¿ Marcats pel nostre nom?

De petita pensava que tenia un nom xulíssim, perquè era la única nena de l´escola que es deia així i aquesta “exclusivitat” m´agradava molt. De fet aquest pensament el té molta gent, potser massa, i per això els noms que escoltes pel carrer sovint són tan rebuscats i originals que  fins i tot sonen malament -nenes amb noms de xampú o nens amb noms d´actor de Hollywood-. I potser també per això, de tant en tant, tornen a posar-se de moda els noms “d´abans”: noms que tenien les nostres àvies o les nostres tietes, que s’havien descartat durant un temps pels nous pares perquè es consideraven  massa tradicionals, massa carrinclons i que de sobte recuperen la seva esplendor d’antany i tornes a sentir al parc que algú crida la Maria, la Lola o el Joan. Després hi ha els noms que any rere any encapçalen les llistes del més posats, com ara Marc o Laia. O noms considerats “típicament”  catalans com ara Jordi o Montserrat – a qualsevol acudit, si apareix un català és dirà Jordi i si és basc, es dirà Iñaki... no falla mai-.

Personalment penso que els noms ens agraden perquè els relacionem amb gent que duu aquest nom i que ens atrau per un o altre motiu, però també és cert que hi ha noms que d’entrada t’agraden o et desagraden, sense  que coneguis personalment ningú que es digui així. I això passa perquè inconscientment hi ha noms als que pressuposem unes característiques determinades: per exemple si et dius Max, segur que ets atractiu. Si et dius Marc, per força ets guapo. O si et dius Guillem segur que ets un trapella, si et dius Biel ets bo i si et dius Clàudia segur que ets guai. Si el teu nom és Anna hi ha moltes possibilitats que em caiguis malament. I si et dius Borja segur que portes nàutics -¿sabeu de quines sabates parlo, no?-.

Doncs bé, totes aquestes percepcions que em passen pel cap sobre els noms propis, li passen a tothom d´una manera o una altra perquè formen part del subconscient col·lectiu. Diferents estudis han demostrat que totes les persones associem el noms de pila a diferents nivells d` èxit, sort i atractiu i asseguren que aquestes percepcions poden tenir conseqüències importants a la vida real. En aquesta línia, Richard Wiseman, un psicòleg anglès que va començar la seva carrera fent d´il.lusionista, va fer un estudi amb més de 6000 persones i va arribar a la conclusió que pels britànics dir-se Elizabeth o James esta associat a l´èxit. Dir-se Lucy o Jack s’associa a ser molt afortunat i per contra, Helen o John, s´associa a persones amb mala sort. Ann i George es relaciona a persones poc agraciades i Sophie i Bryan a persones molt seductores. I el que es pitjor: segons aquest psicòleg, els treballadors amb noms associats a l´èxit o a l´atractiu físic, tenen més possibilitats d’ascendir que el demés.

I no només això. El teu nom també por influir en el teu rendiment acadèmic. Així, a la universitat de Pennsylvania, es va fer un estudi per determinar si el nom propis influïa a les expectatives de professors i altres adults sobre els resultats d´un estudiant. Van definit una escala de l´1 (no gaire reexit) al 10 (molt reexit) i van concloure qui havia noms associats a pitjors resultats acadèmics –Brandon, Justin, Travis i Codis-  i noms associats a alumnes que obtindran millors resultats acadèmics –Robert, Andrew, Samuel, Katherine i Alexandra- Però a més, filant encara més prim, els investigadors han comprovat que les nenes que es diuen Katherine solen anar a escoles privades i els que es diuen Lauren a escoles públiques.

Resumint. Si esteu esperant un fill, penseu-vos molt bé quin nom triareu per la criatura, i en qualsevol cas, trobo que seria interessant que alguna universitat catalana fes un estudi d´aquest tipus, no?. Per exemple, em dic Patricia i vull saber quines possibilitats reals tinc d´ascendir a la feina, si la gent em troba atractiva, lletja, gafe o si els profes comencen el curs amb certa predisposició per aprovar-me.