dijous, 15 de gener del 2015

Compra´t una vida per favor! / Cómprate una vida por favor!




Divendres 13. Hi ha qui té problemes de superstició amb aquest tipus de data, però la veritat és que a mi no em fa res. Perquè a mi em fan "grima" altres coses. Com ara tenir al teu entorn -laboral, familiar, grup d´amics- una persona envejosa. Buf, l´enveja. Això si que és xungo. Sabeu de quin tipus de persona us estic parlant?.

Hi ha moltes definicions per aquest sentiment tan miserable, però jo he escollit la següent, del psiquiatre Dr. Saúl F. Salischiker: "Quan una persona s´obsessiona i deixa de viure la seva vida per estar pendent de la vida d´un altre -que ella identifica com el seu adversari-, del seu entorn, i s´atabala per cadascun dels seus triomfs... A més de demostrar greus senyals d´inferioritat, demostra que es tracta d´una persona psiquiàtricament malalta".

enveja és corrosiva, destructiva, provoca un dolor immens a qui la sent i anul.la la capacitat de gaudir de l´envejós, que sempre està rabiós, enutjat i resentit perquè li pesa el bé dels altres. El pitjor de tot és que l´envejós, porta l´enveja a dins, és insaciable i mai estarà satisfet: sempre trobarà algú nou amb qui obsessionar-se.

Sovint, l´envejós no desitja un objecte en particular que posseeix una altra persona sinó que el que anhela és la felicitat de l´altre. Això significa que no li agrada la seva vida, així que es converteix en una persona amargada que, desesperada, intenta amargar la vida d´aquell a qui enveja -que ho intenti, no vol dir que ho aconsegueixi, és clar-. Perquè no us penseu que l´envejós es limita a ser infeliç. No senyor. L´enveja fa dolents als envejosos: víctimes de la seva pròpia mediocritat, a més de sentir-se desgraciats, els envejosos dediquen gran part del seu temps a fer mal als altres.


Però si un envejós ja és, de per si, recargolat i mesquí, encara és pitjor si tractem amb un maltractador psicològic envejós -si us topeu amb un d´aquest, sortiu corrent-. Perquè l´assetjador envejós té un gran sentiment d´inferioritat, de manera que per superar les seves mancances físiques, intel.lectuals o emocionals, acaba desenvolupant un complex de superioritat: aquest complex de superioritat, fa que l´assetjador visqui en la ficció de posseir uns valors, uns atributs i unes qualitats que en realitat no té. Si al seu entorn apareix una persona -la víctima- que SI posseeix aquestes característiques físiques, intel.lectuals o emocionals, això comporta per a l´assetjador un greu xoc amb la realitat. I la seva reacció davant aquesta dolorosa evidència -que hi ha una altra persona que posseeix el que ell més desitja i no té- és negar la realitat i per això no dubta a intentar eliminar la font de la seva dissonància, desenvolupant el psicoterror contra la víctima: assetjament cru i pelat, calúmnies, desprestigi de l´altre, obsessió per esbrinar coses de  l´envejat, difamació... Perquè l´objectiu de l´assetjador es fer desaparèixer la víctima del seu horitzó psicològic, doncs no suporta que aquest tingui totes les característiques que a ell li manquen -o que ell creu que no té-. Culpabilitza a aquell a qui enveja de tots els seus mals, perquè pel sol fet de ser i existir, l´envejat el desestabilitza.

Val a dir però, que aquest atac indiscriminat contra la "víctima", aquest discurs constant i inacabable sobre les negativitats de l´envejat, gairebé mai arriba a ser útil, per l´envejós sempre s´acaba descobrint a si mateix -la seva deficiència estructural en l´àmbit psicològic i moral surt a la llum malgrat tots els seus intents d´ocultació-, de manera que la gent deixa d´escoltar-lo o s´allunya d´ell, perquè no hi ha res més desagradable que un envejós resentit. I al final, la campanya de desprestigi contra l´envejat acaba resultant un fracàs absolut.

Diuen que l´enveja és tan vella com la humanitat i que per contrarestar-la, el millor que es pot fer és ignorar al "malalt d´enveja". Per això, si hi ha algun envejós que em llegeix -espero i confio que no- només li puc dir que es compri una vida si la seva no li agrada prou...

