Què
entenem per violència estètica?. Doncs consisteix en la promoció dels
mitjans de comunicació i la difusió per part de la indústria de la moda,
la publicitat, la música i el mercat cosmètic, d´uns cossos perfectes,
que són irreals, inaccessibles, i que s´han concebut com un patró
estètic que has de seguir, costi el que costi. I vés per on, resulta que costa molt i molt,
perquè es tracta d´un ideal impossible d´aconseguir i més encara,
impossible de mantenir al llarg dels anys, per moltes dietes que
segueixis, molts cosmètics que utilitzis i molt gimnàs que practiquis. Pensa que en aquesta impossibilitat és on radica el quid de la qüestió, perquè si existissin unes pastilles miraculoses que de veritat fessin perdre pes per sempre, el negoci de la indústria farmacèutica deixaria de ser rentable en aquest camp i això, està clar, no els interessa. Així que no, no hi ha cap pastilla miraculosa al mercat que et faci aprimar i a més a més, no interessa ni descobrir-la ni comercialitzar-la.
Però la violència estètica no prové només de la publicitat, la moda i els mitjans de comunicació, sinó que prové del nostre entorn més proper:
Consti que amb aquest text no pretenc fer apologia de l´obesitat o fomentar el sobrepès, però si pretenc defensar la diferència i l´autoestima per damunt de tot. Perquè no es qüestiona només el nostre pes, sinó que es qüestiona qualsevol part del cos femení i d´aquesta manera, se´ns pressiona per a dissimular les arrugues, per tenyir-nos els cabells, per tenir les pestanyes més llargues del món, per no tenir pèls enlloc que no sigui el cap, per tenir uns pits gegants i turgents. Per què es fomenta la uniformitat en el gènere femení? On ha quedat allò de tots som iguals i alhora diferents?.
Però la violència estètica no prové només de la publicitat, la moda i els mitjans de comunicació, sinó que prové del nostre entorn més proper:
- Homes, marits, pares, companys, amics, germans, parella que promouen en les dones que formen part de la seva vida una transformació del seu cos -per veure-les lluir més primes- mitjançant la pressió, la desqualificació i les humiliacions.
- Dones contra elles mateixes, quan es valoren només pel pes que els marca la bàscula i són capaces d´agredir-se a si mateixes, amb dietes no saludables o amb operacions d´estètica poc raonables, per tal de renunciar a les seves particularitats. Desgraciadament, la tirania del patró de bellesa actual esclavitza i fa desgraciades moltes dones insegures, a més de provocar desordres en l´alimentació.
- Dones contra altres dones, quan jutgen a les persones pels seus quilos de més. Són dones que menyspreen a les altres dones, les quals no han volgut seguir aquest patró estètic imposat per la societat. És allò de criticar una altra dona "perquè s´ha descuidat i s´ha engreixat com una foca" o per "com s´atreveix a anar així vestida amb el cul tan gros que té", etc.
Consti que amb aquest text no pretenc fer apologia de l´obesitat o fomentar el sobrepès, però si pretenc defensar la diferència i l´autoestima per damunt de tot. Perquè no es qüestiona només el nostre pes, sinó que es qüestiona qualsevol part del cos femení i d´aquesta manera, se´ns pressiona per a dissimular les arrugues, per tenyir-nos els cabells, per tenir les pestanyes més llargues del món, per no tenir pèls enlloc que no sigui el cap, per tenir uns pits gegants i turgents. Per què es fomenta la uniformitat en el gènere femení? On ha quedat allò de tots som iguals i alhora diferents?.
