dimarts, 20 de maig del 2014

"Cloack" l´app per fugir dels teus amics i coneguts


En qüestió d´apps sembla que no hi hagi res per inventar:

Algunes són molt útils, com ara la Clap Phone Finder, que et permet trobar el mòbil quan l´has perdut en un lloc impossible de la bossa, la casa o el cotxe, tot donant unes quantes palmades: el mòbil començarà a vibrar o sonar o ambdues coses -segons l´hagis programat- i així serà fàcil de localitzar. 

D´altres, tot un clàssic, com Shazam, que t´eviten un munt d´hores i hores de buscar al youtube una cançó que saps que t´encanta però no tens ni idea de la lletra ni del grup que la canta.

D´altres molt i molt específiques, com per exemple la Monomusic App, de l´Anís del Mono, que et permet "rascar" amb el mòbil l´ampolla mítica de l´anís de Badalona. 

I d´altres, senzillament, recaragolades com Cloak, l´app pensada per a què puguis fugir dels teus amics. Es podria dir que es tracta d´una app "antisocial" perquè la idea de Cloak és fer servir la informació que els teus contactes publiquen a Instagram, Facebook, Twitter i Foursquare sobre la seva ubicació per avisar-te de si són a la vora i que els puguis esquivar. Cloack  t´indicarà qui tens a prop, a quina distància són i, fins i tot, podràs programar l´app perquè t'alerti quan s'acosti algú en concret a menys metres de la distància que li marquis. 


El primer que et ve al cap és, quins motius tindries per amagar-te d´algú, però si hi penses, pots trobar uns quants motius: per exemple, imagina´t que vols anar a una festa però no tens ganes de trobar-te amb el teu ex. O bé que tens uns quants amics molt pesadets i no tens ganes de trobar-te´ls a la platja i passar tot el matí amb ells. O bé que has decidit quedar d´amagatotis amb algú i no vols que ningú en sorprengui al restaurant en la seva companyia. O que tens ganes de passejar tot sol, o fer unes fotos a un lloc concret de la ciutat i no vols que ningú et molesti.

Potser des d´aquest punt de vista, aquesta app és molt pràctica, però que voleu que us digui, si per saber la ubicació d´algú a qui no vols veure, prèviament has de tenir-lo de contacte, alguna cosa no rutlla, perquè es suposa que qui tens a les xarxes socials són els teus amics, no?.

En fi, si s´ha creat aquesta app segur que és perquè algú ha detectat una necessitat entre el seu públic objectiu, però trobo que si una persona et vol evitar el millor que pot fer és donar la cara i dir-t´ho, o bé arreglar les coses amb tu o bé ignorar-te -i esborrar-te dels seus contactes-, perquè això de tenir amics a les xarxes i després jugar a amargar-te d´ells és una mica, no sé... que ja tenim una edat per favor!.

dilluns, 12 de maig del 2014

La nit europea dels Museus i el DIM a Barcelona 2014


Arriba una nova edició de la  La Nit dels Museus: dissabte vinent, 17 de maig, a la nit obriran les portes més de 70 centres de Barcelona, l’Hospitalet, Badalona, Cornellà, Esplugues i Santa Coloma de Gramenet, on podreu gaudir d´exposicions, concerts, espectacles de dansa, teatre i recitals poètics, tallers, visites comentades i activitats per a tota la família, fins a la matinada.

Com ja us explicava en edicions anteriors, La Nit dels Museus és un esdeveniment que compartim amb la resta d´Europa - més de quatre mil museus de quaranta països-. Aquesta nit especial de portes obertes, es va començar a celebrar ara fa deu anys per iniciativa del Consell d’Europa amb l´únic propòsit de maridar cultura i oci i aconseguir que la cultura sigui una festa a la que hi pugui participar tothom. Val a dir que la iniciativa ha arrelat amb força a Catalunya, perquè any rere any, augmenta el nombre de visitants. 

Per celebrar aquesta desena edició els museus han preparat un munt de propostes originals, alguna d´elles a escala europea, com ara el Calidoscopi de la Nit que, perseguint la participació col.lectiva de tota Europa, demana als ciutadans dels diferents països que, a través d’una app, enviïn una selfie feta durant la Nit dels Museus. 

