dimarts, 3 de gener de 2017

Els meus propòsits pel 2017? Wu wei i Lasciare andare




Tot justs fa tres dies hem encetat un nou any, el 2017. I per tot el que suposa un inici, un començament o una estrena, estem ansiosos i plens de bons propòsits per tal que aquests 365 dies nous de trinca siguin meravellosos.

He de dir que jo particularment estic encantada amb el 2017 perquè és una xifra molt especial: el número 21 i el número 7 -continguts dins el 2017- són els meus dos números preferits des de ben petita -sento una veritable passió pel número 7 i resulta que 21 és tres vegades set-. A més a més, un 17 és el dia del meu aniversari  però també ho és de dues persones molt especials per a mi. I el més destacat, el número 2017 és un dels fantàstics nombres primers, nombres que a mi em resulten especialment simpàtics, perquè només són divisibles per 1 o per si mateixos, fet que als meus ulls els atorga carisma i personalitat: els nombres primers són diferents de la resta, uns solitaris que no acaben d´encaixar del tot a la societat, com suggeria Paolo Giordano. Però no es tracta d´un nombre primer qualsevol, no senyor, el 17 és també un nombre primer de Mersenne i això el fa encara més atractiu, perquè actualment, tot i que els nombres primers són infinits, l´ésser humà només coneix 49 nombres primers de Mersennei l´ultim d´ells, descobert al 2016, té 22 milions de dígits!. El 17 és també un nombre primer de Fermat i un número de Leyland.  Dit això, no us sembla que el número 17 és realment especial?

El cas és que, gustos numèrics a part, estrenem un nou any que com tots els anteriors, esdevindrà irrepetible, així que el meu propòsit és aprofitar l´any 2017 al màxim i per això he decidit aplicar a la meva vida quotidiana els conceptes Wu wei i  Lasciare andare.

Voleu saber en què consisteixen el Wu wei i el Lasciare Andare?

A la vida se´ns generen moltes situacions, unes les podem viure i resoldre de manera "fàcil" i "natural", però hi ha unes altres que se´ns imposen i no ens agraden, o que no depenen de nosaltres, o que en realitat no sabem si arribaran a succeir, o que no les podem controlar o que no serveix de res intentar resoldre-les perquè en realitat la solució no està a les nostres mans. Per tant, a aquestes situacions no els hauríem de dedicar ni un sol pensament que ens resti temps o energia. Com enfocar doncs aquestes situacions no desitjades? Wu wei és un concepte important en la filosofia taoista que postula que la manera més encertada d´enfrontar les situacions, qualsevol situació, és no actuar, tot i que això no és sinònim de no fer res.

El Wu wei és una filosofia de vida, una manera d´entendre i viure el nostre dia a dia plenament sense preocupacions innecessàries. S´associa amb l´aigua i la seva naturalesa passiva -allò del mític anunci de BMW de Bruce Lee i el seu Be water, my friend-. Fluir sense influir. Afavorir sense impedir. Viure sense interferir. És decidir no decidir. És l´acció de la no acció. Optar per fer no fer. No intentar forçar el futur. No es tracta de quedar-se inactiu, si necessitem fer quelcom, ho fem, però en aquesta acció seguim fluint: és un estat mental que ens permet saber quan ens hem d´esforçar i quan l´esforç és una pèrdua de temps i energia. És a dir, si pots, ho canvies; si no pots, flueix. El Wu wei es basa en l´acceptació del present i viure l´aquí i l´ara de manera conscient sense intervenir, sense forçar, sense jutjar i sense ocupar la ment amb preocupacions i pensaments en bucle que sols generen ansietat i estrès però no resolen res. Viure de la mateixa manera que una flor creix sense esforç, de forma natural i sense artificis.




Lasciare andare és un concepte que postula sobre la gestió del passat i el gaudir conscientment del present. En saber acceptar que hi ha coses, situacions i persones que formen part de la nostra història però no del nostre destí i per tant, hem de saber renunciar-hi i hem de saber dir-los adéu. Massa persones viuen ancorades en el passat i aquesta paràlisi els impedeix viure la realitat actual per això cal deixar anar i deixar-te anar. Lasciare andare. No et quedis atrapat en un entorn que no et fa feliç només perquè un dia va ser un entorn de confort. Accepta. Allunya la culpa. Rebutja l´afecció. Perdona i perdona´t. Abraça l´aquí i l´ara plenament. Flueix. Deixa que les coses succeeixin, que les coses siguin com han de ser per naturalesa, sense resistir-te a elles. Introdueix-te a la màgia del que és nou, sense nostàlgia i sense por.

Està clar que no podem triar les situacions que ens toca viure però si poden triar l´actitud amb la qual fer front a aquestes situacions. No et quedis atrapat pensant perquè et va succeir allò a tu o perquè no. Lasciare andare. Tria viure el present. Valora el que tens i el que ets ara. Passejar de la mà de la teva parella, l´abraçada del teu fill, una posta de sol, un vi deliciós, uns llençols que t´abriguen, l´olor de la terra humida, el gust de la pell salada. No et limitis a pensar-ho, gaudeix-ho amb els cincs sentits. Viu el que està passant ara davant dels teus ulls, que no et distregui el passat. Tria a cada instant una vida plena.




Què en penseu dels meus propòsits per l´any nou? Sé segur que si sóc capaç d´aplicar aquests dos conceptes tan diferents i alhora tan iguals al meu dia a dia, tindré un nou any ple de pau, equilibri i plenitud. Però el que no sé segur és si seré capaç de fer-ho... així que toca deixar-se anar, toca deixar que la vida flueixi a veure si me´n surto!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada