Tinc mil escrits a mitges. Escrits que no
acabo, que no penjo i que espero recuperar un dia d,aquest. Però aquest setmana
un article dels que llegeixo saltant d´una web a una altra, m,ha
cridat l,atenció i el volia comentar.
Reconec que mentre el llegia, se m,anava
dibuixant un somriure als llavis. Un somriure una mica maliciós, d,aquells que
signifiquen "Ho veus? Ho sabia!...". Perquè jo sóc d,aquelles persones que considera que un cop s´ha acabat una
relació, no té cap sentit, mantenir l,amistat amb el teu/teva
ex. I perquè opino això?. Doncs bé, pura lògica. Si ho heu deixat és perquè la relació no va funcionar. I segurament, abans d,arribar a la ruptura, va haver moments dolorosos ens els quals us vau ignorar, us vau faltar al respecte, us vau anul.lar, us vau mentir, us vau enganyar, us vau decepcionar, us vau trair, menystenir... Si tot això va succeir quan us estimàveu, que pots esperar ara que ja no us estimeu? Amistat? Respecte?. Vinga home!.
Consti que no mantenir una relació d,amistat amb una ex parella
NO significa tenir-hi una relació d,odi, només faltaria. Cal esforçar-se a
mantenir un tracte cordial amb les ex parelles, més encara si hi ha fills pel mig, però ja està. No cal anar més enllà. No cal forçar res
ni intentar mantenir uns lligams que no han estat prou forts. Cal saber deixar anar, siguis qui ha deixat o a qui han deixat. I no m,intentis convèncer que aquesta persona que tant et va fer patir o aquella altra a la que tu vas fer passar tantes males estones perquè et feia nosa, ara és, per damunt de tot, amiga teva. Vinga per favor! Que jo t´he eixugat les llàgrimes quan ploraves pels racons...
I si, com en tot, hi ha casos concrets que són l´excepció
que confirma la norma. És possible que una parella que ha acabat la seva relació sense mal rotllos i de comú acord, precisament
perquè feia temps que funcionaven com amics més que com a parella sentimental, puguin continuar tenint una bonica amistat. O que una ex parella es retrobi passat el temps, quan les ferides
ja són tancades i cadascun ha refet la seva vida, i recuperin l,amistat. Fins i tot, podria haver-hi parelles que s,han continuat estimant recíprocament, que no han pogut refer les seves vides per separat, i que algun dia tornin a estar juntes.
Però al marge d´aquests casos excepcionals, considero que l,interès a mantenir l,amistat
amb l,ex parella, és malaltís i en realitat amaga un excés de vanitat
d,una de les parts -que vol seguir agradant- o bé a un amor no
correspost en la que un dels dos encara està enamorat de l,altre. El desig de seguir en contacte també pot respondre a tenir dependència de l,altre. O a tenir esperances de recuperar l,ex parella. O a sentir una culpabilitat malentesa per haver provocat la ruptura. O a no voler deixar anar a l,altre perquè això significaria perdre el control que exercies sobre ell.
I podria semblar que aquestes cabòries meves són fruit de pensaments aleatoris i sense sentit... però resulta que no. Resulta que diferents estudis recents han demostrat que mantenir la relació d,amistat amb el teu/teva ex, pot respondre a una psicopatia, a un alt nivell de narcisisme o a un fort
sentiment de culpabilitat. Si. Ho heu llegit bé. Psicopatia, narcisisme, culpabilitat. Voilà!
Segons una investigació realitzada per la Universitat de Oakland, seguir en contacte
amb la teva ex parella de forma “amistosa” no és gaire sa i en la majoria
de casos, denota una tendència a la psicopatia d,almenys una de
les parts. L,estudi publicat finalment, titulat “Mantenir l´amistat amb
un/a ex: el sexe i els trets obscurs de la personalitat prediuen les
motivacions per a mantenir una amistat després de la relació”, confirma
que les persones enquestades per a la investigació que seguien mantenint
una relació d,amistat amb alguna de les seves ex parelles, demostraven
actuar sota un interès concret, per raons egoïstes o sota pressió. És a dir, la gran majoria
dels enquestats continuaven “sent amics” de les seves ex parelles amb
la finalitat de recuperar-la, mantenir-la en stand by, controlar que fa
l,ex parella o obtenir quelcom d,ella, ja sigui sexe, poder, companyia o diners.
Una altra part dels enquestats afirmava mantenir l,amistat pel fet de sentir-se culpable
pel dolor ocasionat a l,altre durant la relació o durant la ruptura. I
només una part molt petita afirmava que mantenia l,amistat per
una qüestió sentimental sense concretar.
Altres estudis psicològics també han demostrat que les ex parelles tenen relacions d,amistat de pitjor qualitat que els amics de sexes oposats que mai han sortit junts (més encara si la relació va finalitzar de manera traumàtica o la ruptura no va ser de mutu acord). També s,ha enregistrat que sovint les ex parelles utilitzen la seva amistat per fer-se confidències amoroses, cosa que els genera una ficticia atmosfera de complicitat. Això els pot acabar generant, d,una banda, frustracions i retrets entre ells per les comparacions amb el passat en comú, i d,altra, apropaments o encontres sexuals quan un dels dos travessa un mal moment personal -diguéssim que les ex parelles tenen més facilitat a consolar-se mútuament que no pas una parella d,amics de sexe oposat que mai han sortit junts-.
Com veuràs, les investigacions no et deixen gaire marge per a excuses. Si continues aferrat a la teva ex parella, és molt possible que siguis un interessat, un manipulador,
un egòlatra o un narcisista. O també podria ser que la teva ex parella es vulgui aprofitar de tu i
t,estigui utilitzant. També és més que provable que estiguis mantenint una relació d,amistat de baixa qualitat, als braços de la qual et refugiaràs si mai t,arriben hores baixes...
En fi, si has llegit fins aquí, digues, per quin motiu creus que continues sent amic de la teva ex parella?
