Bubble tea a Barcelona !!!

Si ja t´has afartat de cupcakes, de coulants, de macarons, de brownies amb nous, de pastissos fondant personalitzats i de iogurts gelats, estàs de sort perquè ja tenim aquí el bubble tea!... Perquè en les coses de menjar dolces també hi ha tendències i quan un capritx es posa de moda, aviat comencen a circular per Internet les receptes “secretes” per cuinar-los a casa i proliferen els locals especialitzats en aquest dolç. Doncs bé, aquesta serà la temporada del bubble tea!.

I què és això? Com és? I on el podeu provar?. Doncs és un té dolç aromatitzat - conegut com bubble tea o Boba- que es va inventar a Taiwan a finals dels vuitanta. Des d´allà es va anar estenent per l´est asiàtic, fent més tard el salt a Canadà i al barri xinès de Nova York. I d´aqui ja us podeu imaginar que es va escampar a la resta del món–primer a tot EEUU i després a Europa, via Berlin -.

Contràriament al que us pot fer pensar el seu nom, us diré que no té bombolles: en origen es tractava d´un batut de té negre, llet condensada i xarop de fruites al que se li afegeixen unes boletes de tapioca - midó que s´extreu de la iuca-  que suraven al fons del got i que venen a ser les bombolles figurades o les perles.

I com tot, a partir d´aquest model genuí, s´han desenvolupat altres versions del bubble tea amb una base de te amb fruita o amb iogurt o amb llet –o de tots tres ingredients barrejats -, acompanyades de tips o perles de diversa índole: les originals boletes de tapioca, tips rodonets de xocolata, boles de gelatina de diferents sabors, litxis, perles de fruita natural... Que es presenta en diferents versions: fred, calent, batut, granissat... I diferents qualitats: fruita natural, té negre del bo, llet fresca i tapioca ecològica versus te en pols, llets en pols, xarops de colors i boletes artificials que exploten a la boca. Es serveix en gots grans de vidre o plàstic acompanyats d´un parell de canyes ben gruixudes que permetin aspirar les boles de tapioca del fons del got, al mateix temps que aspires el líquid.

Tot plegat li dóna una estètica molt molt pop, desenfadada, amb colors vius i sabors atractius, que és el que l´ha fet popular entre els mes joves - val a dir que a més de fashion, si el bubble tea és de qualitat és una beguda  sana-. A Barcelona tinc localitzats alguns establiments com ara Yumcha, que traduït seria "beure te" al carrer Palla, Bobibar un local molt modern al carrer Tallers, que ha obert fa uns mesos i Bubbolitas, que primer va obrir botiga a París i l´any passat es va instal.lar a Barcelona. Tots ells aposten per l´elaboració artesanal del Bubble tea.

Bé. Doncs deixem que passi l´estiu a veure si triomfen, no?... Vinga, em convides a un bubble tea de color ... mumm... no se... rosa?



Exquisits MACARONS que pots menjar a Barcelona

"La vida es como una caja de bombones, nunca sabes lo que te va a tocar". Ho deia Forrest Gump, expectatiu i somrient, mentre mastegava un bombó. Crec que hi ha poques pelis que siguin tan optimistes com aquesta. I com que avui m´he llevat amb unes ganes immenses de ser positiva i de menjar-me els millors bombons de la capsa, he decidit fer-ho literalment. Aixi que m´he anat a voltar per Barcelona a buscar els meus macarons.

Fins avui només els havia tastat una vegada, d´una suggeridora capseta de cartró d´un local de París. Semblava un estoig de joieria ple de pedres precioses, tots tan ben col.locadets, que me´n vaig enamorar!. I des d´aleshores vaig anar investigant on els venien a Barcelona i vaig trobar una quants llocs, els Macarons d´Enric Rosich a la seva botiga del C.C. Las Arenas o a la del Boulevard Rosa de Passeig de Gràcia, 55 o Hofmann al C/Flassaders, 44 del Born o els macarons de Bubó, que pots comprar a un dels seus quatre locals... i vaig anotar-ho a la llista de coses a fer el dia que tingui temps lliure.

I avui al despertar he sabut que hi aniria. Perquè aquests dolços et poden agradar o no, però no em digueu que no són desitjables i moníssims?.

Els macarons són uns pastissets tradicionals francesos fets de clara d´ou, ametlles mòlta, sucre glas i sucre. La massa exterior és molt semblant al merengue i el farcit interior, cremós, pot ser de sabors diferents segons l`època de l´any: fruites, mantegues, melmelades, xocolata. Hi ha un tipus de macarons que són frescos, que s´ha de menjar freds i que aguanten un parell de dies. I els "normals" que aguanten uns tres mesos.  

La seva primera aparició va ser a l´Edat Mitja a Venècia i d´allà, aquests pastissets cruixents per fora i cremosos per dintre, els "maccherone", van viatjar fins a França, on es van convertir en "macarons". Aviat van ser molt populars i es van anar coneixen als països veïns. Maria Antonieta els va convertir en un pastís real al introduir-lo a la cort de França al segle XVIII. A l´any 1880, es va crear al barri parisenc de Beleville la recepta dels macarons tal i com els coneixem a l´actualitat: el macaro Gerbert, més dolç i més aromatitzat. A continuació es va donar a conèixer al públic gràcies a dos establiments: el saló de té Pons del Barri Latino de París (que ja no existeix) i a la famosa casa Ladurée, que encara hi és i que a mitjans del segle XX va començar a fer els macarons de diferents colors - brillants o pastel- per diferenciar-los en funció del seu gust. Ara cada pastisser té les seves especialitats i els seus propis colors i gustos: de xocolata-marrons, blancs o beiges, de coco-blancs, de gerds-fúcsia, de café-beige, de llimona-grocs, de festucs-verd, de caramel, d´avellanes... Com a curiositat dir-vos que cada any es convoca un concurs al millor macaron de Paris (el premi és pel més refinat) o que els japonesos es "pirren" pels macarons i han inventat la seva pròpia variant, el makoron.

Així  que si sou d´aquells que sempre volen menjar els millors bombons de la caixa, la propera vegada que aneu a París no us oblideu de tornar a casa amb una capseta de macarons exclusius de Ladurée (els he tastat personalment i són exquisits, tan o més que la seva presentació) o de Pierre Fermé a dins la maleta...