Victòria pírrica? No, gràcies

Una victòria pírrica és aquella que s'aconsegueix no sense grans pèrdues en el propi bàndol. El nom de l'expressió prové de Pirros, que fou rei d'Epir l´any 307 aC. Aquest rei aconseguí diverses victòries a Heraclea i Asculum davant l'exèrcit romà però va patir un gran nombre de baixes en ambdós enfrontaments. Es diu que Pirros, en contemplar el resultat de l'enfrontament digué "Una altra victòria com aquesta i tornaré sol a l'Epir". És a dir: potser "oficialment" hem guanyat, però la pèrdua i el desgast que ens comporta aquesta victòria, ens fa sentir que potser no ha valgut la pena vèncer, que potser hauria estat més encertat retirar-nos a temps.

Imagina´t que aconsegueixes casar-te amb l´home a qui has perseguit obsessivament des del mateix moment que el vas conèixer al bareto de torn, malgrat que la relació va ser difícil des dels inicis. Seduir-lo primer, aconseguir-lo després i mantenir-lo amb el pas del temps, t´ha suposat una inversió de temps tan considerable, que vas oblidar-te de tots els teus amics i coneguts, de la teva família, de les teves aficions, dels teus interessos i, fins i tot, et vas oblidar de tu mateixa. Així que el dia del teu casament, al entrar a l’església te n´adones que només ell t´espera al peu de l´altar. Els bancs de fusta són buits. No hi cap dels teus antics amics, cap familiar, cap persona que estimes. I tu ets allà, radiant amb el teu vestit blanc, però dins teu una pena fosca et tenalla l´estòmac. 

La teva és una victòria amarga. T´estàs casant amb l´home que vas escollir, però la teva aposta ha estat massa alta i les pèrdues incomptables. És també una victòria solitària i decebedora perquè ni tan sols tens amb qui celebrar-la i, a més a més, no ets feliç perquè has hagut de renunciar a tu mateixa per arribar fins aquí. Estem parlant, doncs, d´una victoria pírrica.

Com a contrapunt, de vegades hi ha derrotes que sóc més dolces que la victòria. Com quan acabes una nit poc memorable, assegut a la teva porteria xerrant amb un amic. Potser la nit ha estat un fracàs, potser no ha resultat el que esperaves, però tens a prop aquest amic i abans d´anar a dormir us rieu una mica de vosaltres mateixos. Podríem dir que aquesta seria una derrota dolça, no?

Doncs bé, feia un temps que arrossegava la meva pròpia motxilla gegant de victòries pírriques –massa ocasions a les quals havia invertit molt de temps i esforços a demostrar que jo tenia raó o que les coses havien de ser com jo deia o com jo esperava o com jo volia que fossin-, però un bon dia vaig decidir que abans d´emprendre una batalla, reflexionaria amb calma.  Aprendria a valorar objectivament la legitimitat del meu parer; a sospesar si realment la "batalla" em valia la pena, i, sobretot, a decidir si volia invertir  anys i panys a desgastar-me amb persones que no tenen principis ni valors. 
I la resposta va ser no.

No vull malgastar el meu temps en un conflicte que no s´ho val.
No vull una victòria solitària i amargant.
Prefereixo arreplegar-me i allunyar-me de tot allò  que no em compensa.

I ara em sento molt plena perquè els meus bancs són plens de persones que m´acompanyen, amics, familiars i tot de gent que estimo. I estic radiant per fora i per dins, perquè per fi m´he desfet de les rèmores i ara a la motxilla només hi duc el que hi vull dur... 

Ets un mussol nocturn?

Si pertanys al grup de persones a les quals sempre els ha costat despertar-se; si per a tu matinar és un suplici i l´hora de llevar-se és traumàtica; si sempre has patit les brometes d´aquells que es lleven frescos com una rosa i no saps què fer per remeiar-ho, deixa de sentir-te com un mandrós: senzillament tens un ritme circadià diferent.

Un ritme circadià o circadiari  és un cicle d'aproximadament 24 hores que regula el nostre rellotge biològic en períodes de son i de vigília, amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. El més normal seria que els temps de son en un ésser humà comenci quan es fa fosc i s´apaga la llum solar, però com en tot, hi ha moltes persones que es surten de la norma, i segurament tu ets un d´ells.

Has de saber que hi ha persones amb una tendència  genètica per a anar a dormir d´hora -com a molt tard a les 11 de la nit- i despertar-se a primera hora del matí i un altre tipus de persones amb una tendència natural a anar al llit a les tantes -cap a les 2 de la matinada- i a despertar quan el sol fa estona que brilla al cel -el seu ritme natural els faria llevar-se passades les 10h del matí-. Els primers, els diürns, tenen un ritme circadià avançat i els segons, els nocturns, tenen un ritme circadià tardà i la secreció de melatonina els comença més tard que a la resta -per això els és més fàcil mantenir-se desperts fins a la matinada-.

Els diürns poden realitzar més esforç físic i mental als matins i el seu ritme de producció decau a mesura que avança la tarda. I als nocturns els succeeix a l´inrevés, la part més productiva del dia els arriba a una hora més avançada, a la nit, quan ja és fosc. Val a dir, que no hi ha millors ni pitjors, però el problema amb el qual topen els nocturns es que habitualment els horaris laborals comencen al matí i s´acaben a la tarda, just quan ells comencen a ser més productius i més creatius. I resulta que si obliguem a un nocturn a dur horaris matutins i a llevar-se d´hora durant un període de temps prolongat, es troba que li costa molt arrencar pel matí i a la llarga, acaba arrossegant una somnolència excessiva - i d´aquí els ve la seva fama de dormilegues-. Malauradament, els horaris laborals són els que són, així que els nocturns es veuen obligats a fer un sobre esforç per tal d´adaptar-se al ritme dels altres i mantenir l´eficàcia al treball - quan el seu horari laboral no coincideix amb la seva franja horària més productiva-.

Ara bé. Res d´acomplexar-se. Estudis recents assenyalen que hi ha paral.lelismes entre els hàbits de son i la personalitat, i resulta que les persones nocturnes tenen un coeficient intel.lectual per sobre de la mitja -tota la vida sentint-te a dir que eres un dormilega mandrós, i resulta que ets una mica més intel.ligent i una mica més creatiu que la mitja-. Les conclusions d´aquestes investigacions també indiquen que els nocturns són persones més adaptades als temps moderns, que ja han abandonat els costums dels nostres avantpassats de seguir el ritme de la llum solar i tenen una personalitat més complexa i evolucionada. Tot i que, per una altra banda, són més irracionals i menys fiables pel que fa a les seves reaccions i les seves conductes. I pel que fa als diürns, són persones més ordenades i amb menys tendència a desenvolupar trastorns de la personalitat com ara depressions o adiccions.

En fi. Ni blanc ni negre. Ni bons ni dolents. Cadascú és com és i cadascú té el seu propi ritme circadià. Els nocturns no s´han de sentir obligats a convertir-se en diürns, ni a l´inrevés. No és millor ser matinador que noctàmbul, ni és millor ser mussol que llevar-se quan canta el gall, senzillament un mateix s´ha de conèixer bé i mirar d´adaptar el seu dia a dia amb el seu ritme biològic tant com li sigui possible, aprofitant aquelles hores en què ets més creatiu i més productiu.

Nadie escapa al efecto halo

Nadie escapa al efecto halo. Puede que creas que a ti no te afecta, que eres una persona objetiva e imparcial, pero te aseguro que a diario actúas bajo el efecto halo.

El efecto halo consiste en realizar una generalización errónea a partir de una sola característica de un objeto o de una persona, es decir, realizamos de manera inconsciente un juicio previo, a partir del cual generalizamos el resto de características. Más o menos vendría a ser: me cruzo con una mujer guapa -cualidad positiva- e inmediatamente le atribuyo un sinfín de características favorables -inteligencia, honestidad, dulzura- aún cuando no he podido comprobar si las tiene o no. Por lo tanto, he dejado de lado mi objetividad y a partir de una primera impresión positiva, he dado por supuesto toda una serie de características positivas. O puede ocurrir al revés, efecto halo invertido o Devil effect, cuando a partir de un rasgo negativo -por ejemplo alguién que es feo-, lo evaluamos con características negativas como por ejemplo huraño, desagradable, aburrido.

El efecto halo fue descrito por primera vez en 1920 por el psicólogo E.L. Thorndike y parece ser que nos influye en todas nuestras primeras impresiones en lo referente al físico, la indumentaria, el carácter o a la profesión de una persona: si descubres que una persona es envidiosa directamente le atribuyes muchas más características negativas -que quizás tiene o quizás no-.

Pero además, el efecto halo se relaciona directamente con el nivel de atracción física que sentimos hacia otra persona. Esto se dedujo del siguiente experimento: se reunieron dos grupos de estudiantes y a cada grupo se le mostró un vídeo de un profesor dando clase, exactamente el mismo profesor, pero a un grupo se le mostró un vídeo en el que el profesor se mostraba cordial y afable, y al otro grupo se le mostró un vídeo donde se comportaba autoritario e imperativo. Posteriormente se pidió a cada grupo que describiera el aspecto físico del profesor... ¿Qué creéis que sucedió?. Pues bien, los estudiantes que vieron la faceta positiva, lo describieron como una persona simpática y atractiva, mientras que los estudiantes que visionaron la faceta negativa, lo calificaron con adjetivos físicos poco favorecedores. Pero además, se les preguntó a los estudiantes si pensaban que la actitud del profesor había influido en la evaluación de su aspecto físico y todos respondieron que no, convencidos que sus juicios habían sido totalmente objetivos.

Es evidente que a diario nos vemos afectados por el efecto halo, ya sea positiva o negativamente, al evaluar o ser evaluados por los demás, pero este enjuiciamiento adquiere especial relevancia en el entorno laboral, cuando nos enfrentamos a entrevistas de trabajo, a procesos judiciales o empezamos a cursar nuevos estudios.

El efecto halo también desempeña una papel muy importante en el marketing: como estrategia de posicionamiento, fabricando y promocionando un excepcional producto en particular con la finalidad de promover las ventas de la marca completa, contratando a una celebridad para promocionar determinados productos -aún cuando este personaje famoso no tenga experiencia en evaluar el producto ni ninguna afiliación previa con él-, etc.

A nivel personal os diré que en el momento justo que conozco a alguién, si esta persona tiene "la mala suerte" de parecerse físicamente a una persona que yo considere tóxicas o non gratas, no puedo evitar percibir en ella ciertas cualidades negativas - cuando en realidad, el parecido físico no tiene nada que ver con la personalidad de cada uno-. Del mismo modo, si alguién que acabo de conocer se parece físicamente a alguién a quién aprecio, inmediatamente le atribuyo cualidades positivas.  

En fin, aunque no seamos conscientes de la influencia del efecto halo sobre nuestros juicios, ¡nadie escapa al efecto halo!

More than this?

 

I could feel at the time
there was no way of knowing
Fallen leaves in the night,
Who can say where they're blowing
As free as the wind
and hopefully learning
Why the sea on the tide
has no way of turning
More than this - there is nothing
More than this - tell me one thing
More than this - there is nothing
It was fun for a while
there was no way of knowing
Like a dream in the night,
who can say where we're going
No care in the world
Maybe i'm learning
Why the sea on the tide
has no way of turning
More than this - there is nothing
More than this - tell me one thing
More than this - there is nothing

Anem d´excursió ?

