No pots deixar de menjar? Quan menjar és perillós

Et lleves un dia molt motivada pensant que avui és el gran dia. Que d´avui no passa. Que avui, per fi, comences una dieta estricta per treure´t del damunt els quilos que fa anys que et sobren i et promets a tu mateixa que aquest cop la seguiràs al peu de la lletra, amb rigor i professionalitat, fins al final.

I aleshores esmorzes una torradeta amb gall dindi, i dines una amanida sense amanir i un filet de pit de pollastre a la planxa. I surts al carrer a fer uns encàrrecs i de sobte t´arriba una oloreta irresistible que se´t fica al nas i d´allà passa directament al cervell: una olor de menjar a la graella que et fa venir una gana immensa. Unes ganes terribles de menjar "coses bones" i deixar de banda les amanidetes.

Per si no hi sabies, la cocció d´aliments amb un alt contingut calòric fa que aquests alliberin una sèrie de substàncies que resulten irresistibles per a la majoria d´animals i el nostre instint ens transmet la idea que d´allà on surt aquesta oloreta hi trobaren menjar, menjar del bo, d´aquell que alimenta l´ànima i ens aporta un munt de calories. Així que tu, que aquest matí has començat la dieta "definitiva", instintivament et gires per esbrinar d´on ve aquesta olor deliciosa i et trobes, impotent, amb què han

obert un una nova fleca, o que el forn de la pizzeria no deixa de treure fum o que els del kebab de la cantonada estan servint a un grupet de turistes les seves millors especialitats. I tanques els ulls intentant bloquejar aquesta oloreta tan bona i resistir la temptació de menjar alguna d´aquestes delícies. I maleeixes en silenci tots els déus de l´univers per no haver-te donat una talla 36 per tota la vida. I et fas ràbia a tu mateixa per tenir tan poca voluntat.

Però no et castiguis més del compte que no et passa només a tu. Perquè a més del nostre instint, resulta que els aliments han estat manipulats de forma molt intel.ligent perquè siguin addictius i sigui molt difícil deixar de menjar. Sí. Com ho sents. La indústria alimentària treballa expressament en la creació d´aliments que no puguem parar de menjar i la clau més bàsica per aconseguir-ho, és la fórmula màgica de sal, sucre i greix. Aquests ingredients barrejats en les proporcions adequades converteixen un aliment en irresistible, perquè proporcionen una sensació de benestar al mateix temps que activen mecanismes cerebrals que ens fan "dependents" d´ells. Però a més d´utilitzar sal, sucre i greix, la indústria ha anat avançant en les seves investigacions i ha  sofisticat els seus mètodes de captació, aconseguint "aliments" encara més addictius, d´aquells que un cop comences a menjar-los es gairebé impossible deixar-los de menjar -allò de no deixar de menjar patates fregides fins que la bossa està buida-. 

I com han aconseguit aquesta gran "addictivitat" dels aliments?. Doncs emprant substàncies com ara:

• Nitrit de sodi (E 250): que és el causant, per exemple, de l´oloreta que desprèn el bacon mentre el cuinem.  El nitrit s´utilitza en combinació amb altres sals per a curar tot tipus d´embotit i carns processades. La seva olor desperta la gana i el seu gust ens agrada perquè ressalta el umami -que és el cinquè gust que reconeix la llengua humana,  a més del dolç, salat, amarg i àcid-. I resulta que evolutivament estem programats perquè ens agradi el umami

• Cafeïna: És la substància estimulant més consumida arreu del món. La seva ingesta moderada produeix beneficis, però el seu abús pot tenir efectes secundaris contraproduents i a més a més, crear addicció. Si prens molta cafeïna -present sobretot a les begudes refrescants i al cafè- el nostre cervell acaba reduint la secreció de la seva pròpia substància estimulant i aleshores és quan necessitem buscar aquest estímul a l´exterior, en forma de cafè, refresc...

• Diacetil: És un producte químic natural que sorgeix en la fermentació però s´afegeix artificialment a alguns aliments perquè tinguin un gust semblant al de la mantega. Està present a algunes margarines, a alguns olis, a les crispetes del microones i a altres snacks, als quals dóna el seu particular i atractiva aroma. 

• Acrilamida: La glicació és un procés químic complex que té lloc quan calentem els aliments a altes temperatures. Durant aquest procés s´alliberen unes molècul.les que aporten gust i aroma als aliments però que resulten altament addictives. Entre aquestes mol.lècules hi troben l´acrilamida. És la responsable del color marró de la costra de la carn quant la fregim, de l´escorça del pa o del to groguenc i les taques fosquetes de les patates fregides. Segons la OMS, és una substància cancerígena si es consumeix amb freqüència. És cert que l´acrilamida pot aparèixer quan fregim carn a casa, però està molt més present en els productes processats  -snacks, pa torrat, galetes, pastisseria industrial-.

No us sembla esgarrifós?. S´estan manipulant els aliments perquè siguin addictius i així no deixem de menjar i menjar ingerint calories i més calories, que en realitat no necessitem. I el pitjor és que algunes d´aquestes substàncies que provoquen addicció són molt perjudicials per a la nostra salut i fins i tot cancerígenes.

Ja ho veus, doncs. A l´hora de controlar el teu pes, no tot és culpa de la teva manca de voluntat. Així que la solució per a una alimentació sana i un equilibri en el nostre pes, passa per NO comprar aliments industrials ni plats precuinats perquè el menjar fet a casa té menys substàncies i saps els ingredients que estàs emprant.

(Ah!. Queda pendent que un altre dia us parli de les "patates" Pringles perquè us horroritzeu definitivament)