Ostres, s´acosta el meu aniversari i aquest any, més que mai, sento que he de passar comptes amb mi mateixa i que els números no em surten prou bé. Fent balanç me n´adono que dec ser una mena de material sensible i biodegradable exposat a la intempèrie de la vida en constant transformació: mare meva quan canvis en tant poc temps!.
Ara em toca assimilar-los i construir una nova república independent per a mi mateixa. I que consti que sóc de les que predica que els canvis, a la llarga, sempre són bons, perquè són oportunitats de redimir-nos i de modificar tot allò que no ens agradava. I que consti que feia molt de temps que esperava que alguna cosa nova i bona passes - i de fet me n´han passat unes quantes de noves i de molt bones al darrer any-... Però també sóc conscient que els canvis fan por, que fan mandra i que de vegades donen molt mals de cap.
Per això avui he sortit a fer un volt. A escoltar-me a mi mateixa. A parlar-me. A dir-me que tot va bé. I aquestes són les fotos que he fet, sense pensar, durant el meu passeig. Trobeu que tenen algun significat? Pot ser que hagi tret fotos a l´atzar i resulti que les imatges vulguin dir alguna cosa?. En qualsevol cas us diré que al ninot que apareix a la darrera imatge, el que cau de cap a l´abisme, el meu imaginari ja li ha assignat nom i cognoms jaja
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada