Fluint. Perque les coses poden ser fàcils

 

Recordes quan s´acostava juny i amb ell les avaluacions i t´havies de preparar l´examen final d´una assignatura difícil, com per exemple mates o llatí?. La veritat es que duies un any sencer totalment desorientat amb aquella matèria i si haguessis pogut triar, mai més haguessis tornat a declinar el rosa rosae ni haguessis fet cap més càlcul amb límits. Però resulta que triar no era possible i necessitaves aprovar aquesta assignatura per presentar-te a la selectivitat. Així que estudiaves, estudiaves i estudiaves, però no entenies res.

Un dia, eres a la teva habitació donant mil voltes, remenant llibres i apunts, escoltant música, menjant filipinos, mirant per la finestra... retardant el moment de posar-te a estudiar en serio, quan de sobte vas dir "PROU". Vas agafar els apunts, et vas asseure al llit i vas començar a llegir el primer tema. I després el segon. I després el tercer. I resulta que com per art de màgia, ho vas començar a entendre tot. Ho veies claríssim. Vas començar a memoritzar tots els temes i a retenir conceptes. Res et distreia. I el que mai havies entès abans, ara ho entenies sense esforç. I quan vas mirar el rellotge havien passat més de 3 hores sense adonar-te´n i seguies allà assegut. I ja t´ho sabies tot. I estaves tan satisfet de tu!. Encara avui et preguntes com pot ser que de sobte alguna cosa fes "clic" al teu interior per fer-te veure la llum... 

Doncs si encara no has esbrinat que et va passar, t´ho diré jo. Vas entrar en estat de flux (flew) - també anomenat la zona al món de l´esport-, un estat mental operatiu de concentració màxima en el que tot sembla més fàcil i que culmina amb l´èxit. És una sensació que tots tenim en un o altre moment de la vida: l´escriptor que de sobte escriu la trama sencera del seu nou llibre quan duia setmanes senceres estancat sense rastre de les muses, els corredors de fórmula un a la darrera volta, un estudiant que clava un examen, una exposició de la feina que et surt rodona... És com una mena d´inspiració absoluta que es caracteritza per l´ausència d´esforç i la fusió de la persona amb l´entorn: l´individu esta totalment immers en l´activitat que esta executant, enfocant tota la seva energia en ella, implicadíssim. 

Les religions orientals -com ara el budisme o el taoisme- han practicat des dels seus inicis aquest estat "on tot flueix" com a característica central del seu desenvolupament espiritual i durant mil.lennis, han anat perfeccionant la disciplina per aconseguir la superació de la dualitat entre cos i ment.

Experimentar el flux només reporta beneficis: ajuda a desenvolupar la nostra espiritualitat, ens fa més efectius, millora el nostre rendiment, ens permet ampliar coneixements, és vital en tècniques d´autoajuda... però la majoria de vegades entrem en aquest estat de manera involuntària, quan, superats per unes circumstàncies adverses, la nostra ment se les enginya per superar un repte complicat. Just en aquest moment, se´ns obre la ment, ens fusionem amb l´entorn i tot comença a ser fàcil, a fluir, a resoldre´s.

Però, és possible provocar aquest estat en lloc d´esperar que aparegui sol?. Doncs si. Si practiques és possible i a continuació, uns "trucs" per fluir quan vulguis:

• La tasca a assolir ha de ser un veritable desafiament: si no es prou difícil, no et concentraràs.
• Defineix l´objectiu per endavant, com ara córrer un quilómetre més, escriure dues pàgines més, convèncer una persona més, etc.
• Elimina qualsevol tipus de distracció - ni tele, ni fcbk, ni mòbil, ni altres pensaments que no siguin la tasca que estas realitzant-.
• Controla el progrés: anota quantes flexions has fet, posa a part les pàgines que hagis escrit o els temes que t´hagis après... Veure el que ja has aconseguit et motiva a continuar.
• Gaudeix amb el que estas fent: Recorda que si hi ha patiment, no hi ha flux.

Com haureu escoltat a dir milers de vegades, el poder de la ment no coneix límits, així que si t´ho proposes, res se´t resistirà: a tot aquells que en aquest moment s´enfronten a un repte difícil, dir-vos que podeu, que les coses poden ser fàcils, que les gaudiu... i que fluiu!