Et lleves un dia molt motivada pensant que avui és el gran dia. Que d´avui no passa. Que avui, per fi, comences una dieta estricta per treure´t del damunt els quilos que fa anys que et sobren i et promets a tu mateixa que aquest cop la seguiràs al peu de la lletra, amb rigor i professionalitat, fins al final.
I
aleshores esmorzes
una torradeta amb gall dindi, i dines una amanida sense amanir i un
filet de pit de pollastre a la planxa. I surts al carrer a fer uns
encàrrecs i de
sobte t´arriba una oloreta irresistible que se´t fica al nas i d´allà
passa directament al cervell: una olor de menjar a la graella que et fa
venir una gana
immensa. Unes ganes terribles de menjar "coses bones" i deixar de banda
les amanidetes.
Per si no hi sabies, la cocció d´aliments amb un alt contingut calòric
fa que aquests alliberin una sèrie de substàncies que resulten
irresistibles per a la majoria d´animals i el nostre instint ens
transmet la idea que d´allà on surt aquesta oloreta hi trobaren menjar,
menjar del bo, d´aquell que alimenta l´ànima i ens aporta un munt de
calories. Així que tu, que aquest matí has començat la dieta
"definitiva", instintivament et gires per esbrinar d´on ve aquesta olor
deliciosa i et trobes, impotent, amb què han