L´horari d´entrada lliure als museus participants és de 19 hores fins a la una de la matinada. Us sembla que no n´hi ha prou?

Doncs no us preocupeu, perquè l´endemà, diumenge 18 de maig, es celebra la 36a edició del Dia Internacional dels Museus (DIM), i tornem a tenir jornada de portes obertes a la majoria de museus de la Xarxa de Museus Locals. Durant el DIM els museus participants oferiran visites teatralitzades, visites comentades, itineraris originals, recitals, projeccions, exposicions, etc.

I si decidiu que a més de mantenir la mens sane també us convé mantenir-vos in corpore sano, no patiu: el 18 de maig es celebra la cursa The Color Run Barcelona i encara sou a temps d´apuntar-vos.


Així que ja està. Sense voler-ho, us heu dissenyat el pla perfecte pel proper cap de setmana... Aprofiteu la Nit de Museus i el DIM!

divendres, 9 de maig del 2014

MAMiL Middle-Aged Men in Lycra




 
Jaja. Ara ho entenc tot.

Ja fa un temps, potser dos o tres anys, vam començar a observar un "fenomen" que comentàvem sovint entre amigues -eh, Mònica-. Concretament, ens vam adonar que molts nois de mitjana edat del nostre entorn començaven a aficionar-se, de sobte, a anar en bicicleta. 

Primer, tímidament, quedaven per sortir algun dissabte al matí amb un parell d´amics per fer una excursioneta amb la bici. Però a mesura que passaven els mesos, la bici es convertia en el motor de la seva vida i ja no es podien separar d´ella. S´aprimaven moltíssim, cuidaven més la seva alimentació,  es depil.laven, anaven a treballar en la bici encara que això signifiqués aixecar-se molt d´hora, sortien amb bici entre setmana, el cap de setmana, s´apuntaven a curses, es compraven una segona bici -de preu desorbitat- i desenes de complements "imprescindibles" per anar en bici... En fi, que es transformaven del tot convertint la bici en el seu leitmotiv.

Doncs bé, resulta que aquest "fenomen" no era una figuració de les meves amigues i jo. Resulta que aquest "fenomen" té nom: són els MAMiL (Middle-Aged Men in Lycra). Homes de mitjana edat -entre 35 i 45 anys-, sovint pares de família, que encaren la crisi dels 40 a cop de pedal. Aquests homes ja no s´escapen amb noies jovenetes ni llencen la casa per la finestra per comprar-se un Lamborghini. No senyor. El que fan es bolcar-se en la seva estimada bicicleta i viure per i per a ella.

El mot MAMiL es va emprar per primer cop el 2010, i descriu a homes de mitjana edat, presumits, que es depil.len, porten malles de lycra i es gasten una pasta increïble en la seva bici o bicis de fibra de carboni. Són homes que sopen plats de pasta dissabte a la nit i deixen el llit buit diumenge al matí per tal de tenir temps de fer els quilòmetres que s´han marcat a si mateixos, com a repte. Són homes que fan de l´anar en bici un estil de vida.

Bé. Tens ja localitzats els MAMiL? En coneixes algun personalment?  Vius amb algun d´ells?



dijous, 8 de maig del 2014

Nens, a dinar!!!


Per sort fa temps que he deixat de preocupar-me per com hauria de menjar el meu fill. M´explico: he deixat de preocupar-me perquè considero que té una bona relació amb el menjar i menja bé -ho veig jo, m´ho confirmen a l´escola i m´ho reafirma la seva salut-, però també he deixat de preocupar-me perquè fa temps vaig deixar d´escoltar els mil consells que et donen algunes persones sense que els hagis demanat. He deixat d´escoltar altres mares -perquè ja sabem que cada nen és un món, cada mare un univers i les comparacions són odioses- i ara em guio pel meu propi sentit comú. I sobretot, tinc en compte que el Max és una persona, i com tu i com jo, pot ser que de vegades no tingui tanta gana, o que de vegades li vingui de gust un menjar més que no pas un altre -s´han de tastar tots els aliments però ningú diu que hagin d´agradar-te tots-, o que de vegades mengi més a poc a poc i de vegades més ràpid.

