MAMiL Middle-Aged Men in Lycra

 
Jaja. Ara ho entenc tot.

Ja fa un temps, potser dos o tres anys, vam començar a observar un "fenomen" que comentàvem sovint entre amigues -eh, Mònica-. Concretament, ens vam adonar que molts nois de mitjana edat del nostre entorn començaven a aficionar-se, de sobte, a anar en bicicleta. 

Primer, tímidament, quedaven per sortir algun dissabte al matí amb un parell d´amics per fer una excursioneta amb la bici. Però a mesura que passaven els mesos, la bici es convertia en el motor de la seva vida i ja no es podien separar d´ella. S´aprimaven moltíssim, cuidaven més la seva alimentació,  es depil.laven, anaven a treballar en la bici encara que això signifiqués aixecar-se molt d´hora, sortien amb bici entre setmana, el cap de setmana, s´apuntaven a curses, es compraven una segona bici -de preu desorbitat- i desenes de complements "imprescindibles" per anar en bici... En fi, que es transformaven del tot convertint la bici en el seu leitmotiv.

Doncs bé, resulta que aquest "fenomen" no era una figuració de les meves amigues i jo. Resulta que aquest "fenomen" té nom: són els MAMiL (Middle-Aged Men in Lycra). Homes de mitjana edat -entre 35 i 45 anys-, sovint pares de família, que encaren la crisi dels 40 a cop de pedal. Aquests homes ja no s´escapen amb noies jovenetes ni llencen la casa per la finestra per comprar-se un Lamborghini. No senyor. El que fan es bolcar-se en la seva estimada bicicleta i viure per i per a ella.

El mot MAMiL es va emprar per primer cop el 2010, i descriu a homes de mitjana edat, presumits, que es depil.len, porten malles de lycra i es gasten una pasta increïble en la seva bici o bicis de fibra de carboni. Són homes que sopen plats de pasta dissabte a la nit i deixen el llit buit diumenge al matí per tal de tenir temps de fer els quilòmetres que s´han marcat a si mateixos, com a repte. Són homes que fan de l´anar en bici un estil de vida.

Bé. Tens ja localitzats els MAMiL? En coneixes algun personalment?  Vius amb algun d´ells?