Traducció, personalíssima, d´un text que m´encanta i que rellegeixo sovint. Us el recomano, sobretot en èpoques de canvis, de dubtes i de pors...
Sempre cal saber quan s´acaba una etapa de la vida. Si insisteixes a romandre en ella més enllà del temps necessari, perds l´alegria i el sentit de tota la resta. Tancant cercles, o tancant portes, o tancant capítols... com li vulguis dir. El més important és poder tancar-los, i deixar anar moments de la vida que estan finalitzant.
Es va acabar la teva feina? Es va acabar la teva relació? Ja no viuràs més en aquella casa? Has de marxar de viatge? Ja no veuràs tan sovint aquell amic?. Pots passar la major part del teu temps present "rebolcant-te" en els perquès, rebobinant tota l´estona els fets per mirar d´entendre per què van tenir lloc, perquè van succeir així. El teu desgast en aquesta tasca serà infinit, perquè a la vida, tu i jo, el teu amic, els teus fills, els teus germans, tots i totes estem encaminats a anar tancant capítols, a anar passant fulls, a posar fi a certes etapes i certs moments de la vida, per tal d´evolucionar, de seguir endavant.
No podem estar en el present enyorant el passat. Ni tan sols pots perdre el teu temps FINIT preguntant-te perquè. El que va succeir, ja ha succeït i has de deixar-ho anar, despendre-te´n. No podem ser infants eternament, ni adolescents per sempre, ni treballadors de feines inexistents, ni tenir vincles amb algú que no vol estar vinculat a nosaltres. Els fets passen i hem de saber deixar-los anar!.
Per això, de vegades, és tan important destruir records, regalar presents, canviar de casa, trencar papers, llençar documents i vendre o regalar llibres. Els canvis externs poden simbolitzar processos interiors de superació -això va per a tu-. Deixar anar, dir adéu, no aferrar-se... A la vida ningú juga amb cartes marcades, i per això s´ha d´aprendre a perdre i a guanyar. I de vegades hi ha un temps de perdre i has de saber deixar anar, passar pàgina i viure solament amb el que tenim en el present...
El passat ja va passar. No esperis que te´l tornin. No esperis que se´t reconegui. No esperis que alguna vegada s´adonin de qui ets tu. Deixa anar el ressentiment. Fora rancúnies. Donar-li voltes i més voltes al mateix assumpte només et perjudica lentament. T´enverina. T´amarga.
La vida només és possible cap endavant, mai cap enrere. Si no tanques portes, si les deixes obertes per si de cas, mai podràs desprendre't del passat ni viure l´avui amb satisfacció. Relacions o amistats que no acaben de tancar-se mai, tot i no fer-te feliç? Possibilitats de tornar? - (em pots dir a què?)- Necessitat d´aclariments? Paraules que no es van dir? Silencis que ho van envair tot?. Si pots arreglar-ho ja i ara, fes-ho. Si no pots, deixa-ho anar, tanca la porta. Diga´t a tu mateix que no, que no hi tornes. Però no per un orgull mal entès, no per supèrbia, sinó perquè tu ja no hi encaixes allà, en aquell lloc, en aquell cor, en aquella habitació, en aquella casa, en aquella oficina, en aquella professió.
Tu ja no ets el mateix que vas ser fa dos dies, o fa tres mesos, o fa un any. Per tant, no hi ha res a què tornar. Tanca el pany. Tanca el cercle. Ni tu tornaràs a ser el mateix, ni l'entorn al que pretens tornar serà igual, perquè a la vida res es queda quiet, res és estàtic. Així que saber dir adéu és salut mental i amor a tu mateix.
Recorda que ningú és indispensable. Ni una persona, ni un lloc, ni una feina. Res d´això és vital per a viure perquè quan tu vas venir al món, vas arribar sol. Per tant, viure enganxat a altres coses és només un costum. I és un treball personal aprendre a viure sense res d´això, sense cap adhesiu humà o físic que avui et fa tant de mal deixar anar. És un procés d´aprendre a desprendre´s i tothom ho pot aconseguir, perquè et repeteixo: res ni ningú són indispensables. Només és costum, afecció, necessitat. Per tot això, tanca, clausura, neteja, llença, oxigena, sacseja´t, deixa anar, oblida-ho, digues adéu.
Hi ha moltes paraules per definir està sa mentalment i qualsevol que sigui la que triïs t´ajudarà a seguir cap endavant, amb tranquil·litat, gaudint del present. Això és la vida!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada