Cada dia quan connecto el facebook em trobo amb el "bon dia" que la meva cosina dedica a tots els seus amics de la xarxa. Em fa somriure perquè el seu "bon dia" consisteix a penjar al seu mur una foto suggerent d´un home d´aquells guapíssims que tenen l´esquena ample i el cul petit. I veig que els seus amics de facebook ja esperen aquest ritual, i cada matí comenten la foto del dia i en fan broma. Fins i tot, els que tenen més sentit de l´humor - o potser els que secretament creuen que estan de més bon veure-, li fan arribar la seva foto "suggerent" amb el pit descobert, passejant per la platja aquest estiu o en format d´autoretrat fet davant del mirall del bany de casa seva, perquè ella la pengi al seu mur. I aleshores els amics comuns de tots dos, de la meva cosina i del noi de bon veure, sí que es tornen bojos i es dispara el nombre de comentaris.
Aquell dia no va ser menys que els altres, i després de fer una ullada a l´ordinador i rebre el bon dia en forma d´home guapo de pit descobert, vaig anar a fer uns encàrrecs i després vaig arribar-me fins a un restaurant on havia quedat amb un amic que ara viu fora de Barcelona.
Només veure´l el vaig trobar diferent, no sabria dir perquè, però vaig pensar que devia ser el color de la seva camisa, rosa xiclet, que l´il.luminava la cara. Vam asseure a la taula i vam començar a xerrar primer i a menjar un arroset boníssim després. Jo m´el mirava i el continuava trobant diferent, com més alegre. I aleshores m´ho va dir: M´he aprimat vuit quilos!. Jo, contenta per ell i per haver resolt el misteri de perquè el trobava tan rialler -les persones quan s´aprimen tenen una altra actitud, riuen més i els brillen els ulls-, vaig començar a interrogar-lo per saber quin tipus de dieta estava seguint (sóc una devota no practicant de totes les dietes del món: m´agrada estar al dia i saber quina és la dieta de moda), així que esperava impacient que em donés les claus de la seva dieta. Em va dir que es basava en un llibre escrit per un doctor, ex banquer de la City de Londres, que s´havia limitat a escriure el que a ell li semblava lògic tenint en compte el passat de l´home -si, quan vivíem a les cavernes i érem caçadors-. Segons l´autor del llibre, Michael Mosley, com els nostres avantpassats no sempre tenien el menjar a la seva disposició perquè l´alimentació de la tribu depenia de com havia anat la cacera, estem biològicament acostumats a fer-nos un fart de menjar brutal en un mateix dinar per a continuació començar un període -obligat- d´abstinència i que per mantenir l´equilibri físic i estar en el nostre pes, és el que hem de continuar fent avui en dia. De manera que cinc dies a la setmana pots menjar TOT el que vulguis i dos dies no consecutius de la setmana no has de menjar res de res. Res de res?. Bé, potser una poma i un iogurt -concretament, els homes poden consumir 600 calories el dia del dejú i les dones 500-.
M´assegurava el meu amic que aquesta dieta està causant furor entre els britànics perquè realment funciona, perquè la gent s´aprima i a més a més, ho fa amb bon humor perquè la dieta dóna molta vitalitat a qui la practica i que per això mateix, compta ja amb molts adeptes famosos, com ara l´Angelina Jolie, la Jennifer Aniston o el Ben Affleck. Li vaig demanar com es deia el llibre i em va dir que l´havia llegit en anglès però que traduït seria una cosa com ara "Dieta del dejú" i que la clau d´aquest règim és el no menjar de manera intermitent.
Sigui com sigui, abstenint-se de menjar dos dies a la setmana o a base de molta voluntat, el cas és que ell havia perdut vuit quilos pel camí i estava molt satisfet. I de sobte, en un encreuament de pensaments estranys, vaig pensar a passar-li al meu amic el contacte de la meva cosina, la que dóna el bon dia al facebook, per si estava interessat a què ella pengés la seva foto al mur... I de sobte em vaig adonar que hauria de deixar de tenir pensaments entremaliats i posar-me a dieta perquè l´enveja és molt dolenta jaja
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada