aire? Qui no s´ha embadalit creuant per sota del pont del Carrer Bisbe -sembla Venècia- o s´ha aturat un moment a reflexionar al costat de la font de Sant Felip Neri? Qui no s´ha perdut pel carrer del Call o s´ha prés una cerveseta a la Plaça del Pi encantat veient la barreja de colors a les paletes dels pintors? Qui no ha quedat per fer un café a la Plaça del Rei, o a fer un falafel a la Plaça Reial o a escoltar música en viu al Paragüas? Qui no ha anat expressament a comprar una espelma especial per decorar un racó de casa o un nino de paper maixé o unes Dc Martens de disseny impossible?
