La marca Barcelona: el Gótic

Barcelona té mil racons amb encant per perdre’t i que no et trobin mai més però si n’hi ha un que jo considero màgic, aquest és el Barri Gòtic. Sempre que puc, busco temps per perdre´m a soles per aquest carrerons, anar passejant sense rumb, torçar per un carrer fosc, descobrir botigues que amaguen restes de muralles, locals moderns i locals antics, fàbriques de sabó, prendre una xocolata de les de veritat, parar-me a veure un pintor del carrer, gaudir de l´ambient, de la gent que volta com jo, de les places grans i de les places petites... Qui no s´ha meravellat amb la catedral tot observant com una núvia es fa fotos a les escales del temple? Qui no s´ha sorpres amb el seu claustre on tretze oques blanques passegen al seu aire? Qui no s´ha embadalit creuant per sota del pont del Carrer Bisbe -sembla Venècia- o s´ha aturat un moment a reflexionar al costat de la font de Sant Felip Neri? Qui no s´ha perdut pel carrer del Call o s´ha prés una cerveseta a la Plaça del Pi encantat veient la barreja de colors a les paletes dels pintors? Qui no ha quedat per fer un café a la Plaça del Rei, o a fer un falafel a la Plaça Reial o a escoltar música en viu al Paragüas? Qui no ha anat expressament a comprar una espelma especial per decorar un racó de casa o un nino de paper maixé o unes Dc Martens de disseny impossible?

Hi ha un munt de coses per fer-hi, però si hi ha una que sempre m´havia agradat especialment, era caminar pels carrers de darrera de la catedral i imaginar-me que jo era una joveneta de l´edat mitjana que anava al mercat amb el meu vestit llarg d´escot vertiginós, un cistell fet a ma ple d´ous per intercanviar per altres productes i amb el cap ple de pardals i cabells enredats. M´agradava tancar el ulls i traslladar-me en el temps. Imaginar com seria la meva vida quotidiana en aquella època (si, ja ho sé, que hi havia molta misèria i moltes malalties, però jo no ho visualitzo tan catastròfic). M´agradava aturar-me un segon i tocar una de les pedres llises de qualsevol construcció, com esperant que la pedra em transmetés quelcom d´extraordinari, perquè  aquelles mateixes pedres, aquells camins i aquells edificis havien vist coses que jo no veuré mai. Pensava que eren testimonis muts del pas del temps que han vist passar i caure tantes persones, que si elles parlessin, tots hauríem de callar.

I aleshores, no fa gaire, anava cap a la feina i sento a la ràdio un debat sobre el gòtic de Barcelona.

I el mite es cau. 

Resulta que arrel d´una tesi doctoral publicada l´any 2011, El barrio gótico de Barcelona: planificación del pasado e imagen de marca, de Agustín Cócola, s´han realitzat diverses investigacions que posen en dubte l´autenticitat del Barri Gótic. Pel que sembla molts dels edificis no són originàriament gòtics, sino que van ser traslladat des d´altres lloc de Barcelona i es van "mediavilitzar" afegint finestres o escales antigues que en realitat pertanyien a altres edificis o directament es van incorporar elements totalment nous. Com si fós una mena de Port Aventura, la burguesia catalana va decidir crear un barri temàtic, publicitat com gótic, que reunís moltes construccions boniques per tal de preservar-les però també per tal de reunir en un sol lloc un símbol de l´esplendor i l´art de la cultura catalana, i sobretot, amb la intenció d´atreure turistes i promocionar la ciutat. Algunes construccions s´han modificat sense cap ordre, posant un columna aqui o un arc apuntat allà, amb la intenció d´adaptar-los al prototip d´arquitectura catalana i d´altres, encara pitjor, ni tan sols són restauracions o adaptacions, sino que són directament  nous projectes realitzats a finals del segle XIX i principis del XX. Com a mostra, un botó:

 Palau Berenguer d´Aguilar, actual Museu Picasso. Si us fixeu, es veu com s´ha afegit una nova galeria d´arcs apuntats, finestrals i altres elements "antics". A la foto no es veu, però la façana i la part posterior del palau són totalment nous.

 

Tot plegat una mica decepcionant, no? O us sembla que eren "reformes" necessàries?... Jo seguiré pensant que el Gòtic és bonic, és clar, i continuaré trobant meravellosa la seva aparença tan medieval, però part de l´encís desapareix quan descobreixes que, al menys en part, és tracta d´un producte de “marketing urbà” destinat a promocionar la marca BARCELONA... Així que la noia de les faldilles llargues i l´escot de tavernera ara ja passa d´anar al mercat de bestiar amb el seu cistellet ple d´ous i se´n va de shopping a Portaferrissa!