dijous, 5 de març del 2015

Prou violència estètica contra les dones


A mesura que augmenta el culte al cos augmenta el rebuig vers les dones amb quilos de més, principalment a causa de la violència estètica que s´està popularitzant a tot el món occidental.


Què entenem per violència estètica?. Doncs consisteix en la promoció dels mitjans de comunicació i la difusió per part de la indústria de la moda, la publicitat, la música i el mercat cosmètic, d´uns cossos perfectes, que són irreals, inaccessibles, i que s´han concebut com un patró estètic que has de seguir, costi el que costi. I vés per on, resulta que costa molt i molt, perquè es tracta d´un ideal impossible d´aconseguir i més encara, impossible de mantenir al llarg dels anys, per moltes dietes que segueixis, molts cosmètics que utilitzis i molt gimnàs que practiquis. Pensa que en aquesta impossibilitat és on radica el quid de la qüestió, perquè si existissin unes pastilles miraculoses que de veritat fessin perdre pes per sempre, el negoci de la indústria farmacèutica deixaria de ser rentable en aquest camp i això, està clar, no els interessa. Així que no, no hi ha cap pastilla miraculosa al mercat que et faci aprimar i a més a més, no interessa ni descobrir-la ni comercialitzar-la.

Però la violència estètica no prové només de la publicitat, la moda i els mitjans de comunicació, sinó que prové del nostre entorn més proper:
  • Homes, marits, pares, companys, amics, germans, parella que promouen en les dones que formen part de la seva vida una transformació del seu cos -per veure-les lluir més primes- mitjançant la pressió, la desqualificació i les humiliacions.
  • Dones contra elles mateixes, quan es valoren només pel pes que els marca la bàscula i són capaces d´agredir-se a si mateixes, amb dietes no saludables o amb operacions d´estètica poc raonables, per tal de renunciar a les seves particularitats. Desgraciadament, la tirania del patró de bellesa  actual esclavitza i fa desgraciades moltes dones insegures, a més de provocar desordres en l´alimentació.
  • Dones contra altres dones, quan jutgen a les persones pels seus quilos de més. Són dones que menyspreen a les altres dones, les quals no han volgut seguir aquest patró estètic imposat per la societat. És allò de criticar una altra dona "perquè s´ha descuidat i s´ha engreixat com una foca" o per "com s´atreveix a anar així vestida amb el cul tan gros que té", etc. 
I tot i que no sempre podem parlar de violència estètica, la pressió social sempre hi és,  malgrat que la persona que pressiona no en sigui conscient o no tingui mala intenció. O mai t´has sentit a dir comentaris tipus:  "amb lo mona que estaries amb uns quilets de menys" o "posa´t pantalons llargs que així no se´t veuen tan els malucs".

Consti que amb aquest text no pretenc fer apologia de l´obesitat o fomentar el sobrepès, però si pretenc defensar la diferència i l´autoestima per damunt de tot. Perquè no es qüestiona només el nostre pes, sinó que es qüestiona qualsevol part del cos femení i d´aquesta manera, se´ns pressiona per a dissimular les arrugues, per tenyir-nos els cabells, per tenir les pestanyes més llargues del món, per no tenir pèls enlloc que no sigui el cap, per tenir uns pits gegants i turgents. Per què es fomenta la uniformitat en el gènere femení? On ha quedat allò de tots som iguals i alhora diferents?. 

dimecres, 26 de juny del 2013

A Beautiful Body Project


Ni operació biquini ni hòsties. Quan has tingut un fill, o dos, o tres... i treballes, i tens parella, i amics, i família, i hobbies, ja es prou complicat sobreviure al dia a dia i arribar a tot, perquè a sobre et vinguin amb exigències estètiques i hagis d´estar perfecte per l´estiu!. 

I si. Hi estem d´acord. A tothom ens agrada estar guapos i agradar, i estaria bé perdre uns quilets, però no ens passem. No ens pressionem tant. No creus que vals mes que els quilos que pesis de més o els que aconsegueixis aprimar-te a base de no picar res entre hores, no gaudir d´una salseta boníssima sucant pa, no beure ni una sola cervesa mentre prens el sol, ni tastar un sol gelat en tot l´estiu?... Anda ja!!!!. 

