Avui parlaré de la gent apassionada.
Són gent que s´implica, que exposa la seva opinió, que saben el que volen, saben dir no i s´allunyen quan cal - per damunt de formalismes i "educació" mal entesa-. Són intensos, tot ho fan a lo gran, perquè la seva emoció s´ha fet crònica: quan estimen, t´estimen molt i quan ja no et volen, marxen. Tenen un gran desig d´aprofitar la seva existència terrenal, per això saben gaudir d´una cervesa davant del mar, d´una cançó, d´una tasca que els omple o d´una muntanya blanca i gelada que els desafia. Els agrada la vida i els agrada conèixer gent nova i noves circumstàncies. Quan provisionalment estàn decebuts, s´automotiven de nou amb qualsevol excusa. Prenen partit, es posicionen, riuen amb la boca ben oberta i quan ploren, ploren un riu sencer, per poc després tornar a somriure.
Irradien energia. Els reconeixeràs pel seu discurs, per descomptat, apassionat, però també per altres trets en comú, com ara:
