A Beautiful Body Project

Ni operació biquini ni hòsties. Quan has tingut un fill, o dos, o tres... i treballes, i tens parella, i amics, i família, i hobbies, ja es prou complicat sobreviure al dia a dia i arribar a tot, perquè a sobre et vinguin amb exigències estètiques i hagis d´estar perfecte per l´estiu!. 

I si. Hi estem d´acord. A tothom ens agrada estar guapos i agradar, i estaria bé perdre uns quilets, però no ens passem. No ens pressionem tant. No creus que vals mes que els quilos que pesis de més o els que aconsegueixis aprimar-te a base de no picar res entre hores, no gaudir d´una salseta boníssima sucant pa, no beure ni una sola cervesa mentre prens el sol, ni tastar un sol gelat en tot l´estiu?... Anda ja!!!!. 

I no us enganyaré, esta clar que hi ha dones que, malgrat ser mares i malgrat passar dels 35 anys, conserven el seu tipet intacte, con si mai no haguessin estat prenyades, però són una minoria. No són la norma. Perquè a la tómbola de la genètica no tots hem sortit premiats amb el premi de “seràs prima la resta de la teva vida mengis el que mengis i passi el que passi” així que res d’amargar-nos la vida per no encaixar en els cànons de bellesa actuals – que dit sigui de passada, m´agradaria saber qui va ser el graciós que se´ls va inventar-. I a més, pensa que només per existir ja som especials. Pensa que quan una persona és autèntica, agrada i atrau malgrat no tenir la talla 36. Pensa que hi ha gustos per tots els colors -jo no he estat mai un pal d´escombra i la veritat, de pretendents n´he tingut uns quants-.

Així que avui m´he trobat amb aquestes fotos –un altre projecte fotogràfic d´aquells que m´agraden, perquè de vegades una imatge val més que mil paraules- i no m´he pogut estar de fer-vos cinc cèntims. Són imatges molt boniques. I realistes. I val la pena que els feu una ullada.  

Tot va començar quan la fotògrafa nord americana Jade Beall va enviar la imatge que apareix en primer lloc a un amic –on surten ella i els seus fills- i va començar a rebre correus i fotografies d’altres dones que explicaven la seva història i com havien viscut la transformació dels seus cossos desprès de la maternitat. La Jade es va adonar ben aviat que hi havia milers de dones amb ganes de parlar de com els afectava no ser perfectes. Dones que en algun moment de la seva trajectòria vital no s´havien acceptat. Dones que havien patit pel seu físic “imperfecte” a causa de la seva autoexigència, la inseguretat, la joventut o la pressió social que marca una estètica molt determinada. Va rebre històries de dones insatisfetes amb si mateixes - que fins i tot s´havien arribat a odiar- per ser massa grasses, per no recuperar el seu cos d´abans d´estar embarassades, per tenir un mugrons poc bonics, per tenir una panxa flàccida i arrugada, per tenir acne, per ser esquelètiques, o acomplexades per uns progenitors massa exigents o per uns companys d´escola que es burlaven d´elles, o per tenir un cos maltractat per una malaltia...  

I així va ser com va néixer el projecte “A Beautiful Body”: la Jade va pensar que faria un recull, una mostra de dones que s'uneixen per explicar les seves històries i celebrar, mostrar i acceptar els seus cossos en constant canvi, perquè les futures generacions de dones puguin viure lliures d´aquest patiment absurd. El primer element del projecte, que és publicarà el gener del 2014, serà un llibre de 100 fotografies en blanc i negre, de dones reals que presenten la seva història i el seu viatge personal quan la maternitat va transformar el seu cos i les seves vides. Tot i que l´autora espera que a aquest primer llibre li segueixin d´altres, per crear un sèrie de volums de dones boniques que s´enfronten a la decadència del seu cos per l’envelliment, o pel càncer, o per un trastorn alimentari…

Amb aquest projecte, l´autora persegueix què redefinim què és bonic. Perquè esta a les nostres mans canviar els canons estètics i deixar de ser esclaus d´una imatge impossible que s´allunya, i molt, de la realitat. Podem decidir què és bonic. Podem decidir que els nostres cossos "imperfectes", nosaltres mateixos, la nostra família, el nostre món, són bonics.