I no us enganyaré, esta clar que hi ha dones que, malgrat ser mares i malgrat passar dels 35 anys, conserven el seu tipet intacte, con si mai no haguessin estat prenyades, però són una minoria. No són la norma. Perquè a la tómbola de la genètica no tots hem sortit premiats amb el premi de “seràs prima la resta de la teva vida mengis el que mengis i passi el que passi” així que res d’amargar-nos la vida per no encaixar en els cànons de bellesa actuals – que dit sigui de passada, m´agradaria saber qui va ser el graciós que se´ls va inventar-. I a més, pensa que només per existir ja som especials. Pensa que quan una persona és autèntica, agrada i atrau malgrat no tenir la talla 36. Pensa que hi ha gustos per tots els colors -jo no he estat mai un pal d´escombra i la veritat, de pretendents n´he tingut uns quants-.

Així que avui m´he trobat amb aquestes fotos –un altre projecte fotogràfic d´aquells que m´agraden, perquè de vegades una imatge val més que mil paraules- i no m´he pogut estar de fer-vos cinc cèntims. Són imatges molt boniques. I realistes. I val la pena que els feu una ullada.  

Tot va començar quan la fotògrafa nord americana Jade Beall va enviar la imatge que apareix en primer lloc a un amic –on surten ella i els seus fills- i va començar a rebre correus i fotografies d’altres dones que explicaven la seva història i com havien viscut la transformació dels seus cossos desprès de la maternitat. La Jade es va adonar ben aviat que hi havia milers de dones amb ganes de parlar de com els afectava no ser perfectes. Dones que en algun moment de la seva trajectòria vital no s´havien acceptat. Dones que havien patit pel seu físic “imperfecte” a causa de la seva autoexigència, la inseguretat, la joventut o la pressió social que marca una estètica molt determinada. Va rebre històries de dones insatisfetes amb si mateixes - que fins i tot s´havien arribat a odiar- per ser massa grasses, per no recuperar el seu cos d´abans d´estar embarassades, per tenir un mugrons poc bonics, per tenir una panxa flàccida i arrugada, per tenir acne, per ser esquelètiques, o acomplexades per uns progenitors massa exigents o per uns companys d´escola que es burlaven d´elles, o per tenir un cos maltractat per una malaltia...  

I així va ser com va néixer el projecte “A Beautiful Body”: la Jade va pensar que faria un recull, una mostra de dones que s'uneixen per explicar les seves històries i celebrar, mostrar i acceptar els seus cossos en constant canvi, perquè les futures generacions de dones puguin viure lliures d´aquest patiment absurd. El primer element del projecte, que és publicarà el gener del 2014, serà un llibre de 100 fotografies en blanc i negre, de dones reals que presenten la seva història i el seu viatge personal quan la maternitat va transformar el seu cos i les seves vides. Tot i que l´autora espera que a aquest primer llibre li segueixin d´altres, per crear un sèrie de volums de dones boniques que s´enfronten a la decadència del seu cos per l’envelliment, o pel càncer, o per un trastorn alimentari…

Amb aquest projecte, l´autora persegueix què redefinim què és bonic. Perquè esta a les nostres mans canviar els canons estètics i deixar de ser esclaus d´una imatge impossible que s´allunya, i molt, de la realitat. Podem decidir què és bonic. Podem decidir que els nostres cossos "imperfectes", nosaltres mateixos, la nostra família, el nostre món, són bonics.













dilluns, 6 de maig del 2013

You are more beautiful than you think... Segur!



Ostres, no pretenc fer publicitat de ninguna marca però es que aquest video de Dove esta ben trobat, no creieu?. L´he vist al fcbk, l´he clicat i la veritat és que m´ha encantat - si tens tres minuts mira´l-.

El video et fa pensar en que sovint no ens adonem del que valem i ens fem de menys. Massa sovint, necessitem veure´ns reflectits als ulls del demes per valorar-nos quan en realitat, cadascú de nosaltres hauria de ser el seu fan numero 1



Vinga, no t´exigexis tant i estima´t!!!