Us agrada la natura? Us encanta agafar la motxilla, aigua i xocolatines i escampar la boira muntanya amunt? Teniu nens i els voleu engrescar en l´excursionisme?. Voleu fer noves excursions originals i no sabeu per on començar?. Farts de dir "aquest cap de setmana anem d´excursió" i després mai saber on anar?. Doncs si us trobeu en aquesta tessitura el millor que podeu fer aquesta Diada de Sant Jordi és córrer a la llibreria o paradeta més propera i comprar-vos aquest llibre fantàstic:

Perquè hi trobareu 30 excursions per Catalunya per a nens i nenes ben referenciades i documentades -totes elles publicades a Cavall Fort-.  Amb fotografies, mapes, descripcions, manual d´ús, ressenyes històriques i anècdotes vàries perquè a partir d´ara totes les vostres excursions a la muntanya resultin tot un èxit.

"Anem d´excursió" ha estat guardonat com a millor llibre publicat el 2014 en la categoria de Literatura Infantil i Juvenil dins l´àmbit cultural català però. a més a més, és un llibre perfecte per a llegir i experimentar, tot alhora.

Vinga, prepareu les motxilles !

Je Veux de ZAZ

"Donnez moi une suite au Ritz, je n´en veux pas
des bijoux des chez CHANEL, je n´en veux pas
donnez-moi une limousine, j´en ferais quoi?
offrez-moi du personnel, j´enferais quoi?
un manoir a Neufchâtel, ce n´est pas pour moi
offrez moi la Tour Eiffel, j´en ferais quoi? 

Je veux d´l´amour, d´la joie, de la bonne humeur,
ce n´est pas votre argent qui f´ra mon bonheur
moi j´veux crever la main sur le coeur,
allons ensemble découvrir ma liberté
oubliez donc tous vos clichés, bienvenue dans ma réalité (...)"

Magdalenes, són magdalenes!!!

Texans "boyfriend" per a què el teu "outfit" sigui perfecte i, sobretot, prou "cool" per a sortir d´"afterwork"... Buf. Fins els nassos. Per què adoptem tots aquests anglicismes?. Per què sovint ens sembla que aquests mots són més xulos o més moderns que les mateixes expressions en el nostre idioma?. Jo personalment penso que alguns no els necessitem, que no ens calen tots aquestes paraules en anglès i a més a més, em faig un embolic amb alguns d´ells perquè no tothom els dóna el mateix ús. 

 

D´una banda, sembla que algunes paraules dites en anglès ens fan sentir millor que si les diem en català, com si emprar aquestes paraules en anglès dignifiqués o dotés de més categoria i sofisticació els mots en si mateixos: per exemple, molt millor ser un/a "runner" que ser un home/dona que surt a córrer. Molt millor tenir un "affaire" que no pas posar les banyes o enganyar a la teva parella. I encara més, molt millor berenar "muffins", "cupcakes" o "cookies" que no pas magdalenes o galetes, no?.

 

I per una altra, sospito que està de moda crear noves paraules perquè sí. Perquè sonen bé. Per donar sensació de bon rotllo. Aquest grup de parauletes, resultants de la unió de dos mots, busquen la complicitat de l´oient/lector i fan una mica de ràbia per sucroses i empallegoses. Estic parlant de: juernes, besayuno, amigovio -sí, he posat la versió light de la paraula-, gordibuena, pagafantas -aquesta és bona-, papichulo, veroño... 

 

Evidentment cadascú pot parlar com li doni la gana i emprar les paraules que consideri més adients per a cada ocasió, i consti que no estic en contra de l´incorporació de paraules estrangeres ni de la convergència entre diferents llengües ni, menys encara, de la creació de noves paraules que, al cap i a la fi, enriqueixen una llengua. 

 

Però també penso que no cal forçar tant. Així que amb el vostre permís, vaig a berenar unes magdalenes farcides de melmelada i unes quantes galetes de xocolata!