Així que, per si m´esta llegint algún pare/mare primerenc que pateix per aquest tema, penjo un article d´opinió de l´Eva Hache que m´he trobat a la premsa d´avui i que m´ha semblat molt interessant. Evidentment aquesta noia no és una experta nutricionista, però pel to del seu escrit, a mi em sembla una persona més que raonable. 

Perquè l´hora de menjar no ha de ser una tortura ni per tu ni per als teus fills!


"He visto tanques de puré mucho más grandes que el niño al que se lo iban a embuchar. Desde fuera ya se ve: ese pedazo de tupper lleno de una plasta color caqui (por no decir caca) a ese estómago infantil no le cabe. No importa, es un bebé, no se va a quejar. Método cucharazo y tapón con chupete, traga y vuelta a empezar. ¡Qué niño tan hermoso! No, no está hermoso, señora, está rollizo porque come más de lo que debe. «Pero lo dice el pediatra». Sí, señora, El Pediatra: ese ser humano (en la mayoría de los casos) que estudió para curar enfermedades y que no estudió ni un mes de Nutrición. Ese profesional (en la mayoría de los casos) que le da a usted pautas de alimentación para que usted se quede bien tranquila porque los hijos no vienen con instrucciones y alguien nos tendrá que solucionar semejante papeleta. «La fruta por la tarde», porque todo el mundo sabe que si un bebé se come un plátano a las 12 del mediodía explotará en mil pedazos. Eso si antes no se ha atragantado hasta la muerte. 

Por eso, antes del invento de la batidora, la humanidad se extinguió a base de morir de arcadas.

Luego pasaron los años y la humanidad se regeneró gracias a los anuncios de televisión que ofrecen mágicos productos bajo el eslogan «Lo mejor para tu bebé».

Y como tú, lógicamente, darías la vida para que tu hijo tenga lo mejor, llenas tu despensa de miles de cosas plastificadas con ingredientes desconocidos pero que te dejan más tranquila. Venden papillas de ocho cereales con miel. Que levante la mano quien sepa ocho nombres de cereales sin mirar en Google. Y, además, no se recomienda introducir la miel hasta pasado el año porque puede resultar alergénica.

¿Hola? ¿Hay alguien? ¿Se puede poner el responsable de nutrición mundial? Ah, que está haciendo un curso en Madeira cortesía de esa marca de alimentos para bebés. Pues nada, que no se ponga. Y usted no ponga la tele y no vea anuncios. Todos los alimentos que salen anunciados son completamente prescindibles. No se anuncian patatas, ni alcachofas, ni cordero, ni mero. No se anuncian los alimentos de verdad, los que sí deben estar en un frigorífico para que tanto usted como sus hijos coman bien. Que esa es otra, utiliza usted mil triquiñuelas (por no decir chantajes, amenazas y castigos) para que sus hijos coman eso que usted ha decidido que se tienen que comer justo ahora, pero ¿cuántas veces le ha visto su hijo comerse una manzana a mordiscos? ¿De verdad cree que su hijo estará desnutrido por no comerse la coliflor? ¿De verdad no se la podemos cambiar por otra cosa que le guste un poco más? ¿Por qué no respeta usted sus gustos igual que los suyos propios? O es que usted, cuando va a un restaurante, elige coliflor porque es sano.

A no ser que sea usted de esos que, a fuerza de ver anuncios, come cositas, terminadas en -ito o -ita: barritas, zumitos y jamoncito de York (ese jamón que el único cerdo que conoce es Peppa Pig), hágase el favor de compartir la comida con sus hijos. Igual que la comparte con sus amigos. Nadie le dice a un colega: «Si no te acabas el pescado, no hay postre». No convierta el arte de comer en la hora de la tortura, porque solo conseguirá pasar malos ratos y, de propina, que su hijo sea obeso o regalarle un desorden alimentario. Confíe en que su hijo no va a morir de hambre y llene su nevera de alimentos sanos. Ofrezca y no obligue, relájese y trate a su hijo como si fuera una persona.

