dijous, 16 d’agost de 2012

J'aime le cinéma français!


El cine sempre m´ha agradat i si és en v.o.s encara més. El cas es que la majoria de vegades, hi vaig sense planejar-ho, vull dir que com que no tinc massa temps lliure, quan de sobte trobo que tinc un temps "sobrant", aprofito per acostar-me al Icària i trio una pel·lícula a l´atzar. Normalment, mentre faig cua per comprar l´entrada, miro la programació al taulell que hi ha al darrera de la guixeta, on apareixen tots els títols i els horaris de les pelis en llums leds vermells. Comprovo quina franja horària s´adapta al meu temps i entre les 4 o 5 pelis que puc escollir, trio la que em fa més gràcia -resumint, trio la que té el títol que sóna millor-. I resulta que l´altre dia em vaig adonar que moltes de les pelis que havia vist el darrers mesos eren made in France.

Abans de res, he de dir que per desgràcia no sóc una gran entesa del setè art, però m´ho passo d´allò més bé, asseguda a la meva butaqueta veient transcórrer la vida dels demés per la pantalla gegant. Però a més de tenir la possibilitat de viure experiències alienes, esta clar que el cinema aporta cultura. Per exemple: malgrat que mai no he estat a Nova York a la vida real, us puc assegurar que tinc un grapat d´imatges de la ciutat gravades a la retina, talment l´hagués visitat desenes de vegades. I se com són els cafès que prenen els novaiorquesos, què fan quan els acomiaden -tots agafen una caixa de cartró que apareix del no res on recullen els seus objectes personals minuts abans d´abandonar definitivament el seu lloc de treball-, com els agrada fer footing per Central Park o com decoren la ciutat quan arriben les festes de Nadal. I tot això ho conec gràcies al cinema. 

Doncs bé, algunes de les pelis que he vist en els darrers mesos:

  • Pequeñas mentiras sin importancia... per pensar. I si, les mentides sempre acaben tenint importància.
  • Cena de amigos... per seguir pensant. I més mentides.
  • La delicadeza... per plorar una miqueta si ets de llàgrima fàcil i per confiar que sempre pots tornar a començar
  •  Bienvenidos al norte... per riure una mica
  •  Intocable... per riure molt. Boníssima
  • Le Skylab... nostàlgica - o potser es que havia begut una mica de vinet abans de veure-la-

Tenint en compte que no puc anar al cine sempre que vull, deu n´hi do quantes pelis franceses he vist darrerament, no? Penso que potser aquesta incipient amistat que sento per les pelis de factura francesa es deu a que, amb tota seguretat, tinc més coses en comú amb els nostres veïns que no pas amb els llunyans nord-americans, no? Com a mínim ells també paguen en euros, el físic de les persones, les cases, els cotxes o la roba s´assemblen més al nostre dia a dia. I a sobre, esta l´idioma. Perquè qui no ha somiat alguna vegada que li xiuxiuegen a cau d´orella, je t´aime, je t´aime...

Ah!. Ara que hi penso, aprofito per respondre la qüestió que tot ens hem preguntat alguna vegada. Si el cinema és el setè art, quin son els sis restants??? Doncs serien: arquitectura, escultura, pintura, música, literatura i dansa... però recentment, a més del cinema que seria el setè, s´ha afegit un vuitè que seria la fotografia i un novè que seria la historieta (còmic - il.lustració). I sembla que la llista anirà en augment, perquè hi ha un debat obert i molts experts opinen que s´haurien d´afegir unes quantes branques més: teatre, gastronomia, perfumeria, TV... Personalment, dir-vos que jo hi afegiria l´art de viure bé, perquè conec unes quantes persones que són veritables artistes en aquesta especialitat. Chapeau!!!

2 comentaris :

  1. Mummmm...... no veig esmentada la peli francesa "La felicidad nunca viene sola". Potser és perquè ni fa pensar, si és una bona peli, i els seus gacks són una mica xorres. Però vaja, no deixar de ser una de les pelis franceses que hi ha actualment en pantalla. Firmat: Bleda (jejejjee)

    ResponElimina
  2. jajaja...no l´esmento perquè jo no l´he vist... però no tinc cap dubte que deu ser un "peliculón" jajaja de chico encuentra a chica con 3 hijos y se enamoran para el resto de su vida... i tots són guaaapos i la vida els somriu jajaja

    ResponElimina