Siempre triunfan los mismos? La testosterona y el "efecto ganador"

Es lo que siempre había pensado - o quizás son simples excusas de mal perdedor o de poco triunfador-. El caso es que siempre he creído que cuando una persona tiene éxito, tiene muchas más posibilidades de seguir teniendo éxito, muchas más que cualquier otra persona que nunca lo ha tenido. Es un poco como si siempre triunfaran los mismos. 

Por ello a menudo vemos que hay personas que han triunfado por tener una habilidad, arte o virtud, y que acaban destacando en muchos otros campos diferentes. Es aquello de " tocar muchas teclas " y encima tocarlas bien: actores que también son buenos cantantes, que pintan bien, o escriben bien, y que compran un terreno para cultivar viñas y terminan produciendo un vino exquisito valorado en todas partes o colaboran estrechamente con una ONG y consiguen llevar a cabo proyectos que parecían impensables antes que ellos participaran en la organización... Pero no acaba aquí la cosa. Tienen ideas que triunfan, tienen contactos, un aura brillante. Son personas con proyección, son como imanes que atraen la buena suerte y tienen el reconocimiento de su entorno, que los valoran muy positivamente.

Pienso que el éxito casi siempre es geométricamente ascendente- y aprovecho para remarcar que por éxito no entiendo ser millonario, vale ?-.  Por un lado está clarísimo que los triunfadores son personas muy válidas, que han sabido aprovechar el momento, que se han trabajado duro y evidentemente ponen pasión en lo que hacen. Pero también es cierto que al haber triunfado, la vida les ofrece la oportunidad de probar suerte en otras cosas -oportunidades que no tiene todo el mundo-. Además, los éxitos precedentes los convierten en personas seguras, confiadas, sin miedos, que no se dejan vencer por un posible fracaso y que creen en todo momento "yo puedo hacerlo". Y la combinación de todos estos ingredientes los hace triunfar continuamente. Pues bien, todo esto que yo pensaba, tiene una explicación científica: la neuroquímica del triunfo.  

Mirades

¿Quantes mirades hi reconeixes?

Solstici d´estiu

Aquesta matinada, quan passin 34 minuts de la mitjanit, es produïra el solstici d'estiu. Això vol dir que oficialment començarà la nova estació i que els dies començaran a ser més curts. A més a més, aquest any, el solstici d'estiu coincideix amb la Lluna de maduixa o Lluna calenta, fenomen que no succeïa des de fa 70 anys: la lluna plena tindrà un color ambre ataronjat que il·luminarà el cel amb una llum brillant un cop es retiri el sol. Per tant, aquesta matinada a les 0.34 hores, la Lluna de maduixa i el solstici marcaran l´inici de l´ESTIU a l´hemisferi nord del planeta Terra.

Estiu. Paraula màgica. Sinònim de novetats, descobriments, viatges, sol, platja, diversió, lectures endarrerides, cafès pendents, amics, família, nits de lluna i estels, pluja que t´agafa per sorpresa, fruita fresca, pell bruna, aromes tropicals dels protectors solars surant a l´ambient… A mi és l´època de l´any que més m´agrada i també a la que més li exigeixo, perquè ho espero tot de l´estiu: per mi ha estat, és i serà un temps ple de promeses meravelloses. Un temps on tot possible. 

Penso que el fet d´abandonar la rutina i tenir més espai per a un mateix, el fet de poder estar amb les persones que realment vols estar, gaudint d´elles, el fet de viatjar i descobrir nous llocs, nous paisatges i nous costums, el fet de dedicar més hores a activitats que realment t´apassionen… tot això fa que a l´estiu una persona sigui més ella mateixa que mai, que aflori la seva veritable essència, que tingui més llum i més energia. I per això l´estiu és també un temps de canvis i trencaments. Un temps per a donar a la teva vida girs definitius de 360º i deixar enrere tot allò que ja no vols tenir amb tu, cremant-se lentament a la foguera de Sant Joan. 

Així que us desitjo un estiu ple de somnis, promeses i expectatives que s´acabin fent realitat, ja sigui aquests propers mesos o durant la resta de l´any. 

Viu l´estiu. Viu. Estiu.

Alice in Wonderland Escapade Theatre

Ho escric a corre cuita perquè malgrat que han prorrogat, només us queda la sessió d´avui, la de demà al vespre i la de diumenge per xalar amb l´Alice in Wonderland al teatre Gaudí!.

Jo hi vaig ser ahir i no em podria haver agradat més aquesta comèdia musical tan curiosa, sexy, elegant, irreverent  i, a més a més,  en anglès i subtitulat en català –això de les pantalles subtitulades en català és tot un  encert, per no quedar-te amb el dubte del que diuen els personatges, sobretot si no tens un nivell gaire alt de la llengua de Shakespeare, com és el meu cas-. 

Què fa que aquest musical negre sigui tan especial?. Doncs tots els elements, curosament orquestrats per la seva directora Sue Flack, fundadora i directora artística de la companyia Escapade Theatre: els decorats, el vestuari i l´estètica steampunk, la caracterització dels personatges, la utilització dels llums, l´escenografia, la mímica facial i l´actuació magistral dels joves actors, la lletra de les cançons, els efectes sonors, la música, la veu dolça de l´Alice… tot plegat contribueix a crear una atmosfera màgica i envolvent convertint la petita sala del teatre Gaudí en un meravellós cau de conills. 

En la meva opinió, el toc steampunk fa que aquesta Alice in Wonderland sigui encara més especial: el steampunk és un subgènere de fantasia que s´ambienta en una època o en un món on l´energia produïda per les màquines de vapor és usada de manera preponderant i que vindria ser, un món que té lloc al S. XIX, sovint ubicat a l´Anglaterra victoriana, però amb elements que provenen de la ciència-ficció o de la fantasia, invents tecnològics ficticis o tecnologia que s´ha inventat posteriorment, com ara els ordinadors. Perquè us en feu una idea, les pel·lícules  Blade Runner, Dune, Wild Wild West, La Liga de los hombres extraordinarios o Sky Captain, són exemples d´aquest subgènere. Actualment l´Steampunk ha anar evolucionant i madurant, fins a convertir-se en un moviment artístic i sociocultural. 

Doncs res, que no tens cap excusa. Corre ara mateix a reservar la teva entrada -sessions del 3 al 5  juny- i prepara´t per gaudir d´una espectacular i desconcertant  Alice in Wonderland!.

Basada en la història de Lewis Carroll * Adaptada i dirigida per Sue Flack * Música per Julian Jahanpour, Dave Holmes, Adam Valentine i Nigel Haywood *  Intèrprets: Adam Valentine, Annie O'Callaghan, Ben Sbuttoni, Daniel Ewing, Jamie Lerner, Julian Jahanpour, Marina Xeix, Mark Aspinall, Natacha Elmir, Sharlene Halbert i Shivy Sheehan * Disseny de l’espai: Judit Colomer *  Llums: Tony Murchland * Vestuari i Attrezzo: Infestum Espectacles *  Coreogafía: Ana Micó i Naty Giménez * Maquillatge i Peluqueria: Mariajo Labrador, Deb Cartwright-Long i Jessica Álvarez * Fotos i Vídeo:Westudio.cat * Disseny Gràfic i Pòster: Derek Zinger *  Premsa i Verkami: Jaume Pàmies * Regidora: Neema Lahon.