El truco está en disfrutar. No se enseña a comer, igual que no se enseña a respirar o a dormir. Simplemente hay que mostrar que comer es un placer."

dimecres, 7 de maig del 2014

LOOK UP!

 

Compartiràs amb mi l´opinió que no hi ha res pitjor que sentir-te sol estant envoltat de gent?. Que no hi ha res pitjor que la soledat no escollida?. Que no hi ha res pitjor que tenir 1000 amics al Facebook i no tenir amb qui sortir a escampar la boira quan has tingut un dia dolent o a prendre una cerveseta per celebrar un triomf personal?. 

 

La soledat que s´amaga a les xarxes socials no és una novetat, però segueix sent un tema de rabiosa actualitat en el qual tots, en un moment o altre, hi hem reflexionat.

 

D´aquí que LOOK UP, el vídeo que us penjo a continuació del britànic Gary Turk, hagi tingut més de 25 milions de visites en només dues setmanes en la seva versió original sense subtitular. Com ja us he avançat, la temàtica de LOOK UP no és nova: el curtmetratge reflexiona sobre la nostra relació amb els mòbils i les xarxes socials.

 

 

Look up!

Així que ja saps què has de fer si no vols sentir-te sol!. Aixeca la vista de la pantalla i viu en el món real. Mira als ulls de la gent, fes amics de debò, surt, coneix gent nova i dona´t a conèixer de veritat.

 

*******

 
Compartirás conmigo la opinión de que no hay nada peor que sentirte solo estando rodeado de gente?. Que no hay nada peor que la soledad no elegida?. Que no hay nada peor que tener 1000 amigos en Facebook y no tener con quien salir a tomar el aire cuando has tenido un mal día o a tomar una cervecita para celebrar un triunfo personal?.

 
La soledad que se esconde en las redes sociales no es una novedad, pero sigue siendo un tema de rabiosa actualidad sobre el que todos, en un momento u otro, hemos reflexionado.

 
De ahí que LOOK UP, el vídeo que os cuelgo a continuación del británico Gary Turk, haya tenido más de 25 millones de visitas en sólo dos semanas en su versión original sin subtitular.
Como ya os he adelantado, la temática de LOOK UP no es nueva: el cortometraje reflexiona sobre nuestra relación con los móviles y las redes sociales.

 

 

Look up!

Pues eso. Ya sabes qué tienes que hacer para no sentirte solo. Levanta la vista de la pantalla y vive en el mundo real. Mira a los ojos de la gente, haz amigos, sal, conoce gente nueva y date a conocer de verdad.


dimarts, 6 de maig del 2014

The Color Run Barcelona - 2014



El diumenge 18 de maig es celebra la The Color Run a Barcelona... T´estàs preguntat que és això de la The Color Run?.

Doncs bé, es tracta d´una cursa un xic especial perquè intenta barrejar esport, color, música i diversió. L´itinerari de la cursa, de 5 km, transcorre pels carrers de la ciutat on es celebra: no hi ha límit de temps per als participants, això si, a cada punt quilomètric, els corredors es taquen de cap a peus amb multitud de colors. I un cop arriben a la meta s´incorporen a un festival de música i colors a l´estic de l´Arc de Sant Martí -tenint en compte que és obligatori que els participants surtin totalment vestits de blanc des de la línia de sortida, ja us podeu imaginar amb quina pinta arriben al final de la cursa-.

Aquesta cursa es va començar a celebrar al gener de l´any 2012 i ha tingut tan d´èxit, malgrat la seva curta existència, que el 2013 ja es va celebrar a més de 200 ciutats arreu del món i va comptar amb una participació aproximada d´1.800.000 corredors.

La cursa d´enguany a Barcelona, patrocinada per Desigual, donarà el tret de sortida a les 9h del matí a l´Avinguda Rius i Taulet -Fonts de Montjuïc-. Pots participar-hi individualment o bé formant un grup "color run" de 4 o de 6 persones 

Si no us acabeu d´animar a fer la cursa perquè esteu lesionats o, directament, poc motivats, us recomano que de totes maneres prepareu els mòbils i les càmeres i hi participeu com a espectadors, perquè la música i l´espectacle de colors estan garantits!