Històries de vida. Happy at Hundred

Paul Auster diu que necessitem desesperadament que ens expliquin històries. Tant com el menjar. Perquè en ajuden a organitzar la realitat i il·luminen el caos de les nostres vides. Jo no sé si els motius són aquests o no, però m’encanta que m´expliquin històries: si vols retenir la meva atenció i que t´escolti embadalida, explica’m una història de vida. 

I no, no em refereixo a fer safareig o a simples rumors. No és això. A mi m´agrada escoltar històries completes. Amb principi, fi i un missatge de transfons –que extrec jo soleta-. M´agrada saber com es va resoldre la vida d´algú altre. Com va aconseguir donar-li la volta a una situació difícil, com va ser capaç de canviar la seva existència, com va gestionar una situació rocambolesca, com el destí va trucar a la seva porta de manera inesperada, com va decidir deixar-ho tot i anar a viure a un país llunyà, com va resoldre una història d´amor complicada – o varies- o com es va acabar conformant amb un realitat que no li agradava. El que sigui. Evidentment, no cal que tinguin “final feliç”, tot i que si el tenen, em quedo molt més satisfeta i aleshores somric. I em dic a mi mateixa una vegada més, allò de què “l´èsser humà és extraordinari”.

I avui m´he topat amb aquest projecte i he pensat que m’agradaria moltíssim escoltar la història de vida dels seus protagonistes, perquè Happy at Hundred és un projecte fotogràfic del Karsten Thormaehlen, iniciat al 2006, que reuneix desenes de fantàstics retrats de gent centenària. Hi ha també fotografies artístiques de les seves mans i fotografies que contrasten l´ara i l´abans.

Tots els retratats han bufat ja un pastís de cents espelmes...  Imagineu la quantitat de coses que han vist els seus ulls? La saviesa, l’experiència i la tendresa que s´amaga rere aquests avis centenaris?. Les mil històries que es dibuixen a cada solc de la seva pell?. Tot el que us podrien explicar?

Esta clar que aquest projecte és un cant a la bellesa de la vellesa. Les fotografies que  la conformen són una injecció d´optimisme i vitalitat perquè al veure-les te n´adones que fer-se gran esta bé. Que envellir és el que ens toca. Que els avis són la nostra memòria.  I que al final tot passa, tot es resolt.