******* 


Viernes 13. Hay quién tiene problemas de superstición con este tipo de fechas, pero la verdad es que a mi me es indiferente. Porque a mi lo que me da grima son otras cosas. Como por ejemplo tener a tu alrededor, en tu entorno laboral, familiar o en tu grupo de amigos, una persona envidiosa. Buf, la envidia. Eso si que es chungo. Sabéis de qué tipo de personas os estoy hablando?.




Hay muchas definiciones para este sentimiento tan miserable, pero yo he elegido la siguiente , del psiquiatra Dr. Saul F. Salischiker: "Cuando una persona se obsesiona y deja de vivir su vida para estar pendiente de la vida de otro - que ella identifica como su adversario -, de su entorno , se agobia por cada uno de sus triunfos... Además de demostrar graves señales de inferioridad, demuestra que se trata de una persona psiquiátricamente enferma".




La envidia es corrosiva, destructiva, provoca un dolor inmenso a quien la siente y anula la capacidad de disfrutar del envidioso, que siempre está rabioso , enojado y resentido porque le pesa el bien de los demás. Lo peor de todo es que el envidioso, lleva la envidia dentro, es insaciable y nunca estará satisfecho: siempre encontrará a alguien nuevo con quien obsesionarse.




A menudo, el envidioso no desea un objeto en particular que posee otra persona sino que lo que más anhela es la felicidad del otro. Esto significa que no le gusta su vida, así que se convierte en una persona amargada que, desesperada, intenta amargar la vida de aquel a quien envidia - que lo intente, no quiere decir que lo consiga, claro-. Porque no penséis que el envidioso se limita a ser infeliz. No señor. La envidia hace malvados a los envidiosos: víctimas de su propia mediocridad, además de sentirse desgraciados, los envidiosos dedican gran parte de su tiempo a hacer daño a los demás.




Pero si un envidioso ya es, de por sí, retorcido y mezquino, aún es peor si tratamos con un maltratador psicológico envidioso -si os encontráis con uno de estos, salid corriendo-. Porque el acosador envidioso tiene un gran sentimiento de inferioridad, de manera que para superar sus carencias físicas, intelectuales o emocionales, termina desarrollando un complejo de superioridad: este complejo de superioridad hace que el acosador viva en la ficción de poseer unos valores, unos atributos y cualidades que en realidad no tiene. Si en su entorno aparece una persona, -la víctima-, que SI posee estas características físicas, intelectuales o emocionales, esto provoca al acosador un grave choque con la realidad. Y su reacción ante esta dolorosa evidencia -que hay otra persona que posee lo que él más desea y no tiene- es negar la realidad y por eso no duda en intentar eliminar la fuente de su disonancia, desarrollando el psicoterror contra la víctima: acoso puro  duro, calumnias, desprestigio del otro, obsesión por averiguar cosas del envidiado, difamación... Porque el objetivo del acosador es hacer desaparecer a la víctima de su horizonte psicológico, pues no soporta que éste tenga todas las características que a él le faltan -o que él cree que no tiene- . Culpabiliza a quien envidia de todos sus males, porque por el solo hecho de ser y existir, el envidiado lo desequilibra.




Cabe decir, que este ataque indiscriminado contra la "víctima", este discurso constante e interminable sobre las negatividades del envidiado, casi nunca llega a ser útil, porque el envidioso siempre se acaba descubriendo a sí mismo -su deficiencia estructural en el ámbito psicológico y moral sale a la luz a pesar de todos sus intentos de ocultación-, de modo que la gente deja de escucharlo o se aleja de él, porque no hay nada más desagradable que un envidioso resentido. Y al final , la campaña de desprestigio contra el envidiado acaba resultando un fracaso absoluto.




Dicen que la envidia es tan vieja como la humanidad y que para contrarrestarla, lo mejor que se puede hacer es ignorar al "envidioso enfermizo". Por eso, si hay algún envidioso en la sala -espero y confío que no- sólo puedo decirle que se compre una vida si la suya no le gusta lo suficiente...

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada