divendres, 28 de juny de 2013

Psicòpates quotidians



Avui parlaré dels psicòpates. Però no d´aquells que surten a la tele o al cinema, que són assassins en sèrie, hiper intel·ligents i hiper freds i duen de cap a totes les forces de seguretat. No. Aquest estereotip de psicòpata el deixo per la gran pantalla perquè segurament mai no ens toparem amb un d´ells a la vida real. Del que parlaré és dels psicòpates quotidians, els que es seuen al teu costat quan agafes el tren, el que treballa a la teva mateixa oficina o el que compra les birres al mateix super que tu... I deixeu-me que us digui que aquests si que són perillosos. 

Són perillosos perquè aparentment són “normals”. Fins i tot poden ser afables i simpàtics. O guapos –ho sé, ara mateix esteu pensant en el Dexter, però us asseguro que a la vida, les coses no són com a les pelis-. Però resulta que si et converteixes en un obstacle  pels interessos del piscòpata, t´ho pot fer passar molt malament. Perquè els psicòpates no tenen por, ni compassió, ni empatia, ni sentiment de culpa, ni escrúpols. 

La psicopatia és una alteració o trastorn de la personalitat. No es considera malaltia perquè el o la psicòpata té les capacitats cognitives i la percepció de la realitat intactes. Vull dir que sap que esta passant realment, n’és plenament conscient, el que passa que actua en benefici propi sempre i sense cap mena d´escrúpols. Cap. Evidentment no van cometen crims per allà on passen, però no dubten en mentir, enganyar, manipular i fer mal per aconseguir els seus objectius sense por ni remordiment. I si per casualitat alguna de les seves accions acaba beneficiant a algú altre, en realitat és per pur egoisme, perquè el beneficiava a ell mateix actuar així.

Que els psicòpates no senten empatia és un fet que s ha pogut comprovat científicament gràcies a l´escàner cerebral: el lòbul prefrontal del cervell és el mecanisme principal dels raonaments moral i en el cas dels psicòpates, aquest lòbul resta inactiu davant qualsevol estímul que suggereixi empatia cap a les persones. Què determina que una persona tingui una conducta psicopàtica?. Doncs l´ADN i la predisposició genètica, però també hi té un paper molt important l´entorn en que ha crescut l´individu. Ja sabeu allò que d´una bassa de fang no poden créixer roses: si la persona ha tingut una infància dura, uns progenitors que NO l’estimaven o que el maltractaven i a més a més, té predisposició genètica, desenvoluparà una conducta psicopàtica segur. 

I per si tot això no fos prou horrorós, resulta que la psicopatia és incorregible –tot i que es pot millorar lleugerament amb medicaments- però penseu que es impossible rehabilitar a algú incapaç d´empatitzar amb les seves víctimes. 

Enteneu per què són perillosos? Imagina´t per exemple que et cases amb un/a psicòpata. Mentre els vostres objectius “coincideixen” tot va com la seda i tu, fins i tot pensaràs que has tingut sort al trobar aquesta persona. Però has d´anar amb molt de compte, perquè el dia que els vostres interessos deixin de coincidir, el dia que els teus objectius ja no siguin els seus, el psicòpata no dubtarà a fer la seva, a fer-te mal si cal, sense ètica, sense moral, sense por i sense límits. Com que no sent empatia pels demés, sigui quin sigui el vincle que tingui amb ells, ni té sentiment de culpabilitat, la seva transformació serà bestial. El seu comportament et deixarà en estat de shock. No entendràs res. Et costarà de creure que et tracti tan malament, que et vulgui mal. Però pensa que la persona amb la que has compartit uns quants anys de la teva vida, en realitat no existia. I que, per desgràcia, els interessos propis del psicòpata sempre coincidiran, de manera casual, amb els interessos d´algú altre, així que és molt possible que el psicòpata mai no estigui sol, que sempre hi hagi algú que encara el consideri "normal". I que caldrà que passi un temps perque aquest algú descobreixi la naturalessa del psicòpata -quan els seus interessos deixin de ser comuns-.

Malauradament aquest tipus de psicòpates quotidians  te´ls pots trobar a qualsevol lloc. A la feina, a l´escala on vius, entre les teves amistats... Així que et recomano que activis el detector de psicòpates i quan observis el més mínim indici que una persona del teu entorn no es capaç de sentir empatia, allunya’t d´ella per sempre, perquè no t’aportarà res de bo i et pot fer molt de mal.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada