Embargando sin piedad

"¿Quieres Cambiar de Coche? Aprovecha la Ocasión y Encuentra COCHES EMBARGADOS de todas las Marcas y a un Precio Increíble". Buf. Leo este anuncio y se me ponen los pelos de punta. Pero, ¿de verdad alguién percibe como valor añadido en la compra de un coche que previamente haya sido embargado a otra persona y por eso lo destacan en este anuncio?.

No sé lo que os parecerá a vosotros pero a mi me parece un anuncio de muy mal gusto; y da mal rollo imaginar qué triste historia se esconde detrás de cada automóvil embargado, porque que yo sepa, a nadie que le vayan bien las cosas le embargan el coche.

Y encima lo comento con la persona que está a mi lado en este momento y me dice: "Hombre, si son embargados, serán mucho más baratos". 

¿Ah, sí?. ¿Eso es lo único que se te ocurre?. Pues yo te diré que con los tiempos que corren - y a pesar de que es cierto que hay personas corruptas, que viven estafando a diario-, es más cierto todavía que muchísimas personas, tan normales y corrientes como tú y como yo, lo están pasando realmente mal.

Y por si no lo sabes, te diré que según las estadísticas europeas, en España, 1 de cada 3 niños -o sea, 2,7 millones- viven en la pobreza absoluta o en riesgo de exclusión. Y este mismo informe señala que el nivel de pobreza infantil ha crecido un 28% entre 2008 y 2014. Y si estas cifras ya son obscenas por si solas, aún es más inmoral saber que hace unos días, algunos diputados del Partido Popular se mofaron en el Congreso de la pobreza infantil.  

Y quizás tú me digas que si los padres de estos niños trabajaran o trabajaran más, podrían pagar las deudas contraídas con los bancos y sus hijos no sufrirían esta situación. Pero entonces yo te diré que dónde demonios vives tú. ¿De verdad crees que si estos padres encontraran trabajo, con la baja calidad de los nuevos empleos - precariedad, temporalidad, salarios bajos - podrían escapar de la pobreza?. El número de personas que trabajan y aún así son pobres aumenta día a día. ¿O pensabas que con los minijobs, los trabajos temporales o los salarios mínimos podía subsistir una familia entera?. La proporción de trabajadores que no supera el salario mínimo se ha duplicado desde 2004. Y no te digo nada de la gente que cobra parte de su salario "en negro".

En fin. Que si. Que puede ser que un piso embargado por un banco resulte más barato para el comprador final, pero os aseguro que el Banco o la Caja de Ahorros ha cobrado dos veces por él, además de dejar a una familia en la calle sin hogar. Y recuerda que si eres neutral en situaciones de injusticia es que has elegido el lado del opresor.

Aggg... Em moro de vergonya!!!

Ets una persona amb sentit de l´humor, rius sovint i xerres molt. Quan estàs en un entorn familiar, amb un grup d´amics fent un vermut, o a un dinar amb companys de la feina, et sents molt còmode, segura i relaxada. Però què passa quan no “controles” l´entorn? Què passa quan per exemple et trobes a una persona coneguda a un lloc que no esperaves? 

En un primer moment fins i tot penses a amagar-te, però ja t´ha vist així que aquest opció no és viable. I allà el tens. Plantat al teu davant i tu no saps què dir. Et trobes molt incòmode dins la teva pròpia pell, no esperaves trobar aquesta persona aquí i tot i que no estàs fent res dolent, no actues amb normalitat. I quan més conscient ets de la teva incomoditat, més et cremen les galtes, més et suen les mans i mes tonteries ets capaç de dir. Per què et passa això? Per què aquesta vergonyeta incòmode?  Perquè ets TÍMIDA - tot i que hi ha gent que et coneix i no s´ho creu-. 

La timidesa és un estat anímic. Una sensació de malestar psicològic que experimenta una persona quan es veu exposada a determinades situacions socials i que es basa en un excés d´atenció als propis pensaments, sentiments i reaccions físiques. Val a dir que en major o menor grau, tots experimentem certa incertesa, ansietat i inseguretat a l´hora de conèixer gent, parlar en públic o visitar un lloc que no és el nostre espai habitual: pots ser que ens sentim fora de lloc, que ens suïn les mans, que ens tremoli lleugerament la veu, que ens ruboritzem... El normal, però, és que un cop trencat el gel, aquestes situacions socials ens semblin suportables i fins i tot, agradables -si no es així la timidesa pot derivar en un problema més greu, com ara la fòbia social-.

Però per què ens sentim així? A part de ser un tret que pot format part de la nostra personalitat, hi ha altres factors que faciliten l´aparició d´aquest malestar com ara el desig que tenim de ser positivament valorats i la por que sentim davant el rebuig social:  no sabem si resultarem prou competents, prou valuosos o prou atractius pels demés i això ens preocupa massa –una vegada més, allò de voler agradar sempre resulta nociu-. A més, amb aquesta inseguretat, estem provocant l´efecte peix que es mossega la cua:  no estem prou segurs de valdre i ens autosabotegem. Crec que no valc, transmeto imatge que no valc, la gent percep que no valc, jo noto el que pensen els demés i al final m´auto-convenço que tenia raó, i que definitivament, no valc. Així que trenca aquest cercle i surt de la roda!. Comença a ser espontani i a ser tu mateix sense aturar-te a analitzar cadascuna de les teves reaccions.

Per valorar si ets poc o molt tímid et diré que hi ha unes habilitats socials mínimes que tots hauríem de saber afrontar sense patir i sense ruboritzar-nos:

• Iniciar i mantenir converses.
• Parlar en públic
• Expressar amor, afecte o que alguna cosa ens agrada
• Demanar favors
• Rebutjar peticions
• Fer compliments
• Acceptar compliments
• Expressar en veu alta les nostres opinions personals
• Expressió justificada d´una molèstia
• Disculpar-se o admetre ignorància
• Petició de canvis a la conducta de l´altre
• Entomar crítiques  

Que tingueu certa dificultat en una o dues d´aquestes habilitats entra dins la "normalitat", però si teniu dificultats per dur a terme la majoria d´elles -jo n´he comptat unes quantes que em costen-, aleshores el problema és més greu: sou massa o bastant tímids!

Però no us amoïneu que tot és pot arreglar... La timidesa és un estat anímic i com a tal, es pot modificar, només és qüestió d´esforçar-se i treballar els punts dèbils - fins i tot hi ha cursos per millorar les nostres habilitats socials-, tot i que per superar-ho potser hi hauria prou amb deixar d´autocensurar-te, saber-te únic i acceptar que no ets infal·lible ni pots agradar a tothom.

I com a cònsol us diré que la història és plena de tímids famosos que vam triomfar als seus respectius camps: Borges, Hitchcock, Agatha Christie, Marilyn Monroe, Nietzsche, Marx, Einstein ... i que els tímids són més sensibles, més observadors i es fixen en més detalls que la resta dels mortals perquè esta comprovat científicament que les persones introvertides tenen una major activitat cerebral, analitzen la informació més profundament, reflexionen més temps abans de prendre una decisió i són més creatius. I encara més. La majoria d´homes troben molt sexy que una dona es ruboritzi... Així dóna gust ser tímida a que si?