dimecres, 30 d’octubre de 2013

Prenent decisions...



Em fa l´efecte que darrerament no paro de prendre decisions. Grans, petites, conscients, inconscients, precipitades, meditades, improvisades al darrer minut, llargament reflexionades... Us adoneu de la quantitat de decisions que prenem al llarg del dia, des del mateix moment que sona el despertador?. Si el pares o si el deixes sonar, si et lleves, si et quedes cinc minuts més, si ordenes al cervell que camini primer cap al bany enlloc d´anar primer cap a la cafetera, quan et dutxes, quan et rasques, quan tries que vols esmorzar, quan decideixes que et poses de roba, al conduir, a la feina, amb els fills, amb els amics, a soles... 

I al fer aquesta reflexió, m´ha vingut al cap una cita que avui llegia al twitter "No hay mejor momento que AHORA para dejar de hacer lo que no quieres hacer". I m´he adonat que, malgrat que prenem milers de decisions diàries,  hi ha un tipus de decisions que ens costa molt prendre, bé perquè les considerem decisives pel nostre present o pel nostre futur o bé perquè són decisions importants, que ens preocupen i ens roben la son. El cas és que sovint passen setmanes, mesos o fins i tot anys abans que ens decidim a decidir i fem el pas definitiu.

Així que si en aquest moment et trobes davant d´una d´aquestes decisions difícils i et sembla que la teva vida està just en aquell punt d´inflexió on la balança ja s´hauria d´inclinar cap a una o l´altra banda però tu encara no saps què fer, et deixo unes quantes pautes perquè les tinguis en compte.

La primera i la més important: Encara que tinguis por, fes-ho igualment. No deixis que la por et bloquegi. Que la por no decideixi per tu, que no sigui un inconvenient. En segon lloc, intenta que la decisió sigui profitosa per a tu que ets el protagonista de la teva vida. Això no és egoisme: l´amor i el respecte cap a un mateix és l´únic que ens garanteix una vida plena, sense frustracions ni ressentiments -evidentment, que miris per tu NO implica que perjudiquis als altres gratuïtament-. En tercer lloc, aplica decisió a les teves decisions, és a dir, un cop prenguis una decisió, sigues ferm, no dubtis. I si després resulta que t´has equivocat, no passa res, no et fustiguis, perquè tothom té dret a equivocar-se. No et facis retrets innecessaris ni tampoc tiris la tovallola, senzillament, aprèn dels errors i torna-ho a intentar d´una altra manera. En quart lloc, sigues valent en les teves decisions, malgrat que no agradin a tothom ni el teu entorn les entengui de seguida. Sovint "sabem" la decisió que hem de prendre però ens fa por la repercussió que tindrà: no deixis de prendre una decisió que saps correcte per covardia. Forma part del nostre aprenentatge prendre decisions d´acord als nostres principis i a la nostra saviesa malgrat que els altres no les aprovin. En cinquè lloc, sigues irreductible, però no sempre. Amb això vull dir que si has pres una decisió però els resultats et van demostrant que no és encertada, has de ser capaç de fer marxa enrere. No et perjudiquis a tu mateix per no saber reconèixer que estaves equivocat. Oblida l´orgull. I si veus que la teva decisió no et porta on tu volies, revisa-la i enfoca-la d´una altra manera. Per últim, sigues just, aplica la justícia. Ser objectiu a l´hora de prendre una decisió és complicat però has de ser imparcial i actuar segons el teu criteri. Has de ser capaç d´actuar de manera neutral, considerada i desapassionadament. A què sovint et sembla més fàcil resoldre els dilemes aliens que els teus propis dilemes? Això et passa perquè no hi estas implicat directament i pots ser objectiu. Així que intenta-ho en la teva presa de decisions, objectiva els teus dilemes, enfoca´ls com si fossin d´una altra persona i un cop tinguis la solució, aplica-la al teu cas personal.


Penseu que us passareu la vida prenent decisions, que algunes seran més transcendentals que altres, però que haureu de triar. Penseu que els canvis sovint fan por, però són sinònim de progrés.  Penseu que decidir no decidir i deixar que passi el temps no és una opció, perquè la vida s´ha de viure... no la deixeu només passar!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada