dilluns, 17 de desembre del 2012

La història la guanya qui l’explica...




Doncs si, de vegades sembla que serà així. Qui explica els fets, es qui guanya.

D´aquí que els que resulten  “vencedors” en una enfrontament bèl·lic corrin sempre a esborrar els fets reals i els disfressin segons la seva pròpia conveniència. Es creuen que allò que s’explica acabarà convertint-se en la veritat absoluta, pel damunt del que va passar en realitat. Aquesta tàctica queda reflectida majestuosament al llibre 1984 d´Orwell –llibre recomanable NO, lo següent- en el seu “Ministeri de la Veritat” on es dediquen a manipular o destruir tots els documents històrics de qualsevol tipus (fotografies, llibres, diaris...) per aconseguir esborrar els fets reals i que les evidències del passat, els registres, acabin coincidint amb la versió oficial de la historia –la que l’estat controlador vol mantenir com a real- .

Es diu també que el poder el té qui controla els mitjans de comunicació. I tots sabem que sovint la gent es creu el que “surt a la tele” o el que esta escrit als diaris o a Internet, o creu cegament en el rumor que corre per l´oficina. Per això hi ha qui afirma que la informació és poder, perquè de vegades escampant informació falsa s’aconsegueix desprestigiar a la persona o entitat  més admirable del món.

És, a més a més, una tàctica que ja preconitzava Maquiavel, qui afirmava que si vols ostentar el poder, has de deixar a una banda les consideracions ètiques ja que la finalitat  importa més que els mitjans per aconseguir-la. Considerava que la mentida era la conducta política menys dolenta per mantenir el poder. D´aquí que en una carta a un amic al maig de 1521, escrivís: "desde hace un tiempo a esta parte, yo no digo nunca lo que creo, ni creo nunca lo que digo, y si se me escapa alguna verdad de vez en cuando, la escondo entre tantas mentiras, que es difícil reconocerla

Però vull dir-vos que NO sempre és així, malgrat que tots haguem conegut un Maquiavel de ben a prop!. Vull dir-vos que tingueu esperança perquè de vegades la veritat triomfa. Perquè de vegades les mentides cauen de sobte com un castell de naips. Perquè de vegades el temps és el braç executor que acaba demostrant quina era la veritat de veritats. I perquè si no és així, tenir la consciència tranquil·la no té preu i aquells que aixequen falsos testimonis, no tindran mai aquesta tranquil·litat. I si malgrat les mentides, la tenen, es que no hi toquen.

Para todo lo demás, Mastercard.

5 comentaris :

  1. Difereixo en alguna cosa.... Els que utilitzen la mentida, força sovint se l’acaben creient, per tant, la seva consciència quedarà intacta.

    No sé si el temps acaba per fer descobrir la veritat. Confiem en que així sigui... tot i que malauradament, el mal que haurà deixat en persones alienes, costarà de sanar. Sempre hi haurà qui continuï dient... “Cuando el río suena...” Crec que molts de nosaltres, encara veiem la malaltia de la SIDA sobre el rostre del Bosé, i tot i que el Mas no tingui comptes en paradisos fiscals, ja hem trobat que els té el seu pare, i per tant... el fem igualment responsable. I mai no sabré si el Jesús Vázquez va estar realment implicat en un trama d’abusos a menors... però allà ha quedat!

    .... aixxx la mentida!!!

    Firmat: Algú que t'estima molt!

    ResponElimina
  2. Esta clar... qui diu mentides sense tenir mala consciència i acaba creant una realitat paral.lela és que no hi toca... I si, lamentablement, hi ha moltes persones que no hi toquen!!!!

    ResponElimina
  3. Per sort el temps possa a cadascú al seu lloc. No falla.
    A la vida el que s'ha de tenir sempre es paciéncia. Els qui sàpiguen controlar la paciéncia veuran recompensats els seus esforços amb el temps.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord amb el tema de la paciència. És una de les majors virtuts que es pot tenir.... Les grans batalles es guanyen tenint paciència!! Discrepo en que el temps posa a cadascú al seu lloc; tot i que podria ser, que encara no hagi passat prou temps com per veure "al seu lloc" a qui s'ho mereix.

    ResponElimina
  5. Pues yo sí espero que la vida, las mentiras y la verdad pongan a cada uno en su sitio y que cada uno tenga la recompensa que se merece. Lo espero de verdad y tengo mucha fe. Sin principios no hay nada, un vacío y una soledad que nada ni nadie podrá compensar.

    ResponElimina